dilluns, 1 d’agost de 2016

ESLOVENIA (4): ASCENSIÓ AL JALOVEC

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de l'ascensió la vam fer coberts de núvols i no vam poder fruir plenament d'aquesta bellesa. Ara, quan des del Triglav, li vaig comentar al manter que venia cerveses al cim que volia pujar al Jalovec es va emocionar i me'l va ensenyar. És una excursió exigent, però altament recomanable.
Descripció de l'itinerari:
Ens situem al coll de Vrsic (1611 m.), un dels paratges més interessants dels Alps Julians (en honor a Juli César) on agafem un camí que inicialment baixa per flanquejar la muntanya. Cartell vermell indicatiu.
Anem entre boscos tot pensant que a la tornada ho haurem de pujar.
1 h 30 min. Deixem un marcat sender i agafem un corriol que puja per la dreta. Cal estar amatent.
1 h 40 min. Trencall a la dreta. Per l'esquerra va el sender que va al refugi Zavetisce pod Spickom. El Paulino no va veure aquesta cruïlla i va també pujar al Jalopec però va fer molta més volta, passant pel refugi,  però no va haver de passar per paratges tan penjats com els nostres.
Poc a poc, anem deixant el bosc - pujada forta - i sortim a una bella vall glaciar recoberta per una tartera però el camí fressat evita les molestes pujades i baixades. Anem seguint un bon reguitzell de marques vermelles que ens orienten molt bé. De tant en tant veiem pintat el nom del pic Jalovec a la roca. Davant ja tenim el mur del Jalovec. Des de baix sembla impossible pujar-hi. Ens encarem vers un marcat coll però no hi acabem d'arribar-hi. Finalment girem a l'esquerra.
3 h. Superem una petita gelera i ens situem a la base de la paret. Ara comença el xou. Anem flanquejant a l'esquerra un centenar de metres tot seguint cables i ferros clavats a la paret.
Arribem a un indret on cal grimpar uns 10 metres sense cap ferro instal·lat. No és un pas difícil però cal tenir seguretat en els moviments de grimpada (II+). Més amunt ja trobem cables i especialment barres de ferros a la paret que permeten pujar amb relativa seguretat però no es pot fer cap pas en fals. Grimpem un centenar de metres força verticals.
Sortim a un vall penjada que hem de remuntar per una molestar tartera. Fem cap a un coll que hi ha a l'esquerra.
Des del collet saltem a l'altra vessant de la muntanya i ens queda alguna petita grimpada, menys exigent, fins arribar al cim.
5 h 10 min. Cim del Jalovec (2645 m.). Quart cim més elevat d'Eslovènia. No podem fruir gaire del contorn doncs tot i que els núvols s'han llevat al nostre cim el voltant encara roman força cobert de núvols. Una gran fita ens indica el cimal. Si ara fos el cas baixaria cap al refugi seguint el camí del Paulino que vam trobar quan baixàvem del cim.
Refem el camí d'anada i arribem a Vrisc amb 9 h 35 min. de caminar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada