Excursions del Joan Ramon

  Hi ha llibres i articles que esmenen que els campanars de la catedral nova havien servit de refugi antiaeri . Decideixo anar a posar el nas sobre el tema. Li comento a en Josep Maria Carles que va viure de petit a la catedral si en sap alguna cosa. El seu pare era sacristán. Ell ho comenta a en Joan Argiles, arquitecte de l'edifici, i a l'Antonio que va treballar de sacristán. Un equip majestuós per descobrir racons amagats de la catedral. Quan acabo la visita tinc la sensació que desconec la nostra Seu Nova . Tenim un monument de primera categoria però totalment ignorat. No és que la Seu Vella li faci ombra, sinó que la capacitat cultural lleidatana és molt curta i no sabem valorar el nostres oblidat patrimoni. Una llàstima que cada dia veig més evident. Damunt de la porta hi ha un impacte d'un obús. REFUGI ANTIAERI : Ho havia sentit dir i, entre d'altres llibres, ho havia llegit en la revista Shikar núm 5 del Centre d'Estudis de la Comarca del Segrià en un art

  Els manyos ens donen actualment voltes en molt temes. Perdoneu però algú ho havia de dir. Entre ells la recuperació del patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil . Em sap greu escriure això però és la trista realitat. Han recuperat bona parts dels vestigis de la Guerra Civil del Front del Cinca . Aquí a Lleida - més important estratègicament - encara no s'ha fet gaire coses. Volia anar a veure-ho - per tenir una opinió fefaent- sobre el Centre d'Intrepretació del Front del Cinca ... aquí a Lleida sols és un somni llunyà al qual desitgem algun dia arribar-hi. Ells ja el tenen fet. De moment només diré una idea... em genera molt enveja i un xic de tristesa per veure que a Catalunya no sabem fer bé les coses. A la sortida d'avui érem 15 persones... en fan una cada mes, i per si fos poc, gratuïta i de qualitat, dels quals 5 érem del Grup. Ens convoquen a Sèlgua a la plaça de l'Església. La família del meu padrí matern era d'aquest llogarret de la comarca del Cinca Medio .

Punt 1 Els pobles d' El Soleràs i la Granadella han fet molt bona feina en la recuperació de la Memòria Històrica de les seves localitat. Cada any fan unes jornades molt interessants explicant la seva història, tan de bo que tots els pobles fessin igual.  Sols he pogut anar avui, diumenge, però ha estat una volta molt agraïda. Inicialment sols havia d'incloure la fossa i els hospitals del poble però he tingut ocasió de poder afegir alguna cosa més. Ens agrupem al bar que hi ha al costat de l'ajuntament d'El Soleràs, en la part inferior de la localitat. Pujo per l'antiga carretera parlant amb en Jordi (no en sé el nom que serà qui ens anirà explicant el recorregut cultural). Aquesta primera part de l'itinerari està indicada amb cartells. Anem a la Fossa del Cementiri vell . Punt 1 : 6 min Plafó informatiu de la fossa del Cementiri Vell. Hi ha un QR amb informació. Per saber-ne més clica aquí . Punt 2 Punt 2 : 8 min  Fossa del Cementiri Vell : Es l'indret

Quan estava fent el llibre Itinerari pel Front del Segre (2006) vaig descriure un niu de metralladores al camí del Molí de la Granja d'Escarp . Trastejant per internet trobo que n'hi ha dos.. ja tinc feina. Decideixo fer una petita excursió per descobrir aquest nou niu. Descripció de l'itinerari: Agafem la carretera a Maials. Abans de sortir del poble veiem un camí que ve per l'esquerra. Aparquem a la vora. Coordenades UTM: 31T  x=279245  y=4588854 Seguim la pista asfaltada.  5 min Bifurcació. Abandonem el camí asfaltat i agafem un camí carreter que s'enfila amunt, per la dreta. 6 min A la vora del camí, poc destacat, podem localitzar el primer niu de metralladores . Albirem les dues espitlleres però no podem entrar per la porta lateral que està colgada. Vestigi perfectament camuflat en el terreny. Està situat uns metres per damunt del nivell de la plana del poble i té una bona visió del contorn. Bastit pels republicans que van recuperar el poble després de fer

En el suplement Lectures del diari Segre del 17 de març de 2002 trobo un article dedicat als ESCLAUS DEL FRANQUISME on recull el testimoniatge de presos que van haver de treballar en colònies penitenciàries els Batallons de Treballadors. He trobat el recull penjat en les parets de la Sala Marco Polo i Verdú de Vilanova de la Barca. Segons aquesta documentació a Lleida havia hagut colònies penitenciaries a: Lleida (castell de Gardeny). Van construir la caserna de Gardeny. Vilanova de la Barca (l'emplaçament dels pavellons es conegut per la gent del poble però actualment no en queden restes). Sembla que havia hagut 4 pavellons. Eren 320 treballadors/ 225 segons una altra font. En l'ofensiva de l'agost de 1938 Vilanova fou destruida un 75% dels seus edificis. Hipòcritament, el 21 d'octubre de 1929 el Dictador Francisco Franco Bahamontes va adoptar la localitat per ajudar a refer-la (el mateix que l'havia destruït). La reconstrucció seria duta a terme per la Direcció

Lleida, malgrat tenir sols 30000 habitants en començar la Guerra Civil, va tenir 47 habitants que van passar pels camps d'extermini nazis. Les matemàtiques ens diuen que cada mil lleidatans, 1,41 passaren pels camps de concentració alemanys. Això només es pot comprendre si  tenim clara la idea de l'existència de Lleida, la roja, on la majoria de la ciutadania tenia idees de progrés. Per recordar aquests malaurats deportats la Paeria està posant llambordes entrepusadores o en alemany, stolperteines .  Us passo enllaços amb altres entrades relacionades amb el tema:  Stolperteine a Lleida Noves Stolperteine a Lleida Les stolpersteine de la Segarra Stolperteiner de Tàrrega i Mollerussa Stolperteine de Juneda A les 9h ens agrupem al carrer Major, num 24 que està situat davant de l'església de Sant Francesc per col·locar la llamborda a Francesc Lacruz Manguill ot. La seva neta-neboda diu unes sentides paraules que li surten del cor. Comptem amb el duo Lauzeta que amenitza les