ELS NIUS DE METRALLADORES EM PERSEGUEIXEN: EL TUNEL DE VIELHA
 |
| Els búnquers núm. 1 i 2 |
Sembla que els vestigis de la Guerra Civil em vulguin perseguir i els trobo on menys els espero. Avui he decidit anar a trepitjar neu a la cascada (Sault) de Molieres. Com és una sortida curta decideixo deixar el cotxe davant del refugi de Conangles (que roman tancat). Mentre vaig pujant entre la neu veig els nius que ara us comentaré. He passat mil cops per aquest paratge i mai m'havia adonat. Diria que han sortit com a bolets.
Els situo en la postguerra, segurament després de l'ocupació de la vall d'Aran pels maquis encara que la majoria de búnquers miren aigües avall quan el que caldria temer la invasió pel nord com va ser el cas de la tardor de 1944.
Numeraré els búnquers a mesura que els vaig anar trobant:
 |
| Búnquer núm. 1 |
Búnquer núm. 1: De grans dimensions, especialment l'espitllera que ens indica que havia hagut una peça d'artilleria que protegia la carretera procedent de la Ribagorça. No veig l'accés de l'exterior. Els nius de metralladores estan coberts de terra i herba, la qual cosa dificulta la seva observació especialment des de dalt (fotografia aèria.
Búnquer núm. 2: D'unes característiques assemblades al núm. 1. Està situat a uns 50 metres de l'anterior i a la mateixa alçària. Com l'espitllera és ben gran m'hi poso dins. La suposada entrada sembla que ha estat tapiada amb pedres. Hi ha una cambra lateral on descansarien els soldats que vigilaven en aquesta unitat. Té uns 10 metres de fondària.
 |
| Búnquer núm 3 |
Búnquer núm. 3: Situat a uns seixanta metres de l'anterior més proper al túnel de Vielha. L'espitllera és més petita i encarada també cap a la carretera de la Ribagorça. L'entrada està curiosament - aparentment - prou proper a l'espitllera, encara que està colgada de terra i bé podria ser que no ho fos. No és normal que l'obertura estigues en la mateixa direcció que l'espitllera. Habitualment està situada en el costat contrari. Caldria entrar-hi per sostenir aquesta afirmació. De dimensions més menudes a les dues construccions anteriors.
 |
| Interior del búnquer núm. 4 |
Búnquer núm. 4: Reculo sobre els meus passos i pujo a una altra cinquantena de metres, damunt d'un petit turó. L'entrada està encarada cap a la carretera sorprenentment. En entrar dins m'adono que l'espitllera està encara vers el port de Rius. Roman tancada per terra. Encara es pot observar la taula sobre la que es posaria la metralladora. Possiblement no protegeria tant una incursió per la vall de Rius sinó que estava protegint les tres defenses que hem descrit anteriorment. Aquí no hi ha una peça d'artilleria com en els casos anteriors sinó amb una metralladora ja protegiria una ofensiva per darrera dels bunquers anteriors.
 |
| Interior del búnquer núm. 5 |
Vaig cap a l'Espitau de Vielha (antigament Hospital de Sant Nicolau dels Portells). Abans d'arribar-hi veig una entrada a tocar del mateix camí. Està colgat de neu però m'hi poso. Premi. Es un altre búnquer de grans dimensions (Búnquer núm. 5) l'espitllera també mira cap a la carretera. També té una sala lateral per la guarnició.
Recordar que a la pujada al Port de Vielha hi ha també dos nius de metralladores de dimensions més modestes i abans d'entrar a Vielha també hi ha una construcció defensiva.
A l'altre costat de la jovenívola Noguera Ribagorçana observo un parell de nius de metralladores i encara algun barracó dels treballadors del túnel de Vielha que fou construït per batallons de treballadors republicans que per commutar pena havien de treballar en el túnel que ara s'anomena Juan Carlos I. Sembla un acte vergonyós renombrar aquesta comunicació d'un rei quan va ser fet per esclaus republicans. Els presoners provenien del camp de concentració del Seminari Vell de Lleida. Es demanava treballadors joves i forts per poder ressistir les dures condicions de vida que havia en aquests barracons.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada