FERRATA DE LES ARCADES (CELLERS)

No m'agrada fer vies ferrades però per la sociabilitat de vegades cal anar a fer-ne de tant en tant. Avui ha tocat la de les Arcades a Cellers. Ha costat 35.000 euros, no sé si justifica el cost encara que reconec que és una via ferrata bonic, en un entorn agradable com és el Montsec, que és un fantàstic parc aventures que ens ensenya la natura per un forat petit.

He de reconèixer que he fallat al péndul i m'he quedat penjat com un xoriço. He resolt malament la sortida. Volia sortir per la paret i crec que m'he liat i he perdut molt força. Millor es mantenir la calma i esperar que algun tiri de la cadena (o vosaltres mateixos, m'hauré de tirar un altre cop per provar-ho) que et separa de la paret. He sortit per una forma intermitja (grimpant i amb l'ajut del Marc que ha fet una bona tibada). 

A la sortida hi ha dos opcions. A l'esquerra, per on passa el camí oficial, que va a una urbanització i sense cap encant. És millor anar a la dreta on hi ha fites i pintura verda. Camí alternatiu que va a buscar un pas equipat (K1) que baixa per unes barres de ferro que sembla que va equipar Telefònica. Vistes espectaculars durant tot el trajecte. Sortim al camí a la cova dels Muricecs. Si voleu visitar la cova (tancada amb reixes) heu d'anar a la dreta. A l'esquerra sortiu a l'antiga carretera a Tremp. Passareu pels túnels que volta les obertures dels túnels per on hem passat per dalt de la ferrata (dos darrers túnels). Itinerari més breu (2 minuts) i més interessants.

Descripció de la ferrata:

Ho farem per trams: 

- Flanqueig (tònica que s'anirà repetint tota la via) sobre les aigües de l'embassament de Cellers.

Anirem trobant diferents obstacles:

Caminar per un tauló d'uns 6 metres.

Caminar per un pont de fustes d'uns 10 metres.

Pont tibetà d'uns 10 metres sobre un únic cable.

Punt clau de la via:  on hi ha un pèndol d'uns 10 metres. No és un pas obligat ja que hi ha un camí que el contorneja. El pèndol obliga passar-nos el mosquetó per l'anella ventral de l'arnès i tirar-nos. A l'altre costat ens hem d'agafar ben ferm (jo no vaig resistir-s'hi).

Després continuem amb un nou tram de flanqueig i un tram extraplomat que dóna lloc a un llarg mur vertical que ens porta al final de la via que conclou amb un tram tombat i amb cadena.