Excursions del Joan Ramon

L'illot del Torn demostra que m'agrada la platja. Únicament em sobra la gent, la calor i la sorra. A la platja del Torn des dels anys 80 hi ha una platja nudista. Potser el fet que hi hagi la central nuclear de Vandellós va permetre que els hippis d'aquells anys s'instal·lessin en aquells verals. Però els que baixen a la costa poc posen els ulls a un petit rocall que hi ha a la costa. Molts ignoren que amaguen un petit castellot, torre de guaita, documentada ja l'any 1678 i destruïda l'any 1813 pels anglesos. Res un munt d'història desconeguda. Complementem l'excursió amb la pujada al puig del Torn (153 m.). Anem a la feina. Descripció de l'itinerari : En el km 1126 de la carretera N-320 entre l'Ametlla i l'Hospitalet dels Infants hi ha un trencall cap a l'est. Cartell informatiu. Per aquí passa el GR-92 que puja fins aquí per evitar el pas per la Central Nuclear de Vandellós. Baixem a la platja ( 2,2 km.) nudista del Torn,

No us sentiu culpables de no saber quin pic és . La majoria de pireneistes tampoc ho saben. Per això hem decidit anar-hi el Joan Lores - pur companyerisme - i jo. Us ajudaré una mica si mireu el mapa del voltant del circ dels Anglios (alguns en diuen Anglos) veureu que tot es diu Anglios: Estany d'Anglios, coll d'Anglios, pic d'Anglios. Tot no. El pic més important és diu pic de Soubiron. Li van posar el nom d'un geògraf francès que feia guies. Diuen que el seu cim fan fer un aplec amb més de 50 excursionistes. Costa de creure ja que no crec pugi en un any més de dos caminadors com ho hem fet avui. Primera ascensió coneguda: Emili Juncadella i Jean Haurillon. Accés : Prenem la carretera N-230 a Viella. Passeu els tres túnels de la presa de Moralets (Senet) ja podeu aparcar el cotxe. Hi ha un cartell a l'esquerra on podeu deixar el cotxe però com estarà una nit potser millor que el deixeu una mica amagat uns metres més endavant. Penseu que en acabar sortireu al

El castell d'Escornalbou és un d'aquells petits tresors que cal conèixer. Hi vaig pujar fa anys amb el meu pare – que ara està hospitalitzat. Si pot pujar per una bona carretera que surt del poble de Vilanova d'Escornalbou però clar, això és fer trampa i he volgut pujar caminant des del poble d'Argentera. L'Estivi m'ha dit que és un dels camins més bonics del Baix Camp. Bona elecció. Arribo a Argentera i està plovent i em sé esperar una estona al cotxe. Els núvols acaben passant però no així el fort vent. Argentera (350 m.) és un petit poble arrecerat al peu de la serra homònima. És una serra blanca i potser d'aquí li ve el nom doncs Argentera equivaldria a platejada. Etimologies fora Argentera és un poble mediterrani amb tots els colors del món, amb cases de diferent nivell, barreja de cases velles i noves reconstruïdes com a segona1 vivenda, Trobem façanes bastides amb carreus de pedra. Tot té una aparença d'arreglat pel turisme però aquí la ma

La Mola de Genessies és un tro formidable embolcallat de cingleres en una de les contrades – les muntanyes de Vandellós – verament feréstegues amb una munió de parets i d'agulles que atreuen la mirada dels aventurers més asselvatjats. Fa por perdre's per aquest rodals. La vegetació és pútida, selvàtica en els vessants obacs i en les fondalades. Aproximació : En el km. 13,5 de la carretera C-44 de l'Hospitalet de l'Infant a Tivissa prenem una carretera vella que surt a ponent cap a Gavadà. 2,4 Km Arribem a la masia de Genessies (495 m.) d'unes grans dimensions. Antigament devia ser una casa forta de la contrada però ara roman abandonada i oblidada. Si les pedres parlessin... Descripció de l'itinerari : Prenem una pista que s'endinsa a la muntanya enllà amb algun tram encimentat. 9 min. Cruïlla de camins on hi ha un pal informatiu. Anem per la dreta cap a la Jovera. Tornarem del Coll de Rourar que ve per l'esquerra. 12 min. Passem per la

El Centre d'interpretació de Miró de Mont-roig ha fet un itinerari per endinsar-nos en els escenaris mironians – encara que no està gaire ben indicat – i cercant l'espai vaig a parar a la punta de la Pixerola entre Cambrils i Miami Platja. Quina sorpresa m'he pegat quan he trobat una fortificació encarada al mar. Corresponen a les defenses militars franquistes per protegir-se d'un temut atac dels aliats democràtics europeus. Està format per dos búnkers units per un llarg passadís en forma de Y. Podem entrar a l'interior d'una de les construccions i observar tres espitlleres per posar metralladores. L'altre búnker està tapiat a l'igual que el llarg passadís. Damunt de la construcció hi ha un xiringuito. Coordenades UTM 35T 33 23 02E 45 45 685N Descripció de l'itinerari: En la rotonda de la N-340 que ens duu a Mont-roig i al nucli de Mainou prenem la carretera que duu a la platja de Mont-roig. 0,9 km Arribem a la platja on hi ha un xiring

Avui em retrobo amb l'Estivi de l'Alforja amb qui compatim la passió per la muntanya i l'aventura. També compartim amb Joan Miró l'admiració per aquest paratge tan singular com és la Mare de Deu de la Roca que ajuda a entendre la capacitat creadora de Miró que deia que per pintar un paisatge abans cal haver-lo trepitjat. La qual cosa no vol dir que els que trepitgem el territori tinguem la seva sensibilitat. Ell per carregar-se de la força dels arbres – especialment del garrofer – sempre duia una garrofa amb un sobre a la maleta de viatge per recordar d'on venia. Per aquells que no conegueu la Mare de Déu de la Roca dir-vos que és un paratge excepcional, està bastit sobre unes roques d'arenisca vermella esculpida pels anys i pel vent que formes uns forats capritxosos en la roca que em recorden els treballs arabescos de les mesquites. La nostra proposta es fer un tomb a l'Areny que és el turó del Santuari. Descripció de l'itinerari : Sortim  d

Feia anys que no pujava a la vall d'Anglios (ara veig que escriuen Anglos). He fet un itinerari circular molt interessant que permet visitar una munió de llacs en una antiga conca glaciar. Finalment pujo a la tuca de la Solana de Llauset que es sobre el punt que pivota l'excursió i fruir de la panoràmica des dalt. Travessa molt interessant i poc cansada amb senders ben traçats. Aproximació : En el poble d'Aneto en la carretera que puja a la Vall d'Aran a mà dreta prenem una pista asfaltada d'uns 11 km. oberta per la construcció de la pressa de Llauset. (i ara ve l'abuelo: Recordo de jove aquesta esplanada on havia acampat un parell de vegades i només havia un bell estany, sense formigó ni asfalt). Passat un llarg túnel arribem a l'aparcament. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la coll