Excursions del Joan Ramon

He aprofitat una setmana per baixar a Andalusia i perdre'm pel Cabo de Gata . Si us he de dir la veritat m'ha agradat molt aquest contrast de caminar entre la muntanya i les cales del mar. Especialment al març que encara no hi ha massa turisme (molts xiringuitos tancats, aparco on vull...).  Estem en un entorn semidesèrtic on s'imposa el marró torrat i altres finalitats volcàniques (negre, vermell, blanc, gris ...) amb el blau de la mar. Cromatísticament no es pot demanar més. Alerta, març però calor. Algun dia ja hem arribat a 30 graus, encara que hi ha força dies amb vent refrescant. L'aigua del mar molt fred, però final ideal de les caminades amb una cervesa amb tapa inclosa. Pluja, tristament amb la sequera d'aquest país...res de res. A les rodalies que no son parc natural trobareu un mar de plàstic blanc que us farà mal als ulls. Una passada... Després de caminar tants dies em permeto recomanar-vos les excursions jugant per les cales i les camins que hi passen

Per allà el terciari la subplaca ibèrica va topar contra la placa africana (que es mou cada any 2,5 cm). En el lent xoc van emergir els materials dipositats en la mar i van formar les muntanyes penibètiques i bètiques (segons qui us ho explica ho dirà d'una forma diferent) però finalment van sorgir una serra que va tenir la peculiaritat de superar els mítics 3000 metres. Va ésser tanta l'empenta que van superar al nostre estimat Pirineu. És una serra petita però més alta que l'Aneto. Tan  petita que la podem travessar en només 4 dies. Com ja us haureu imaginat és la Sierra Nevada. La nostra intenció era tatxar cims com quan fèiem quan érem joves pel Pirineu. DADES ESTRATÈGIQUES : Hi ha el mapa Sierra Nevada, la integral de los 3000  de l'editorial Piolet que ens anirà molt bé.. Sortim de Lleida, i passem a buscar al Joaquim de la Sènia, vam estar unes 8 h 30 min. per travessar la península. Ja sabeu que un cop heu sortit de Catalunya tot seran autovies i no us cald