diumenge, 25 de març de 2018

DONANT MÉS VOLTES QUE UNA BALDUFA: PER LA BATALLA DE L'EBRE I TORREBESSES

Ahir en Ferran Solsona em proposa  anar a fer una excursió per Faió que recorren emplaçaments de la Guerra Civil doncs organitzen una caminada per la serra d'Auts. Com no tenia altres propostes em deixo temptar amb facilitat. Arribem al Museu de la batalla del Ebro de Faió. El museu és molt complert i ens estem una estona visitant-lo però veiem que hi ha molta gent vestida amb vestits de camuflatge i banderes espanyoles. Creiem que aquell no és el nostre lloc, o no ens trobarem massa bé  i decidir marxar. Ens posem en cada "fregau".
Busquem un pla B.
En arribar al riu Matarranya trobem en mig d'un cingle una curiosa boca d'una via de tren. Durant la guerra el pont metàl·lic va ser volada per l'exèrcit lleial i després refet pels enginyers rebels doncs era un punt estratègics. Durant la batalla de l'Ebre el  túnel del Quart viaducte del Matarranya va servir com a refugi de les tropes sollevades. L'entrada va ser protegida per una estructura de ferro per evitar l'impacte de les pedres que queien del cingle ja que l'any 1931 va caure una pedra que va malmetre la via.
En l'estació veiem impactes de bales que ens informen que a més de la voladura de la columna central del pont metàl·lic feta per un comando que manava Camaradin asturià també va haver trets en els soldats que es degueren amagar a l'estació doncs els trets venen del riu. Interessant descoberta.
Agafem la carretera cap a Villalba dels Arcs i ens aturem a veure Quatre camins i punta Targa on els exercits rebels i republicans estaven separats només per un centenar de metres. Diferents unitats rebels es decideixen atacar la punta Targa però a l'hora de sortir de les trinxeres només ho fan el tercio de la Virgen de Montserrat. Els van deixar sols doncs les altres unitats no van sortir. Pràcticament la meitat dels membres del terç requeté va morir. Potser ho hauria d'haver dit abans però el terç de la Verge de Montserrat era on anaven els republicans que es passaven als sollevats, i com els feixistes no se'n fiaven gaire d'ells, formaven un batalló de xoc que sempre anaven davant.
Actualment hi ha un viacrucis que uneix les dues puntes on trobem diferents elements que recorden als carlins que van morir en l'ofensiva. Tristament només hi ha un plafó que recorda als morts d'un bàndol i deixi totalment oblidada l'esforç dels republicans que defensaren aquella posició que crec que va ser el punt més occidental on arribarem en la batalla de l'Ebre. Si tinc de dir la veritat en la punta Targa el monument només diu en record als que van morir allí per la qual cosa es podria entendre que és dedicat a tots els combatents i manté mínimament les formes.
Després baixem a Ascó. Abans d'entrar al poble venint de Camposines trobem una pista que surt a la dreta. Primer hi ha una bona baixada. En el fons trobem un cartell que ens indica que anem bé. Als dos quilòmetres trobem un niu de metralladores ben conservat (Coordenades UTM 31T 297142 - 4560460) que domina el riu es tracta del búnquer dels Reguers que fou bastit per les forces sollevades però en el darrers dies de la batalla de l'Ebre va ser aprofitat pels republicans. Uns metres sota hi ha el mas del Forn Teuler. En la façana també viem impactes de bala que ens indiquen combats que procedeixen del riu i caldria pensar que són dels republicans quan travessen el riu.
Com encara no estem cansats decidim anar al poble de Torrebesses ja que és un poble per on passo sempre per la vora i tenia ganes de veure indrets interessants:
El Centre d'Interpretació de la Pedra Seca (CIPS) me l'imaginava més gran però el noi que ho porta és molt amable i ens facilita força informació molt interessant sobre el poble i la Guerra Civil. A, més a més, és de franc. No hem pagat ni al museu de la Faió (6 euros) ni aquí que és de franc.
Davant tenim l'edifici del Castell-palau de Torrebesses. Actualment és un centre de turisme rural i un bar però durant la Guerra Civil fou un hospital de sang de les forces italianes. En el museu local Josep Jané hi ha les plaques dels italians ja que els seus cossos foren exhumats pel consulat italià que els repatrià.
En el núm. 26 del carrer del Forn encara podem veure unes pintades originals on podem llegir; Casa del poble - PSUC - UGT.
Passem pel costat de l'església de sant Salvador que és d'un bell estil romànic, encara que això del bell és un tema molt relatiu doncs fa un segle i mig el romànic estava molt poc valorat i es considerava un estil inculte que provenia dels romans.
Bé, doncs resulta que fa un segle i mig l'església vella era petita per la població de Torrebesses que vivia un dels seus millors períodes amb el preu de l'oli, l'or líquid que en deien i van decidir fer l'església més gran de la comarca. Quan ja tenien començada la regió va patir una terrible gelada que va matar les oliveres. Van haver de deixar estar el seu projecte majestuós que encara resta com la van deixar i forma la església nova.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada