EXTREM LLEVANTI D'EIVISSA: EL FAR D'EN VALLS (O DE CAMPANITX)

A l’extrem oriental d’Eivissa: Del Pou des Lleó a la Torre d’enValls (o de Campanitx)

Avui la proposta es pujar a la Torre d’en Valls que es troba en le punt més a llevant de l’Illa. Aquests recorreguts em permeten conèixer des d’una perspectiva diferent Eivissa. Estic molt content del projecte que he iniciat. Hem fet dos grups. Uns han anat al mercat artesanal – de tendencia hippy - de les Dàlies del llogarret de Sant Carles de Peralta que ens venia de pas i la resta hem manat a la platja del Pou des Lleó.

Descripció de l’itinerari:

Arribar al Pou des Lleó és tota una aventura. Tenim sort que el GPS ens porta a cegues que si anéssim com abans haguéssim tingut més d'un dubte. L’indret ja justifica una visita més acurada. La platja en aquest temps està ben tranquil·la però es veuen xiringuitos ara tancats que denoten més marxa. Podem seguir per la pista els primers dos-cents metres però nosaltres hem forçat la situació per anar arran de costa. Finalment sortim uns metres per la pista de tornada i agafem un carrerany que ens retorna a la platja. És una platja rocosa però sense pendent considerable però ens permet passar sense massa problemes. Hi ha una franja de roca fosca per on pugem per unes feixes que dibuixa la roca.

20 min Travessem un braç del mar que ens barra el pas. Davant tenim omnipresent l'illa de Taromago.

31 min En un punt albirem damunt de la roca un sender que decidim seguir. Es prou evident i s’encara decididament.

36 min Arribem a la torre d’en Vall o de Campanitx: A primer cop d’ull sembla com les anteriors que hem recorregut però si ens fixem amb cura veurem que no hi ha una porta d’entrada en el nivel inferior, mentre que la porta del segon pis roman oberta. Es devia pujar amb una escala. Damunt de la porta d’entrada enlairada damunt hi ha un matacà, una mena de finestres que donem damunt de l’accés. Aquestes obertures eren aprofitades pels defensors per disparar sobre els enemics que intentaven forçar la porta. Oblideu-vos de la idea de tirar oli o aigua bullent, això era un luxe pels assetjats que molts cops morien assetjats per l’enemic.

La roca fosca de la qual parlo al text i l'illa de Tagomago

A la torre arriba una pista que ara baixarem. No hi ha cap problema d’orientació. Sols que se’ns fa curta la baixada.

56 min Arribem al Pou des Lleó on hem començat la travessa.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc