dijous, 2 d’agost de 2012

CERCAR PICS ON NO VA NINGU: PIC FONGUERO - PUI DE LINYA

Acabo de trucar al Grup de Rescat de Muntanya. En una canal he trobat una tenda de campanya, una motxilla, una jaqueta bona i d'altra roba. Algú va deixar el material per encarar-se a una canal costeruda però sembla que no va baixar a buscar-la. Això farà temps, poder un any, però clar com vaig per indrets on passa poca gent ... ningú se'n va adonar. Una mica de misteri per començar l'explicació.
En la recerca dels pics oblidats avui he volgut anar al pic Fonguero i Pui de Linya que són dos cims ben alts del Parc Nacional de Sant Maurici però pel contrari resten oblidats i per això vull pujar-hi jo.
Accés:
Des d'Espot prenem la carretera que puja a Sant Maurici. A 3,7 km trobem l'aparcament. Només es pot pujar en taxi (sense comentaris).
Descripció de l'itinerari:
Primer dia:
Des de l'aparcament (1640 m) passo la barrera i prenc a l'esquerra la pista que puja al refugi Josep Maria Blanc. Estic envoltat de bosc d'avets, primerament, i després bedolls i pins.
35 min. Arribo a la tuberia de la central hidroelèctrica de Sant Maurici que baixa cap a Espot. Abans a l'esquerra baixa una pista senyalitzada com a recorregut de BTT.
46 min. Arribo a la cabana (1935 m.)on dormiré. Està prou bé, neta, falta algun vidre. Hi ha un parell de ratolins que m'acompanyaran durant la nit. Cal posar tot el menjar a dins la motxilla i fer-la servir de coixí si no es vol tenir algun ensurt. Hi ha altres animals que saben que per allí ronden rosegadors i així abans d'anar a dormir veig una fagina que buscava el primer plat del sopar.
Segon dia:
Seguim la pista amunt.
12 min. Passo per davant d'una bonica cabana de fusta tancada.
Passo per un collet i la pista perd una mica d'alçada. Veig enfront la cresta de l'Avió.
27 min. Travesso un túnel.
47 min. Arribo a l'estany de Lladres. Per l'esquerra s'incorpora el camí que puja directe d'Espot. Per la canal de davant baixarem en acabar aquesta excursió.
1 h 25 min. Arribem a una mena de collet. Abandonem la pista i pugem al recte cercant el millor pas. En les mapes ICC 1:10000 marca un sender però aquest no existeix.
1 h 55 min. Hem anat pujant per uns replans herbosos (en el mapa Les Feixetes) que ens han dut fins una tartera. Hi ha un bloc amb pedres al voltant que podria servir d'aixopluc. Davant tenim una canal herbosa on segurament es podria pujar, però és molt pendent. Prefereixo seguir per un corriol que va cap a l'esquerra. L'opció de la canal d'herba podria ser ben be factible.
2 h 15 min. Ens situem damunt de l'estany Escondit. El paratge té alguna cosa de màgic per la seva solitud. Davant nostre tenim una canal cap a la que ens dirigim. Pujada ferma.
2 h 35 min. Ens situem al peu de la canal que queda tallada. Aquí és on trobo la roba i el material oblidat. La pujada per la canal sembla compromesa i prefereixo anar per la dreta on pujo amb relativa facilitat.  Surto a la carena principal i em dirigeixo a l'esquerra cap al proper cim.
3 h 10 min. Cim del Fonguero (2872 m.). Amb una dilatada visió que descriure: Portainer, Pala d'Eixe, Salòria, Comapedrosa, Cadí, Monteixo, Pica d'Estats, Ventolau, Camprime, Mont-roig, Montvalier, Marimanya, Bassiero, Encantats, Ratera, Colomers, Bessiberri Nord, Punta Alta, Aneto, Peguera, Subenuix, Saburo, Mainera, Montseny de Pallars, Cresta de l'Avió... que més voleu. La nostra propera fita és el pic del Pui de Linya que veiem davant.
3 h 24 min. Passo pel collet (2758 m.) que separa el Fonguero i el Pui de Linya.
3 h 47 min. Arribo al Pui de Linya (2865 m.), punta avançada cap a llevant de la carena més rellevant de sant Maurici. Amb una visió excepcional. Retorno sobre els meus passos.
4 h. Abans d'arribar al collet decideixo tirar-me a l'esquerra cap a l'estany de Fonguera que veig sota. La baixada és pendent, entre herbes que formen una mena d'escaletes. Em dirigeixo vers un collet que hi ha damunt de l'estany.
4 h 15 min. Collet. Baixo per l'altre costat per la vora d'una tartera que vaig evitant. Finalment a baix la travesso i davallopel costat esquerro.
4 h 40 min. Bifurcacions de canals. En una entrada (única) que havia a internet parlava que baixava per l'esquerra i finalment s'havia d'agafar als pins. Crec que és millor baixar per la dreta doncs a l'anada al costat de l'estany dels Lladres ja he vist com baixava.
La canal és pendent,coberta d'herba i pedra però es pot baixar força bé.
5 h 26 min. Surto a la pista prop de l'estany de Lladres. segueixo el camí d'anada.
6 h 50 min. Arribo a l'aparcament.


Característiques:
Dificultat: Mitjà - alt. Practicament sempre sense sender. 
Temps: Primer dia:  46 min - Segon dia: 6 h 50min.
Distància: Primer dia: 3,3km.- Segona dia:19,6 km.
Desnivell: Primer dia: 300 metres Segon dia: + 1200 metres - 1500 metres.


8 comentaris:

  1. Suposo que ja deus estar per llà dalt recollint galls fers a l'as oi?? No entenc com del Pui de Linya no vas baixar més directament cap a Espot. Però de totes maneres, menys excursions de canals lletges i desagradables i més foçar la cresta de Fonguero!!!!!!

    ResponElimina
  2. Inicialment era la meva idea, baixar directe per una pala que hi ha a l'est però finalment em va semblar una bogeria en canvi no vaig baixar gaire malament. Per cert els mossos no paren de trucar-me per localitzar les restes que vaig trobar. Molt interessant.

    ResponElimina
  3. Eps ningú no, que jo els he fet els dos. Nosaltres pujàvem de la central de Lladres directament per la gan pala cap al Pui de Linya. Al tanto amb tantes canals que per mi que n'hi ha alguna sense sortida. Quan ens veguem et conto una cosa que ens va passar a la pala, perque igual ens foten a la presó si ho deixo escrit.
    deu!

    ResponElimina
  4. dec ser un robot perquè les passo sempre putes per les comprobacions aquestes dels comentaris....

    ResponElimina
  5. Enhorabona!!! algú també hi va pujar a aquests pics.
    Jo vaig baixar per la més evident i no vaig tenir problemes. Ja m'ho explicaràs Oriol.

    ResponElimina
  6. Home pensa que tinc residència a Espot. Ja t'ho contaré

    ResponElimina
  7. El Fonguero i el pui de Linya van ser els meus primers cims del Pirineu, l'any 1971. Em fa gràcia que ara que han passat més de quaranta anys encara segueixin tan "secrets" com sempre.

    Salut!

    Jaume

    ResponElimina