Excursions del Joan Ramon

Ordenant papers trobo una fotografia d'un niu de metralladores de Preixens. On deu de caure? Cerco per internet i veig que hi ha un fotimer de vestigis. M'agrada. Vaig a posar el nas. He fet trams en vehicle que indico en km de color rosa i quan he caminat en minuts de color blau . Descripció de l'itinerari: A l'entrada del poble de Preixens a mà dreta, en la primera casa del poble hi ha un plafó informatiu de la ruta. Es bàsic fer una foto de les vestigis. No hi ha més indicacions perquè és una proposta aventurera. Coordenades UTM: 31T  x=338387  y=4629555. Croquis NIUS DE METRALLADORES EST DEL CANAL D'URGELL : Punt 7 en el croquis inicial. Agafo la carretera cap a Agramunt LV-3024 . En el km 1,6  km creuem el canal d'Urgell . Des de el plafó informatiu hi ha 1,9 km . Aparquem a la vora. Anem pel vessant sud del canal, el que dóna vers Preixens . Caminem per la banqueta. 9 min En un petit revolt hem de deixar el camí de la banqueta. No hi ha cap indicació. H...

  Al bar Claver de Cèrvia de les Garrigues ens trobem 4 exploradors de soca-rel.  Pere Casamitjana que és el nostre guia local al qual no em cansaré d'agrair les descobertes, en Melito Camprubí , un estudiós que està aprofundint en la biografia de l'arquitecte  Josep Torres Clavé que es va encarregar de les fortificacions republicanes de la L2, en Josep Casas d'Ulldemolins que és el nostre relacions públiques i jo, encara mig coix. Ens hem trobat per descobrir vestigis de la Guerra Civil que ha localitzat en Pere. En aquesta descripció hi ha trams fets en vehicle que estan indicant en km i caminant indicat en temps parcials. BREU RESUM :  Ascendim a la punta dels Marquesos on localitzem un post d'observació amb una panoràmica excepcional. Després descendirem a les trinxeres de Vallseques . Hi ha dos emplaçaments prou destacats. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ:  Treball de camp per localitzar vestigis de la Guerra Civil a Cervià de les Garrigues  DIFICULTAT...

El Joan i la Maribel de Juneda són els meus àngels de la guarda en aquest procés de recuperació. Avui em porten a fer una excursió inèdita i desconeguda per a mi a les M untanyes de Prades. Una autèntica meravella pel bosc d'alzines en la part inferior i en la part superior roures. També he pogut veure teixos - un arbre relíquia residual en els nostres boscos, pins plantats per la Mancomunitat de Catalunya del segle passat que va fer una ordenació forestal dels boscos de Poblet . La Mancomunitat va bastir la c asa forestal del Tillar per on passarem i la de Castellfollit . Justificació - resum : Passeig pel bosc que en estar encarat al nord es pot fer molt bé a l'estiu. Pugem pel barranc del Tillar que baixa amb força aigua i en el coll del Bosch (nom molt adient), passant arran del tossal de la Baltasana. Recordo un agent forestal que em va afirmar que des d'aquest cim es podia veure els dies clars La Seu Vella de Lleida. Baixem per Los Tillans fins a la locali...

Hi ha vaga de mestres a les escoles. Em solidaritzo plenament amb els meus ex-companys de professió així que decideixo no portar els nets a l'escola. Decideixo anar a caminar amb ells pel terme. Idea bestial. Decideixo portar-los a veure el niu de metralladores del Patamolls de Montoliu . Un agradable passeig primaveral. Descripció de l'itinerar i: FITXA TÈCNICA  VALORACIÓ:  Passeig matinal per l'horta. Gaudint de la floració dels fruiters i del nostre patrimoni.  DIFICULTAT:   Baixa.   DESNIVELL :  15 metres  DISTÀNCIA:  6,5  km   TEMPS : 2 hores  ITINERARI CIRCULAR Sortim de l'extrem del poble cap a Montoliu. Travessem la carretera i passem per darrera de les darreres cases d'Albatàrrec.  0,150 km Passem a veure la roda de la Sènia . Hàbil construcció que permetia pujar el nivell de l'aigua i poder regar més terres. Coordenades UTM: 31T  x=299939  y=4604933. Travessem la Sèquia de Torres i anem a l'esque...

  Cabana de picapedrer (pedrera de l'Astor) L'altre dia quan vaig descobrir una pedrera d'Aspa prop d'una excepcional cabana de falsa cúpula . I vaig recordar la figura de J osep Pinyol Gil que em va explicar detalls de la seva feina de picapedrer. Aspa tenia una gran tradició de picapedrers. De les seves canteres va sortir pedra per la Seu Vella (article de Francesc Fite Llevot titulat: Notícia sobre les pedreres, en epoca mediaval a l'parea de Lleida)  i per l'església de Sant Llorenç. en Josep Pinyol em va explicar que havia repicat les pedres de l'antiga Audiència de Lleida, seu de l'actual Museu Morera , i segurament de la Catedral Nova . L'altre dia em van informar que també part de la pedra de la Sagrada família de Barcelona. Eren canteres ben importants, actualment no conservem ni el nom de les pedreres que resten anònimes. Li comento a en Josep Gallart d'Artesa de Lleida i em proposa anar a visitar la pedrera de l'Astor que f...

M'encanten els recorreguts de Memòria Històrica per què és una forma entretinguda de descobrir la nostra història menuda. Memorial Democràtic de la Paeria organitzat un nou itinerari. Aquest cop amb el guiatge d'Eva Legal i una sorpresa final a càrrec de Dolors Ciutat. Ens hem concentrat en la plaça Noguerola (coneguda per la plaça de la Taüt , per la seva forma). Aquí en el setge de Lleida en el setge de Felipe V en la guerra de successió (1707) els francesos van forçar les muralles el 12 d',octubre i van conquerir la ciutat. Hi ha el carrer de Ramon Castejon, un destacat republicà del segle XIX - alcalde i parlamentari. Curiosament els franquistes no van eliminar aquest nom del nomenclator de la ciutat perquè segurament desconeixien qui era aquest il.lustre lleidatà. El barri estava ocupat per fàbriques que foren expropiades en esclatar la revolució el juliol de 1936. Davant havia l'Ateneu llibertari que es va bastir durant la Guerra civil aprofitant la fàbrica de M...