PER LES ERMITES DE FALSET

L'atzar em fa estar a Falset. Tinc un moment i pregunto on puc anar. A les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol al peu de les Torres d'Altafalla em diuen.
Es tracta d'una excursió curta, però molt interessant. Diria que està com a concentrada en un pot petit. No crec que estigués més de dues hores caminant.
Aparco en una àrea que hi ha en el km. 843 de l'antiga N-420a que és la carretera que surt de Falset en direcció a Reus.
Segueixo el sender que surt de l'extrem de l'aparcament.
Aviat arribo a les restes de l'ermita de Sant Antoni. Pujo més amunt i trobo sota una gran balma l'ermita de Sant Gregori. Tot l'entorn té aquest color roig com la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig del Camp o el castell de l'Escornalbou (afloraments de gresos rogencs del Triàsic Inferior). Té un mirador excepcional que justifica la visita. En la part de la balma hi ha uns forats naturals que captiven la meva atenció.
Continuo per un sender que s'enfila amunt després del mirador. Està marcat amb pintura blanca i verda de sender local (encara que deu ser un itinerari no recorregut). Vaig pujant amunt.
Cruïlla de camins. Amb cartells indicadors. Pujo a la dreta cap a les Torres.
Em trobo en l'anomenat el Grau de les Torres que ens exigeix emprar les mans però no presenta gaire més dificultat. El camí es veu molt trillat.
Al costat hi ha una cabana de pedra que denominen cabana de volta quan estrictament parlant no es tracta d'una cabana de volta. No presenta gaire interès.
Surto a un coll on trobo en una pista. Tant tibar a munt i surto una pista més amunt, això desanima.
La pista em duu a unes torres de comunicació molt antiestètiques.
Segueixo per la carena enllà, fins a trobar una roca solitària que em recorda a la roca de Trolltunga als fiords norueccs Més enllà hi ha la roca més elevada on no vaig poder ascendir encara que la vaig voltar passant per sota de les pedres.
Retorno i desfaig el grua de les Torres, de baixada exigeix posar-hi més cura.
Arribem a l'enllaç que he esmentat abans. Vaig ara cap a l'ermita de Cristòfol. Primer faig cap a una pista on trobo una nova cruïlla.
M'encarem vers l'ermita de Sant Cristòfol que està derruïda. Una mica més enllà trobem la cova de Sant Cristòfol, prou curiosa on hi ha una imatge del sant i força elements decoratius.
Refaig el camí d'anada a la pista per on baixo fins a l'aparcament. Una volta prou interessant.