55è PESSEBRE: SERRA DE SANT MAMET

El Biel (amb 2 anys), el fill de l'Eugènia i el Salvador, arriba al cim de Sant Mamet i comença a cridar emocionat: - El mar, el mar... No està pas confós: Allò que veu al peu de la muntanya no és altra cosa que el mar de núvols de la boira de la plana lleidatana. La serra de Sant Mamet és un important bastió que s'aixeca davant del Montsec de Rúbies. És una atalaia privilegiada, especialment cap a les planes lleidatanes.
Enguany hem pujat el 55è pessebre per un sender que puja des del coll d'Orenga. Un camí directe i dret que ha fet suar als pares que carregaven a la seva mainada. El dia meravellós com la companyia i els torrons...







Característiques:
Dificultat:  Moderada. Algun tram de pujada forta. Algun tram de camí no gaire evident.
Desnivell:  455 metres.
Distància:  6,1 km.
Inici  i final: Coll d'Orenga.
Temps total: 2 hores 30 minuts.

Descripció de l'itinerari:
Ens situem al coll de l'Orenga (912 m.) i baixem cap a la Conca de Meià (est). Als 200 metres prenem una pista a la dreta.
15 min. Arribem a un coll poc destacat que s'obre a una vall tancada, al fons hi ha un camp. Davant tenim la torre del Castellet de Dalt, bastida dalt d'un prominent turó.
18 min.Deixem la pista,  per on tornarem al baixar, i travessem el camp i anem a buscar una fita a l'altre costat on comença un sender que seguim.
23 min. Sortim a la carena (976 m..) que travessem vers el sud. Estem a llevant del Castellet de Dalt. Baixem cap a un camp proper i cerquem una nova fita que ens permetrà pujar pel coster del serrat de Sant Mamet. El sender no es gaire evident. Hi ha marques grogues velles i nombroses fites però entre el boixeguer i el pedruscall costa de trobar. Un cop perdut el corriol anem pujant cercant el millor pas amb el convenciment de trobar el camí de baixada que puja per la nostra la dreta.
Sortim al camí de baixada molt evident pel pas de les motos. El camí puja molt dret.
1 h Sortim a una pista de forestal i tirem amunt.
Arribant al capdamunt ens incorporem a la pista que puja de les Mines i del poble d'Alos de Balaguer.
1 h 23 min. Assolim el cim de la serra de Sant Mamet (1391 m.) amb l'ermita i un refugi prou digne.

La visió des d'aquí dalt és superba. La fondalada de les terres de Lleida amb boira més enllà les serralades litorals del Montseny, la Mola, Montserrat, serra de Prades, Montsant. Més propers el Mont-roig, la serra de Sant Jordi, el Montsec d'Ares, el Mont Perdut, el Cotiella, el Turbó, el Posets. El Montsec de Rúbies - ben proper - les muntanyes d'Andorra amb la Tossa Plana de Lles, el Cadí, Port del Comte, Aubens, Pons, Artesa, Vilanova i Santa Maria de Meià ... la relació pot acabar essent pessada... així que pugeu i vosaltres us podreu esplaiar-vos mirant les muntanyes.
Ara posem el pessebre, la coral dirigida per la Pilar Domínguez posa el to nadalenc... però encara falta el millor: el dinar, els torrons, la bota de vi ... tot pecat!! Ei que erem prop de 200 excursionistes!!!
Descens:
Anem pel mateix camí, però ara anem seguint el camí fressat per les motos, avall. Arribem al coll de les Comes(1002 m.) entre els camps i el Castellet de Dalt. Prenem el camí que baixa cap al Castellet de Baix (aquest de planta quadrada) i als dos minuts deixem el camí principal i agafem un corriol que puja (fita) i fem cap al coll que hi ha abans del Castellet de Dalt i sortim a la pista per on hem pujat que ja no deixem fins a la pista principal.
Aproximació:
Anem pujant la carretera del Doll, carretera C-13. En el km. 56,7, a tocar del Cap del Port de Fontllonga, prenem un trencall a la dreta (oest) cap al llogarret de Figuerola de Meià.
1,8 km. A l'esquerra hi ha un trencall que ens duu a Fontllonga. Anem recte.
3,3 km. Passem Figuerola de Meià i ara la pista esdevé de terra però prou bona.
6,8 km. Deixem a l'esquerra el llogarret abandona de Peralba. Només resta en peus la seva església.
10,3 km. Arribem al coll d'Orenga. Partió d'aigües. Per l'oest l'aigua verteix a la Noguera Pallaresa mentre que a l'est va cap al riu Boix i al Segre. Teníem més fotos: El track de la sortida:

Comentaris

  1. Enhorabona per aquests 55 anys de pessebre. Ara, deunidó la pujadeta...

    ResponElimina
  2. Potser no és una sortida per pujar amb tota la familia però el lloc és una meravella.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada