Excursions del Joan Ramon

Les forces franquistes havien iniciat l'anomenada Ofensiva final sobre Catalunya el 23 de desembre de 1938. Va ser un atac controlat en les primeres fases sobre els cap de pont del Montsec, de Balaguer i de Serós però passada la segona setmana les defenses republicanes estaven desbordades per l'avançament feixista. Els franquistes va decidir aprofitar les instal·lacions de la finca dels Girona del Castell del Remei per guardar l'armament. Sembla ser que en el trasllat va caure un detonant i va ser la primera explosió en cadena que va produir prop d'un centenar de víctimes. La majoria eren militars enterrats al cementiri de Castellserà encara que va haver també població civil que estaven dormint. Encara tenim la sort de comptar amb tres sobrevivents d'aquell fatídic 20 de gener de 1939. El dimarts, 20 de gener de 2026, es va inaugurar una sèrie de plafons explicant la voladura dels polvorí i recollint imatges del fotògraf Francesc Boix que fou el fotògraf oficial de...

Semblava impossible superar la 1a edició de la Neteja de la Serra de la Llena , però incomprensiblement ha estat possible. L'any passat vam ser 120 excursionistes avui erem 175 (un augment d'un terç - un 33%). Això només es per les hores que han dedicat especialment Manel de la Pobla de Cérvoles i en Christian de Juncosa... entre molts altres. Crec necessari publicar un document de treball que pot sonar idea de la magnitud del treball fet. Agrair també el suport d'ajuntaments com Juncosa que ens ha acollit tan amablement i ens ha facilitat un dinar popular que ha estat una veritable festa social. La majoria de les fotografies són de Llorenç Melgosa . Voluntaris la Pobla de Cérvoles-CEL Lleida-GEPEC Reus : 7 equips 1. Camí vell del Vilosell  2. Barranc dels Forns 3. Canal del Cabrer  Set de Tosca. Vilosell : 1 equip 1. Pujada des de la font de sant miquel fins a la carena. Vilanova de Prades : 1 equip 1. Carena des de coll de l'Avellà fins al coll de les Marradetes. CE...

En acabar la sortida pels passejar pels vestigis de la Guerra Civil de la serra de Coma Madrona d' Artesa de Lleida decidim completar la caminada per dues cabanes amb dues tècniques de construcció ben diferents. Unes meravelles d'arquitectura popular. Prefereixo més les pedres de cabana de volta que de catedral. El nostre guia és en Josep Gallart que es coneix els topants com la palma de la mà.  Agafem la carretera d'Artesa de Lleida a Aspa (LV-7021). Poc abans del km 6 agafem una pista que va a l'esquerra venim d'Artesa.  3 món Girem a la dreta en un camp d'ametllers on trobem una cabana . Està bastida amb la tècnica anomenada de falsa cúpula . A grans trets es tracta d'anar minvant la longitud de la circumferència de pedres reduint uns centímetres a cada llaçada de pedra. El mur ha de ser molt gruixut per compartir el pes de la pedra. La part superior està tancada per una pedra clau. En Josep em diu, estant al fins, que és una cabana molt didàctica ja ...

No hi ha com el plaer de passejar pel bell paratge de la serra de Coma Madrona i el record d'un temps tan dramàtic de la Guerra Civil a casa nostra. Parapet A4 Concretem el context geogràfic : Caminem per un curiós contrafort rocós amb direcció est-oest que podria correspondre a una antiga llera fluvial. Als laterals albirem enfonsades modestes valls. Aquesta circumstància ens assegura una dilatada i encisadora panoràmica per les comalades. Concretem el context històric: Al cingle trobem petits murs bastits de pedres. Corresponent al parapets defensius aixecats a corre cuita per les forces republicanes els primers dies de l'any 1939. Aquelles dates (des del 28 de desembre al 2 de gener) s'estava combaten en la batalla del Cogul on les forces de XI Divisió de Líster resistien defensant la Republicà davant la forta empenta dels italians del  Corpo Truppe Volontarie (CTV ). Desafortunadament la superioritat numèrica i material dels fascistes van ocupar Artesa de Lleida el ...

El sender dels 9 Salts de Juneda és un passeig peri-urbà de bon caminar. Anem per la banqueta o caixò de la  sèquia quarta del Canal d'Urgell. Hi ha força trams que caminem protegits per fileres d'arbres. A l'hivern sense fulles es toca el sol mentre que a l'estiu els arbres ens fan una agradable hombra. Hem anat per la vora de l'esquerra (dreta seguint la direcció de l'aigua) i hem tornat per l'inversa. Segurament estarem d'acord que la primera és més agradable però cal fer el circuït. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ:  Passeig entre arbres i aigua. Ideal per una matinal. DIFICULTAT:  Baixa DESNIVELL : Itinerari pla. DISTÀNCIA:  7,6  km Descripció de l'itinerari : Iniciem el recorregut en el Pont de la piscina en el trencall a la dreta del carrer Fondo , agafant el camí de Puiggròs fins que travessem el canal d'Urgell, més concretament, la Séquia quarta. Hi ha cartells indicatius. No és una excursió perdedora, sempre per la banqueta del canal. 0,7 km...

Fa anys vaig tenir el goig de poder parlar amb Lluís Pinyol Gil d'Aspa. Era picapedrer. Va tenir la paciència d'explicar-me el seu ofici, les eines, algun detall tècnic que comentaré en aquesta llarga introducció. Seguia una tradició arrelada al poble que tenia canteres de pedra de qualitat. Són pedres calcàries que semblen ser menys sorrenques com d'altres més propenses a l'erosió com en alguns carreus podem veure a la Seu Vella o a l'església de Sant Llorenç de Lleida . Diuen que les pedres d'Aspa van servir per bastir el campanar de la Seu Vella (no s'estant de res aquests d'Aspa, un campanar majestuós de 60 metres d'alçària que defineix la silueta de la ciutat). Preparant aquesta entrada he descobert que d'aquestes pedreres també es va traure pedra per la Sagrada Família de Barcelona . Ell em va dir que havia fet les columnes de l'antigua Audiència Provincial , jutjats franquistes. L'edifici l'ocupa actualment el prestigiós Muse...

Tristament desconeixem molts cops casa nostra i coneixem com la palma de la mà les avingudes de New York. Com a defensor de l'excursionisme de Km0 no puc estar-me d'explicar-vos l'excursió de l'Arc d'Adar . L'Arc d'Adar és una curiosa arcada que s'alça en un modest tossal que es troba en l'estratègica unió de dos barrancs. Per l'est davalla un torrent procedent de Llardecans  i de l'oest procedent de Maials . Un cop s'han ajuntat baixen a buscar el riu Segre prop d'Aitona . Són barrancs que poques vegades porten cursos d'aigua permanent. Diu la llegenda que sota aquests turó d'Adar i en la bifurcació de barrancs va tenir l'enfrontament de la històrica batalla d'Ilerda entre el futur emperador romà Juli Cèsar i el seu contrincant Pompeu, representat aquí pels generals Afrani i Petreu. El genial Juli Cèsar va parar un parany als pompeians enviant pel fons del barranc uns jinets que semblaven despistats. Els generals ...