diumenge, 5 d’agost de 2012

MANDRA: LA FERRATA DEL CASTELLOT DE BAELLS

Ahir vaig anar a casa dels Lores i van fer un passe de fotos dels anys 70. El cas és que vam plegar tard. He enganyat al Sergi Miranda per anar a fer una ferrata que fa temps que em rondava pel cap. La veritat és que és de les més fàcils que he fet però té cert encant. Hi penso tornar algun altre cop.
El Castellot de Baells té unes formes estranyes segurament modelades pel vent i l'aigua. La imaginació pot córrer veien per arreu cares, dracs ... i així podeu passar hores i hores tot segons els que hagueu pres.Recomanable i a 50 km. de Lleida encara que curta.
Accés:
Prenem la carretera N-230 cap a la Vall d'Aran. Per allà el km 44,5 prenem un trencall a l'esquerra cap a la vila de Baells (0,6 m.) que hem de travessar. Per l'esquerra voltem l'impressionant castell-palau de Baells. A l'extrem de sortida del poble hi ha una carretera que mena a Zurita. Hi ha una capelleta i prenem una pista de terra a la dreta. Deixem un trencall a l'esquerra i anem a passar per davant d'una gran nau amb el sostre blau.
5,2 km Deixem el cotxe, la pista al final exigeix una mica de cura en vehicle normal. Veiem un cartell que ens indica la roca que està sobre nostre. De fet el pedrusco ja es veu des de la carretera.
Descripció de l'itinerari:
Prenem el corriol que puja a la roca.
1 min. Estem al peu del Castellot on trobem un antic cartell recremat amb informació de la ferrata que ja no podem llegir. Anem a l'esquerra per anar darrera de la roca (vessant nord) i ja veiem el punt de la roca. Sembla ser que per aquí pujaven antigament la gent del poble sense ferralla.
Pugem unes grapes i passem per una finestra que ens duu a l'altre costat del Castellot. Pugem un parell de metres i fem cap a la carena. Fem un flanqueig a l'esquerra per la via de vida. Pas que exigeix tibar una mica i ja estem al capdamunt (844 m.). Ho fareu amb cosa d'un quart d'hora. Sortida familiar. Al blog deandar li posen una dificultat de 2/5 i la veritat jo no li veig tanta cosa. 1/5 i gràcies. Ara l'entorn molt curiós: un conglomerat erosionat formant formes ben capritxoses.
Descens:
Podeu baixar per la mateixa ferrata però és millor muntar un rapel i baixar una vintena de metres (corda de 50 metres) pel mig de la paret tot observant una via d'escalada esportiva de V/V+ que podreu també intentar.
Nosaltres després van anar a buscar la cova del Palau però no la vam saber trobar - per complementar la sortida.
Material: Corda de 50 metres, boudrier, casc, dissipador de ferrata.

Si voleu veure el camí d'anada cliqueu damunt del mapa:

5 comentaris:

  1. per cert, esta entrada, com la del Midi, al fer servir la corda no és una entrada tonta???

    ResponElimina
  2. Aquesta no crec que sigui una escalada tonta perquè no arriba ni a ser una excursio tonta. Referent al tema del Midi els companys em van posar com a condició no posar-la a Escalada per a tontos ja que pugem sense corda...

    ResponElimina
  3. Penso que hi ha pel Midi d'Ossau alguna via que podria ser tonta... pe. la cara nord (III), una punta prop del cim important (no recordo el nom). Falta dies, companys i forces.

    ResponElimina
  4. o per no tacar el seu currículum sortint al blog més...

    ResponElimina