Excursions del Joan Ramon

El camí de cavalls és un itinerari que recorria la costa de l'illa de Menorca per facilitar la defensa de la illa davant de les constants ràtzies de pirates i d'altres invasors que ha patit des de sempre Menorca . Calia assegurar el pas de les cavalleries per la ràpida defensa. Aquest camí tradicional ha esdevingut un dels senders més interessants que he tingut ocasió de fer. Està distribuït ens vint etapes curtes (al voltant de 10 km) que es podrien agrupar segons les vostres forces. El total de 185 km que us podeu agrupar segons les vostres forces. Hi ha uns locus que ho fan en menys d'un dia. La senyalització està molt elaborada i en aquests trams del nord no he tingut mai dubtes: pals i cartells. Per estratègia he fet els recorreguts a la inversa per deixar el cotxe als meus companys que l'estaven seguint en la direcció "correcte". Malgrat això no he tingut cap problema per seguir la ruta. Aquests són els apartats als que penso dedicar una entrada: Etapa ...

La regidoria de Drets Civils de la Paeria em proposa fer un itinerari pels vestigis de la GC. Crec que pot ser interessant una caminada per l' aeròdrom d'Alfés ja que crec que hi ha prou elements rellevants per fer una excursió matinal. Ha estat un encert aquesta proposta ja que tot ha anat de cara. Una setmana abans de fer l'itinerari pujo a repassar la passejada i descobreixo t res refugis antiaeris  que em van impactar. Els explico en acabar la descripció ja que són elements nous.  El divendres abans em truca en Xavier Reñé que va treballar en la rehabilitació del polvorí i s'ofereix a col·laborar en el recorregut. Compartirem la feina. Ell els aspectes més tècnics i jo els aspectes més excursionistes i d'organització. A l'aeròdrom d'Alfés em trobo amb Pol Galitó , un gran especialista, que s'incorpora al recorregut. És un veritable orgull per mi compta amb amics com en Pol i en Xavier que m'han ajudat a portar a bon fi el recorregut. Hem estat...

En l'entrada anterior vaig descriure l'estada del meu padrí a la línia del front de la batalla de Brunete . Després dels combats de juliol de 1937 la 108 brigada mixta es va traslladar a les posicions anteriors de la batalla. Mirant per internet trobo que hi ha uns nius de metralladores damunt de Quijorna , el poble a tocar Brunete , i que va patir també la destrucció pels combats de la batalla de Brunete. Vaig a veure els nius de metralladroes però després descobreixo que al costat havia el campament del comandament de la 108 BM i una mica més amunt una cova excavada on havia hagut l' hospital de sang . A l'arxiu militar d'Àvila trobo el diari escrit pel metge responsable d'aquest hospital. En resum una sortida escollida a l'atzar però que em va portar als principals indrets on es va establir la 108 BM. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut personal que em permet endinsar-me en la meva història personal ja que el meu padrí va ...

Sincerament després de veure els búnquers d'arran de les carreteres  de la batalla de Brunete crec que van gastar més ciment aquí que en tot el llarg  font del Segre . Diria que "Madrid ens va robar" el formigó per defensar-nos. La Guerra Civil es podria simplificar que es tracta de la defensa de Madrid davant l'atac frontal dels sollevats que van voltant el "foro". Una mica la guerra va pivotant sobre el centre de Madrid. En aquesta entrada he descrit els búnquers que he trobat arran de l'asfalt i que em recorden els que vaig veure a Normandia. Búnquers de Brunete : Surto de Brunete cap a la Villanueva de la Cañada seguint la carretera M-600 en el km 33 em sorprèn veure tres búnquers en forma de creu amb espitlleres en els quatre braços. Sóc incapaç de definir quin exèrcit el va bastir ja que pot defensar els quatre costats.  Segurament és franquista ja que en l'ofensiva de la república de la batalla de Brunete del juliol de 1937 no podia haver t...

Pel matí he estat buscant informació de la 108 Brigada Mixta a l' Arxiu Militar d'Àvila que es on va lluitar el meu padrí. No trobo res d'interessant. He decidit que a la tarda em dedicaré a visitar Cuelgamuros . No puc entendre que es mantingui el nom franquista del Valle de los Caidos. Feia anys que volia anar a trepitjar la tomba del dictador . L'han exhumat però encara ho he pogut fer-ho sobre les lloses que tapaven el cos del dictador. També ho he fet sobre la llosa de l'ideòleg feixista José Antonio Primo de Rivera. M'he quedat prou relaxat. He tingut algunes paraules amb el vigilant que ha estat un xic impertinent... Per cert, damunt de la tomba de José Antonio havia rams de flors. Això no és enaltiment del feixisme? En les capelles laterals hi ha l'entrada a l'ossari on hi ha les restes de 33000 víctimes de la Guerra Civil dels dos bans. Els grans feixistes no van voler dur aquí les despulles dels seus familiars - per exemple, els enterrats al...

Creu feixista que encara roman davant del cementiri de Brunete   Com és possible? L'atzar va fer que sabes en quin batalló va lluitar el meu padrí mater. Ma mare guardava la medalla identificativa que va durar durant la guerra civil. Així va estar al 430 batalló que estava incorporat a la 108 Brigada Mixta . Va estar en l' ofensiva republicana de Brunete (6 de juliol de 1937) mantenint la primera línia de foc i, poc, a poc van haver desplaçar-se fins resistir heroicament al cementiri de Brunete . Després de l'empenta franquista es van retirar a les posicions que havien mantingut abans de l'ofensiva (25 de juliol). He tingut la sort de poder parlar amb Ernesto Viñas que té la web Brunete en la memòria  que és un estudiós de la batalla i, a més, amb molta paciència va empatitzar amb la meva recercar. He tingut converses molt interessants que em van il·lustrar sobre el tema. Mai li podré agrair la seva docència. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Cami...

 (Es tracta el meu padrí. Mai el vaig arribar a conèixer ja que va morir un any abans de nàixer jo. Ma mare sempre me'n parlava. Aquesta pàgina és el millor record que li puc oferir a ma mare Joaquima Radigales Ortiz). De fet, vaig tenir ocasio de veure'l ja que en el febrer de 1989 vam haver d'arranjar el nicho on estava enterrat i en obrir la caixa vam veure que es mantenia integre però l'enterrador em va dir que en un parell d'hores s'aniria desfent. Vull recollir en una pàgina tota la informació que tinc i pugui anar obtenir d'un personatge que representa l'Espanya anònima que va nàixer amb la il·lusió d'un món millor però van patir una guerra on van veure que en la vida real els dolents guanyen. Va haver de callar i viure en una Espanya del silenci, repressió i de l'autoritarisme. Va nàixer a Esplús (Osca) el 14 de març de 1909 en una família de treballadors amb 9 fills. Els seus pares es deien Jose Radigales i Vicenta Marsol.  Van ser 8 ger...