ELS BATALLONS DE TREBALLADORS A TORRES DE SEGRE: UN ITINERARI DE MEMÒRIA
Sense l'ajut de Regiones Devastadas y Recuperación, difícilment hauria pogut tirar endavant. Quina contradicció: el mateix règim que va destruir el poble després es presenta com a magnànim reconstruint-lo i, encara més, sembla esperar-ne l'agraïment. Moltes viles fins i tot el van homenatjar nomenant Franco fill adoptiu. Quina hipocresia!
La informació dels faristols és molt acurada, il·lustrada amb belles fotografies i complementada amb codis QR amb locucions de veu. Un recorregut curt, però bàsic. Es va inaugurar el 18 de juliol de 2026, per recordar el tràgic 18 de juliol de 1936. No vaig poder assistir per coincidències d'agenda, però quan he pogut he volgut anar a posar-hi el nas.
DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI
Ens situem al costat de l'església de Torres de Segre, sota l'advocació de Santa Maria, a la plaça de l'Església. Hi trobem el primer faristol, Església. on s'explica la situació de la població arran del front i la seva destrucció. També hi ha un plànol que indica la ubicació dels diferents plafons del recorregut. Recomano fotografiar-lo per si en algun moment ens despistem, ja que l'itinerari no està senyalitzat de manera seriada i podem anar a cercar els diferents punts al nostre lliure albir. Baixem pel costat de l'església en direcció al riu.
Segon faristol: la rectoria. Explica la reconstrucció de l'església i incorpora unes fotografies molt impactants de l'època. Continuem fins al pont, travessant un carrer amb força trànsit.
Tercer, quart i cinquè faristols: la vora del riu. Aquí trobem la relació dels més de dos-cents treballadors que s'han pogut identificar. En el buidatge que vaig fer dels presoners del Seminari Vell, a partir de la documentació conservada a l'Arxiu Provincial de Lleida, vaig elaborar un llistat que vaig difondre per les xarxes socials i que també vaig facilitar a l'Ajuntament de Torres de Segre. No he comprovat si coincideix amb la relació que apareix als faristols. Alguns d'aquells treballadors, un cop acabades les obres, es van establir definitivament a Torres. El 18 de juliol de 2026 s'hi va celebrar un acte d'homenatge a les seves famílies.
Per no repetir el recorregut, prenem un carrer estret que voreja l'església. Observo que a la pedra de l'entrada de la rectoria hi ha diversos impactes. No sé si hi va haver combats directes dins del poble. També podria ser que aquestes pedres procedissin d'altres punts de l'església que, abans de la reconstrucció, estaven encarats cap al front i, per tant, podien haver rebut impactes des de l'altra banda del riu. Tot voltant l'església n'observo d'altres, alguns dels quals han estat tapats. Probablement —ho reitero— són pedres reutilitzades durant la reconstrucció. Si no fos així, caldria pensar que hi va haver combats a l'entrada de Torres venint del riu. Sempre dic que un impacte de bala ens recorda que en aquell indret hi va haver trets, però mai no podem saber amb certesa quan ni en quines circumstàncies es van produir.
Sisè faristol: Ajuntament. Rodejo l'església i em dirigeixo cap a l'ajuntament, on trobo un nou faristol. Es tracta d'un edifici reconstruït amb l'estètica pròpia de Regiones Devastadas y Reparaciones: línies rectes, austeritat i un marcat caràcter castellà que s'adiu ben poc amb l'arquitectura tradicional del nostre país. Travesso el carrer i localitzo el següent faristol.
Setè faristol: Escoles Velles. Ocupen un edifici amb una façana de traçat corb. Les escoles es van traslladar posteriorment als afores del poble. Actualment l'edifici s'està rehabilitant i sembla que s'hi habilitarà un casal. Segons la informació que em va facilitar la regidora de Cultura, en aquest indret hi havia hagut el campament on s'allotjaven els treballadors, molt a prop de les principals obres de reconstrucció: el pont, l'església, la rectoria, l'ajuntament i, posteriorment, les escoles.
Vuitè, i darrer, faristol. És el més difícil de localitzar. Vorejo les escoles per l'esquerra i agafo el carrer de la dreta (carrer de Joan Miró), que desemboca perpendicularment al carrer del Comandant Mateu Salla. Al xamfrà de l'esquerra hi ha el darrer faristol, dedicat als habitatges construïts en aquella època. Segons sembla, el comandant Mateu Salla va influir perquè el règim franquista protegís i ajudés la vila de Torres de Segre.
Segueixo el carrer del Comandant Mateu Salla cap a la dreta fins arribar al carrer de la Vall. Giro novament a la dreta i retorno al punt d'inici del recorregut. En passar per sota del campanar observo dos ferros clavats a la paret. Crec que sostenia una làpida, arribo a fer la hipòtesi que sostenia una placa recordant els "caiguts" de la creuada.
És una passejada circular que no arriba al quilòmetre de longitud.
Per obtenir el track:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada