Excursions del Joan Ramon

Divendres, 28 d’agost de 2026 La Carme de Cal Jové em parla que en aquesta balma hi havia hagut emboscats —fugitius— (hi ha un punt que en la memòria popular es pot arribar a confondre). Em diuen que la balma està a sota del penyal del vell Castell de Cornellana . No m’ha costat gaire de localitzar-la. Descripció de l’itinerari Aparco a la part baixa de Cornellana . Podria pujar en vehicle fins al cementiri, però prefereixo recórrer els carrerons del poble. Pujo per un carrer que surt a la vora de Cal Mateu Vell . Surto a una placeta. A l’esquerra hi ha l’església parroquial. Continuem pujant amunt per la dreta. 7 min. Sortim a la pista que puja al cementiri. Vaig a l’esquerra. 18 min. Cementiri. Continuem per la dreta. Hi ha un corriol que puja cap a la Bacanella , però nosaltres agafem un corriol que voreja la tanca del cementiri. Girem a la dreta vers el Castell. Baixem una llosa de roca. Per pujar al Castell hauríem de tirar recte amunt. Ho deixem per després. Anem a l’esquerra ...

Divendres, 28 d’agost de 2026 Tinc una conversa amb la senyora Bea del Molí de Fòrnols. Té 90 anys, però una lucidesa envejable. Parlem dels maquis que voltaven per la zona. Amb el seu home, el Joan Muixí , n’havíem parlat molt. Segurament va ser dels primers interlocutors que vaig tenir al voltant del maquis per la contrada. Em comenta que damunt de Cal Patraco , casa seva, hi havia una cova on s’havien amagat els maquis. No em puc estar de buscar-la l’endemà. Quan li pregunto el nom de la cavitat, em respon amb un escuet «la Cova». Després de meditar-ho una estona, decideixo rebatejar-la com l’Espluga dels Maquis de Cal Patraco . Descripció de l’itinerari Aparco a l’entrada de Cal Ramonillo , a la carretera de Tuixent a la Seu d’Urgell (C-462), al km 53,4. Agafo la pista d’accés, a la casa. 3 min. Cal Ramonillo . Volto la casa i hi ha un cartell que posa «Camí particular» que no he vist. 7 min. A l’esquerra hi ha el sender que baixa a Cal Peragada . El visitaré a la baixada. 11 m...

Dimecres, 26 d'agost de 2026 Hem fet broma amb el nom del tossal. No puc estar-me de comentar l’opinió més tonta sobre l’origen d’aquest topònim: resulta que molts homes hi pujaven i es morien durant l’ascensió, per la qual cosa moltes dones es van quedar vídues. Aprofito així per dir-vos que no és un pic fàcil —tampoc difícil—, però la seva ascensió està totalment justificada per l’excel·lent panoràmica que es gaudeix des del seu alterós cim. El principal problema amb què ens hem trobat ha estat l’aparcament del vehicle. Resulta que la casa de colònies d’Aiguaviva impedeix el pas per davant de la casa i tanca amb un cadenat l’accés a un pàrquing que tenen al costat. Hi ha una pista que voreja la casa, per on hem passat a la baixada per no molestar (veure el track). Costaria ben poc habilitar un petit aparcament al costat de la pista i així evitaríem passar per davant de la casa i molestar entrant en una propietat privada. Ja veieu que, fins que no facin l’aparcament, caldrà anar...

Dilluns, 24 d’agost de 2026 A la balma de Serratomí  va ocórrer una tragèdia que avui roman oblidada. Costa de creure que els fets que hi van succeir hagin quedat en l’oblit i siguin encara tan poc coneguts. De fet, trobar la balma només ha estat possible gràcies a un track penjat a Wikiloc que hi passa, ja que és pràcticament impossible localitzar-la si no es disposa d’una referència exacta: està amagada de debò. El Solsonès és una comarca on, durant la Guerra Civil, molts nois es van negar a anar a la guerra quan van ser cridats a files. Es convertiren en desertors i, en aquelles circumstàncies, la deserció podia comportar la pena de mort. Alguns es van amagar en balmes i altres indrets apartats. Els nostres protagonistes es van refugiar a la balma de Serratomí, que en el mapa de l’ICGC apareix amb el nom de Balma de Cal Tambor de l’Alzina . Era un paratge molt ben amagat, però sembla que algú els va delatar. Van morir Joan Balletbo Clotet i Josep Escarre Ribo el 27 de desembr...

La Neus Cespedes, de cal Joan Pau , una bona comunicadora que coneix com ningú la història de Cornellana , em comenta que l’ Espluga del Torrent Pregó havia estat emprada pels emboscats del seu poble. Se m’obren els ulls com a taronges. Els emboscats són els nois —de la lleva del biberó, principalment— que van desertar de l’exèrcit republicà, ja que, tristament, els esdeveniments no rodaven pel costat de la República. La caiguda de Catalunya ja era una qüestió de temps. És un error pensar que tots els emboscats eren enemics de la República. A més, la Neus em passa la llista dels nois que es van amagar: l’avi Ton, de cal Batlle; el padrí de ca l’Oromí; dos joves de cal Domingo; el tiet Pere, de cal Guilla, i un altre germà. 6 emboscats. Des d’aquí, les primeres gràcies. FITXA TÈCNICA    VALORACIÓ:   Excursió d'exploració que ens permet arribar a l'Espluga del Torrent Pregó i, molt especialment, de l'importàntissim camí de Cornellana a Josa del Cadí que roman oblidat i des...

Dissabte, 15 de gener de 2026 Durant anys, els nens del llogarret de Sisquer havien de baixar cada dia fins a Sorribes de La Vansa  per anar a l’escola. Avui ens hem decidit a resseguir aquell camí i recordar els vailets que l’havien de fer diàriament, tant d’anada com de tornada. Nosaltres, però, a l’hora de pujar hem volgut variar l’itinerari i remuntar pel Cortal del Ribó . Ha resultat un recorregut prou interessant, tot i que a la part alta ens ha costat trobar el camí fins a localitzar el sender que comunica Sisquer amb el Castell d’Em Pres . nar. FITXA TÈCNICA    VALORACIÓ:   Excursió molt interessant  que ens ajuda a capficar-nos en la dura vida escolar en la muntanya.    DIFICULTAT :  Baixa   DESNIVELL : 29 0 metres   DISTÀNCIA:  6  km    TEMPS :  2 hores 12 minuts    ITINERARI CIRCULAR DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Sortim de Sisquer per la carretera en direcció a La Seu d’Urgell . 3 min. Agafem un...

Divendres, 7 d’agost de 2026 Perdent-me mirant els mapes, veig que hi ha un camí que surt de la font de l’Arp de Baix . Decideixo investigar-lo. Em surt un itinerari curt, però molt interessant paisatgísticament. Se’ns fa molt curt. Recomanable fer-lo a l’estiu, ja que tenim ombra assegurada durant bona part del trajecte. DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Aparquem a la vora de la font de l’Arp de Baix , que es troba a l’esquerra de la carretera que puja a les pistes d’esquí de Tuixent-La Vansa. A la dreta surt una pista que seguirem. havia estat un tallafocs que ha estat engolit pel bosc. Més avall trobem un cotxe abandonat i uns abeuradors. Recte avall baixa un antic tallafocs, ara totalment desdibuixat. Queda pendent baixar-hi un altre dia. Nosaltres anem a l’esquerra per un bell camí forestal que queda embolcallat de pins. [ 9 min. —] Ens queda a la dreta un pi singular. És molt alt, potser d’uns 20 metres, però curiosament durant els seus primers 15 metres no s’hi veu cap branca. Només ...