dimarts, 1 de setembre de 2015

NORMANDIA 6): ECOUCHE



Aquest va ser un dia de descoberta. En el llibre de l'Evelyn Mezquida ens parla que els combats més importants de la Nueve en la seva marxa a París van ésser principalment al poble d'Ecouche (prop d'Argentan). Vam anar a l'Oficina de Turisme i la veritat és que no en sabia gaire cosa però el senyor va ser molt atent i a mesura que nosaltres li anàvem dient llocs ell es desvivia per donar-nos informació. Primer li vam demanar pel cementiri - ja veureu perquè - i ens diu on hi ha la tomba dels morts dels combats on diu que hi ha enterrats argelins o marroquins. Quasi el 50% dels morts són republicans espanyols, només un del Magred, però el pas dels republicans roigs per Ecouche i per tota la França sempre que hagi estat engolida.
Primer vam anar al cementiri. Al fons, a l'esquerra segons s'entra hi ha la fossa on estan enterrats les víctimes de l'alliberament d'Ecouche. Com tots els cementiris francesos té un emotiu record per la seva memòria històrica. Fins hi tot entrant es pot trobar una tomba amb un record de la FFI (Forces Franceses de l'Interior) que eren la principal organització del maquisard (ja en parlaré a París).
Va ser especialment emotiu quan en Ferran va agafar una flor i la va posar damunt del nom dels combatents de casa nostra que no poden rebre mai el reconeixement dels seus.
Una anècdota molt bona la trobem a la capella del cementiri. En els combats els ferits van estar atesos a l'església d'Ecouche per el capella del poble. La parròquia va quedar molt malmesa i tots els soldats - també els roigs espanyols que havien cremat esglésies a Espanya - van decidir fer una col·lecta per comprar una imatge del Sagrat cor que durant molt anys va estar a l'església però ara podeu trobar a la capella. Una placa recorda aquesta donació al costat de tots els morts en els combats.
Els combats a Ecouche van ser pel pas del riu Orne. A la sortida del poble hi ha el pont on va haver la resistència ferotge dels alemanys. Nosaltres vam interpretar els combats en una direcció contrària però després llegint un llibretó que han editat dels esdeveniments de la II Guerra Mundial a Ecouche vaig entendre la direcció correcta.
Vam dinar en una vorera davant de la casa on s'havia allotjat el general Montgomery. Era un bar de poble que ens van tractar de meravella i vaig recordar la meva teoria que en els llocs no turístics és on trobes el millor tracte. Conclusió: no si vols ser ben tractat ves a llocs no turístics. 
A la tarda ens quedava el repte més difícil. Cercar en la “campinya” francesa el chateau de Menil Glaise. El señor de l'oficina de turisme ens va donar unes indicacions ben clares i vam poder localitzar-lo amb relativa facilitat però no hi vam poder entrar ja que és propietat privada.
Sembla ser que un cop passat el riu un maquis francès els va informar que al chateau s'allotjaven un grapat de soldats alemanys. Els de la Nueve van fer un cop impactant sorprenent a les forces nazis que es van rendir menys els soldats de les SS que van morir. Els presoners eren negociats amb els soldats nord americans que amb el lliurament aconseguien mèrits militars mentre que els republicans preferien gasolina o tabas.
Vam visitar també la ciutat de Falaises que va ser el centre de la importat bossa de Falaises que alguns han volgut comparar el desastre nazi al que van patir al front est a Stalingrado. La veritat és que els alemanys ja no van fer res més que retirar-se i perdre batalles. Van capturar 50000 enemics, van morir 10000 alemanys i van capturar nombrós material enemic encara que a última hora es van escapar de la bossa 100000 alemanys amb els seus comandaments.
Hi ha el museu de la Bossa de Falaise però no està a Falaise sinó a Montormel però ens quedava massa lluny. Vam fer una visita pel castell de Falaise del legendari Guillem, el Conqueridor que va saber conquerir Gran Bretanya i això els anglesos no s'ho poden empassar doncs la seva monarquia encara ve de la línia de Guillem de Normandia.
Després ens van desplaça cap Alençon on teniem l'allotjament però vam decidir no passar per l'autovia i el GPS ens va portar per unes carreteres estretes que ens van dur fins al bosc d'Ecouves on havia haguts uns violents enfrontaments entre les unitats acoraçades de la II divisió del general Leclerc i els spanzers alemanys. Vam tenir la sort que en un revolt de la carretera havia un exemplar autèntic de l'època on encara es podia veure els impactes que havia rebut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada