EL CASTELL D'ESCORNALBOU DES DE L'ARGENTERA

El castell d'Escornalbou és un d'aquells petits tresors que cal conèixer. Hi vaig pujar fa anys amb el meu pare – que ara està hospitalitzat. Si pot pujar per una bona carretera que surt del poble de Vilanova d'Escornalbou però clar, això és fer trampa i he volgut pujar caminant des del poble d'Argentera. L'Estivi m'ha dit que és un dels camins més bonics del Baix Camp. Bona elecció.

Arribo a Argentera i està plovent i em sé esperar una estona al cotxe. Els núvols acaben passant però no així el fort vent.

Argentera (350 m.) és un petit poble arrecerat al peu de la serra homònima. És una serra blanca i potser d'aquí li ve el nom doncs Argentera equivaldria a platejada. Etimologies fora Argentera és un poble mediterrani amb tots els colors del món, amb cases de diferent nivell, barreja de cases velles i noves reconstruïdes com a segona1 vivenda, Trobem façanes bastides amb carreus de pedra. Tot té una aparença d'arreglat pel turisme però aquí la massificació de la gent de fora encara no ha arribat encara a fer mal.

Descripció de l'itinerari:

Aparquem a l'entrada del poble i prenem el carrer major deixant a la dreta la carretera que puja al castell. A l'altre extrem hi ha un monument en record a Eduard Tora, patrici excursionista que va arranjar el castell d'Escornalbou que sembla ser que estava fet malbé. Girem a la dreta i baixem a la part inferior del poble (tram no senyalitzat).

5 min. Pal indicador. El camí carreter continua recte cap a Duesaigües. Nosaltres prenem una bifurcació que surt a mà dreta, avall per un senderó empedrat.

8 min. Travessem un barranc i comencem la pujada. Anem entre camps conreats. A l'esquerra deixem una bassa.

11 min. Nou trencall a la dreta que ens indica un pal indicador. Sembla que avui no ens podrem perdre amb aquest “gastu” de cartells. Pel camí hi ha marques de pintura groga.

16 min. Clariana, tot creuant una línia elèctrica que duu el llum al castell. Des del poble ja albirem la silueta del Castell i el turó de Santa Barbara mig amagats per l'esperonosa vegetació del vessant obac de la muntanya. Bona part del camí eren empedrats – fet que denotaria la seva importància – encara que en alguns trams l'erosió del pas de motos ha malmès el terreny.

25 min. Per la dreta s'incorpora el camí de la Trilla.

29 min. Trencall a l'esquerra cap a la font de Galapat. Continuem pujant.

33 min. A mà dreta observem un eixamplament del sender que forma una semicircumferència envoltada de pedres on podem descansar. El paratge és conegut com la Mitja Lluna.

El camí comença a fer ziga-zagues per guanyar alçada.

47 min. Sortim a l'aparcament del castell ( 591 m.). A la dreta surt el camí final al castell. La porta d'accés al recinte està tancada i no puc completar el recorregut fent el passeig dels Frares (10 min.) que volta el turó cònic de santa Barbara ni pujar a l'ermita cimal (5 min.). Un altre dia serà. Com no puc fer res pujo a un petit turó proper on hi ha una taula d'orientació.

Baixo pel mateix camí.
Característiques:

Dificultat: Baixa.

Temps: 50  minuts (anada).

Distància: 2,6 km.

Desnivell: + 320 metres - 100 metres