L’ESPECTACULAR TOSSAL DE LES VÍDUES DE BUSA
Dimecres, 26 d'agost de 2026
El principal problema amb què ens hem trobat ha estat l’aparcament del vehicle. Resulta que la casa de colònies d’Aiguaviva impedeix el pas per davant de la casa i tanca amb un cadenat l’accés a un pàrquing que tenen al costat. Hi ha una pista que voreja la casa, per on hem passat a la baixada per no molestar (veure el track). Costaria ben poc habilitar un petit aparcament al costat de la pista i així evitaríem passar per davant de la casa i molestar entrant en una propietat privada. Ja veieu que, fins que no facin l’aparcament, caldrà anar a molestar-los per poder accedir a l’espectacular Tossal de les Vídues. Crec que tots tenim dret a gaudir de la bellesa de la muntanya.
FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: El Tossal de les Vídues és un cim espectacular amb una panòramica excepcional. DIFICULTAT: Moderada, encara que hi ha algun pas amb cadenes i alguna grimada. DESNIVELL: 580 metres DISTÀNCIA: 5,9 km TEMPS: 2 hores 04 minuts ITINERARI LINIAL |
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Per arribar a Aiguaviva cal agafar una carretera estreta que surt al quilòmetre 39,5 de la carretera LV-4241, de Sant Llorenç de Morunys a Berga, tot just passat el pont de Valls. De fet, siguem pràctics: a Google Maps podem buscar Casa de Colònies Aiguadora.
Comencem la caminada uns 100 metres abans de l’esmentada casa de colònies, agafant una pista que surt a l’esquerra. Poc després deixem a la dreta les edificacions d’Aiguadora i seguim per la pista.
3 min. Arribem a un dipòsit. Seguim per la pista, per la dreta i amunt. El camí aviat esdevé un sender que puja costerudament pel torrent de Bosons. Anem envoltats d’un suggerent bosc de boixos encatifats de molsa, aurons, pins, roures i, diria, que també algun faig.
30 min. Primera clariana. Fins ara totalment emboscats.
42 min. Segona clariana, a la vora d’una roca on podem albirar una creu vermella.
53 min. Coll de Valielles o el Grauet.
Decideixo anar a fer el Tossal Gran. Vaig sense camí, tot brut, pel vessant nord. Contorneo alguna paret i, finalment, arribo a un coll al qual puc arribar a desgrimpant. Però, en voler sortir-ne per l'altre vessant, em trobo a terra una fita: no soc el primer que passa per aquí. Davant meu, però, tinc un mur d’uns cinc metres, pràcticament vertical. Els primers metres es poden pujar amb cura, però en el tram final es posa més dret. Hi ha alguns còdols de bon agafar, però tinc por que algun es trenqui i decideixo abandonar.
Retorno al coll de Valielles o el Grauet. He estat 45 min, que no incloc en la temporització.
Del coll surt un camí menys pendent, encara que continua sent ascendent.
1 h 02 min. Placa de roca conglomerada prou exigent. Ens fa respecte la baixada, però no és tan compromesa com ens pensàvem. Acaba amb un flanqueig a la dreta d’un parell de metres. En el descens ens l’hem passat; cal anar amb cura.
1 h 14 min. Alerta! Arribem a la paret, però molta gent s’ha tirat per la dreta, entre els boixos, i es passen el pas —nosaltres, sense anar més lluny—. El terra està ben fressat i ens plantem davant d’una paret d’uns deu metres, massa exigent. Cal perdre uns metres i enllaçar el camí correcte. Ens enfilem per un muret. M’atreviria a dir que hi ha un parell de petits esglaons picats a la roca. Una modesta fita ens confirma la direcció. Coordenades UTM: 31T x=389348 y=4663339
Un cop a dalt ja es veu un sender ben fressat. Anem voltant la muntanya per l’esquerra.
1 h 17 min. Arribem a les cadenes. Són uns quatre metres drets. Hi ha un parell de boixos que ens ajuden, però també una cadena i, més amunt, una corda per superar aquest tram. Coordenades UTM: 31T x=389319 y=4663351
Sortim a la carena, que seguim cap a l’esquerra. Hi ha algun pas una mica aeri, que ofereix més espectacularitat que dificultat, sempre que no tinguem vertigen.
Assolim el primer cim del Tossal de les Vídues (1378 m.)segurament el més alt, però el cim del davant ens ofereix una panoràmica encara millor sobre la vall de Valielles tancada per la cinglera de la serra de Busa. Val la pena arribar-s’hi, encara que ens exigeix un darrer pas de grimpada.
1 h 34 min. Tossal de les Vídues (1.373 m).
No em puc estar de recrear-me en la panoràmica.
Al sud-est hi ha la masia de Valielles de Busa. Des del Grauet s’hi pot baixar, encara que des de dalt sembla impossible; jo hi vaig pujar fa molts anys.
A la part baixa de la cinglera de Busa hi ha el Grau de les Collades. Seguim la cinglera cap a la dreta i, més amunt, trobem el Grau de Vilamala, ja a la muralla rocosa. Més enllà hi ha el Serrat de la Llebre, la segona cota més enlairada de la serra de Busa; el Grau de la Canal de la Vila, per on es pot baixar encara que també sembla impossible, i el Cogul, que, amb els seus 1.526 metres, és el vèrtex més alt de la serra de Busa.
A sota hi ha el coll de la Vera, que separa Busa de la serra de Bastets. Destacaria per la seva espectacularitat l’Agulla del Bisbe, a la qual només es pot accedir escalant.
A l’oest hi ha la serra de Port del Comte, amb la punta meridional del Puig de les Morreres, on, si teniu bona visió, podeu arribar a veure una pantalla metàl·lica. Intuïm la Tossa Pelada i el Padró dels Quatre Batlles, mig tapats. A l’extrem hi ha el Tossal de l’Estivella.
Al costat tenim el coll de Port i, més enllà, la serra del Verd. Ja cap al nord, el Pedraforca, majestuós; la serra d’Ensija, amb la Gallina Pelada, i, a l’extrem oposat, la Creu de Ferro. Sota nostre, la Roca Gran de Ferrús.
Al nord-est hi ha els Rasos de Peguera, amb el Cogulló de l’Estela.
Tornant la mirada cap al sud-oest, veiem el pla de Taravil amb el Talaiador, amb el qual tanco la volta panoràmica.
Retornem pel mateix camí de l’anada.
2 h 04 min. Arribem a l’aparcament
Per obtenir el track:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada