L’ESPLUGA DEL GITANO DE CORNELLANA
La Carme de Cal Jové em parla que en aquesta balma hi havia hagut emboscats —fugitius— (hi ha un punt que en la memòria popular es pot arribar a confondre). Em diuen que la balma està a sota del penyal del vell Castell de Cornellana. No m’ha costat gaire de localitzar-la.
Descripció de l’itinerari
Aparco a la part baixa de Cornellana. Podria pujar en vehicle fins al cementiri, però prefereixo recórrer els carrerons del poble. Pujo per un carrer que surt a la vora de Cal Mateu Vell. Surto a una placeta. A l’esquerra hi ha l’església parroquial. Continuem pujant amunt per la dreta.
7 min. Sortim a la pista que puja al cementiri. Vaig a l’esquerra.
18 min. Cementiri. Continuem per la dreta. Hi ha un corriol que puja cap a la Bacanella, però nosaltres agafem un corriol que voreja la tanca del cementiri. Girem a la dreta vers el Castell. Baixem una llosa de roca. Per pujar al Castell hauríem de tirar recte amunt. Ho deixem per després. Anem a l’esquerra seguint un carrerany que volta la roca del Castell. Trobem una visera sortint que nosaltres passem per sota; cal fer una petita grimpada.
23 min. Assolim la cova del Gitano. És una esquerda amb una fondària d’uns 12 metres i una boca triangular. Coordenades UTM: 31T x=379369 y=4679780
Retorno pel camí. Cerco el punt dèbil per accedir al castell. M’enfilo per unes roques. Els boixos m’impedeixen pujar amb facilitat. Penso que poca gent puja a les escasses restes del Castell. Tampoc és un pas fàcil. Potser una neteja de vegetació i una cadena farien més factible aquesta pujada.
Dalt trobo dos dipòsits que guardarien l’aigua de pluja que serviria per regar un hort que hi ha a l’extrem de la malmesa fortalesa. Observo algun mur, però no hi ha gaires indicis de la fortificació, que va ser desmantellada. Segurament els carreus més grans van ser reaprofitats per bastir habitatges del poble. Abans de la pujada observo un bon escampall de pedres que podrien haver format part del Castell.
Retorno pel mateix camí.
Per obtenir el track:

.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada