Excursions del Joan Ramon

 L'etapa d'avui la podríem classificar en tres parts: 1.- Voltar pel passeig marítim la vila de Foz , 2.- Resseguir per l'interior la ria de Foz- Masma i, per acabar, 3.- Retornar a la mar i trescar per un passeig marítim fins As Catedrais. Val a dir, que hem fet l'itinerari més llarg perquè hem sortit de l'extrem oposat de Foz i hem patejat la circumval·lació del poble que avui no ens tocava. Hem caminat 3,6 km de l'etapa de demà, feina feta no fa destorb. MÉS ETAPES; 1a etapa:  D' As Catedral a Ribadeo 2a etapa:  De Foz a As Catedral 3a etapa:  De Burela a Foz 4a etapa:   De la praia de Moràs a Burela 5a etapa:  De la praia de Moràs a Viveiro 6a etapa:  D'O Vicedo a Viveiro 7a etapa:  De Ladrido a O Vicedo FITXA TÈCNICA VALORACIÓ:    Interessant, poder massa terreny asfaltat. As Catedrals impressionants malgrat la gent. DIFICULTAT:   Mitja (llarga) DESNIVELL : 280 metres DISTÀNCIA:   25,7  km TEMPS : 5 hores 30 mi...

Després de meravellós recorregut de Caminyo do Faros que faig fer a la tardor he decidit tornar a fer "camins de ronda" gallecs. Aquests cop és la Ruta Natural del Cantabrico que genèricament fa la costa de Lugo. No te la salvatgia de la Costa do norte. Aquí hi ha cartells, bancs, rètols...poder massa turístic... Estratègicament he fet el recorregut "cara al sol". o, sigui de oest a est per poder complementar el cotxe amb la resta del grup.  Aixi he començat la primera etapa As Catedrais i acabo a Ribadeo a la inversa del que marca l'oficialitat. As Catedrais és una mostra de la lenta i reiterada feina de picapedrer de la mar sobre la dura pedra costera on ha dibuixat uns arcs botants - unes arcades naturals escapades per l'aigua que recorden els arcs gòtics de les catedrals medievals  ALERTA! Cal que mireu quan hi ha marea baixa per poder entrar fins al fons. A l'estiu i setmana santa cal reservar entrada. Poden entrar 2000 per dia. Una dona ens ex...

Al costat  est de la serra d’Ensija s’alça una roca esvelta que corona una cresta a la qual s’accedeix per un pas bell i poc conegut: el Grau Foradat . Em recorda el pas del Portús , tot i que més modest. És el Roc de Picassall. Quan cerco per internet informació sobre el Roc de Picassall, no trobo cap entrada destacada. Sembla increïble. Bé, estrictament parlant, hi ha un parell de ressenyes que en parlen, però relacionades amb la cresta de Mata-Rodona i l’ús de corda per equipar un ràpel de descens. Nosaltres, però, volem fer-ho sense corda. Altres graus del cingle de Vallcebre : Grau de Cap Deig Grau de la Foradada Grau del Moro Grau de Granoteres Grau del Poeta Grau de Sant Climent Grau de Jou Grau Foradat     (estrictament fora del cingle de Vallcebre) Accés: Prenem la carretera estreta que uneix el Coll de la Trapa amb Vallcebre . Passem per les instal·lacions de la Roca Palomera i arribem al Coll del Pradell . Iniciem el descens cap a Vallcebre . Després de rec...

Prèvia,  Cortals , és la forma habitual de designar als voltants de Tuixent el que en altres voltants diuen plets, borda, o senzillament corrals, generalment els cortals tenen un habitacle on poden estar-se els pastors/ramaders. Vull pujar-hi principalment perquè en Salvador Cortina de cal Tous en va explicar que en el cortal de l'Espinal de dalt s'havien amagat uns emboscats per allà l'any 1938 que no volien anar a la Guerra. Van pujar els carabiners per la contrada.  Els carabiners s'allotjaven a cal Fuster. Els emboscats  es van tancar la porta amb clau i es van amagar dins. Els guàrdies - que no sabien que estaven allí amagats - van posar per un forat de la porta el fusell esperant tocar si havia algú però no van topar a ningú i van continuar pels verals a veure si trobaven algun desertor. Generalment els fugitius que eren localitzats acabaven afullejats. Mentre pujava cap al cortal he pensat que poder aquelles autoritats preferien fer veure que no havien troba...

Preparant el recorregut per l' Acampada Social del 2025 . Aquesta excursió la vaig fer amb el Mestre Manel Cortés i m'he permès el luxe de copiar part de la seva descripció. Val a dir que el Mestre em va deixar fer alguna petites aportacions. Tot el que està ben expressat és del mestre, la resta de l'alumne. La Ballestera és una alta cresta de conglomerats, al sud d'Arnes , que domina el riu Algars i el de les Valls . El seu recorregut és espectacular, fet de curtes grimpades i desgrimpades. Té dos baixadors: el del Puntalet , un xic dificil, i el de l' Aigua Clara , més accessible. Podríem acabar l'excursió al bell paratge del Toll del Vidre , on el riu Algars forma una cascada sobre una gran tolla. Accés : Sortim de l'extrem sud-oest d'Arnes per una carretera estreta vers al sud seguint els cartells indicadors cap al Toll del Vidre. El poble d' Arnes, a ponent dels Ports, és una vila monumental que cal visitar detingudament. 1 km Font Nova a l...

Segurament no sabreu on està la Pena Roia . Normal, jo fins no fa gaire tampoc ho sabia. És una muntanya encimbellada amb bella silueta de Baldellou ( Llitera ). El seu vessant meridional està format per una extensa muralla rogenca que impressiona per la seva verticalitat. Fàcilment es localitzen una sèrie de canals que guixen la paret. Cap té sortida natural. Estem en el regne secret de l'escalador Jordi Marmolejo. Anirem molta estona sense sender, cal tenir una mica d'esperit d'aventura i pantalons llargs. L'excursió és una matinal però ben intensa. Solitud ben assegurada, com a molt, algun escalador  agosarat. costat. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut "creatiu" per assolir la modesta pena Roia. Passar pel peu de les cingleres és senzillament encisador. DIFICULTAT:  Mitja. Com no hi ha camí cal saber trescar entre vegetació i anar intuint  per on passar. DESNIVELL : 290 metres DISTÀNCIA:  3  km TEMPS : 2 h 20 minuts ITINERARI CIRCULAR Descripció de l'...

Feia temps que em mirava la vall del rierol de Vajol . Principalment perquè en Salvador  Cortina de cal Tous en va explicar que en el corral de l'Espinal s'havien amagat uns emboscats per allà l'any 1938 que no volien anar a la Guerra. Van pujar els carabiners, ells van tancar la porta amb clau i es van amagar dins. Els carabiners - que no sabien que estaven allí amagats - van posar per un forat el fusell esperant tocar si havia algú però no van topar a ningú i van continuar pels verals a veure si trobaven algun desertor. Vull localitzar el cortal de l'Espinal però no el trobo. Pujo per la vall de Vajol. Trobo un sender que més amunt es perd. Continuo pujant sense un rumb clar. Finalment assoleixo la roca de Vajol (nom que li he posat jo, però és molt evident). Continuo tirant amunt en una feixa trobo una fita a l'entrada i a la sortida...  Ei...que t'has confós, listillo, els Cortals de l'Espinal estan a llevant. Mira aquí. Assoleixo la carena que va ent...