dimecres, 16 d’octubre de 2013

VESTIGIS DE LA GUERRA INCIVIL: LO CINGLO ROIG

He dubtat penjar aquesta caminada, poc rellevant, però he pensat que a la meva llibreta de sortides no tindria cap ressò i penso que cal difondre tots els vestigis bèl·lics que van patir les nostres terres per recordar-ho sempre i no tornar-ho a patir mai més.

Els companys d'escalada m'han plantat aquest dimecres que tinc festa a l'escola i he decidit anar a estirar les cames sol. He triat el llogarret de Santa Linya. Fa anys vaig trobar les casamates (construccions senzilles de pedra que protegien els soldats, eren unes petites cabanetes, moltes vegades sense sostre) al camí a l'ermita de Sant Pere de Queralt, al sector de Sant Martí ... i avui estava segur que a Lo Cinglo Roig també localitzaria casamates de la Guerra Civil. El que no pensava era trobar un senderó que em puges fins al cap de Lo Cinglo Roig sense gaires dificultats..


Característiques:
Dificultat:  Baixa.
Desnivell:  + 190  metres - 190 metres.
Distància:  3,2 km.
Inici i acabament: Trencall en la pista de Santa Linya a l'estació.
Itinerari lineal que ens permet descobrir vestigis de la passada Guerra Incivil
Temps total:   1 hores  23 minuts. 


Descripció de l'itinerari: 
De sortida podem prendre dues alternatives. Una salvatge que consisteix en sortir per una pista que hi a la dreta (sud). Als 50 metres, al peu d'una torre elèctrica, el deixem i agafem un camí que s'endinsa en el bosc. Passem per una antiga era, una mica més enllà hi ha una pleta enrunada, el corriol passa per la vora de la construcció... però a l'anada no l'he vist i he anat al recte per espès matollar de llentiscle que em barrava el pas. Als 7 minuts surto a un extens camp.
Alternativa humana: Al costat de la pista arriba un camp. L'anem revoltant per l'esquerra fins arribar a l'extrem oposat d'un tuonet fins arribar al vessant oposat (10 min.). S'uneixen les dues alternatives.
Ens situem a l'extrem superior del camp i cerquem el senderó que no és gaire evident. Surt a la vora d'un pi menut que curiosament el seu tronc fa tot un tomb. Hi vaig posat una pedra al mig, però no crec que aguanti, així que si us plau poseu una bona fita.
El camí va pujant, poc evident, per la muntanya. He posat algunes fites. Assoleix una carena però no podem veure res ja que anem envoltats de vegetació. A la part superior el bosc desapareix i s'imposa els matolls.
33 min. Surto a la carena cimal. Uns metres abans trobo les primeres casamates. També vaig trobant llaunes velles. La primera que trobo encara es pot llegir amb claredat 1938. En alguna altra España. Estem en el costat feixista-nacional del Front del Segre. A l'altre costat de l'embassament estaven els soldats republicans. Per tot arreu hi ha construccions de pedres amb modests murs que protegien la tropa dels trets dels enemics situats en l'altra riba. Primer vaig cap a ponent observant i mirant de sentir el clam de les pedres i de les històires que en aquest indret devien succeir. Van ser 9 mesos de combat. Després pujo al cim de Lo Cinglo Roig amb més casamates. Darrera em queda el Montsec, mig tapat pel cingle del Doll. Davant la Serra de Mont-roig.
50 min. Arribo a lo Cinglo Roig (588 m.) i curiosament trobo un llibre de registre de muntanya. L'han deixat obert i no hi trobo cap paper. Algú que pugi una llibreta i un llapis i que pensi en tancar-lo.
Aquest indret havia de ser estratègic per controlar dos ramals que forma aquí l'embassament de Camarasa.
1 h 23 min. Torno a estar a l'aparcament (416 m.).

Aproximació:
Sortim de la part alta de Santa Linya (trencall a l'entrada del poble de les Avellanes) i agafem la pista que va a l'estació de tren.
En el km 4,6 hi ha una collada. A la dreta surt un pista. Als 50 metres hi ha una torre elèctrica. Aparquem en aquest indret i comencem l'excursió.
Si voleu el track de la sortida el podeu trobar a;

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada