Excursions del Joan Ramon

En l'altra entrada ja he insinuat perquè aquesta va estar un dia horribilis. Va ser horrible no tan per la pluja que ens va acompanyar tot el dia sinó perquè no em trobava bé. Em feia mal la panxa i això em generava un malestar general. El Jordi, el Paulino, l'Agust i el Ramon Pere tampoc es trobaven gaire bé. Podríem pensar que es tractava d'una passa, de vegades penso en algun producte que em va sentar malament o el fred que vaig agafar el dia anterior pujant al col de la Balme. El que sigui, però jo estava molt fotut. A la Ramona li feia mal el turnell. Ja veieu quin plan. Però calia pujar al refugi del Lac Blanc per no perdre la reserva. Vaig pensar en tornar-me cap a Chamonix però la temporada d'estiu m'assegurava que no podria trobar lloc per dormir. Així que vaig decidir tirar amunt encara que vaig haver de parar un munt de cops per refer-me del cansament. A la sortida de la carretera de Tre le Champ posa que fins al refugi hi ha 2 h 45 min. Jo hi posaria 3

Avui ens toca tornar a entrar a França i sortir de Suïssa pel col de la Balme. El problema és que dalt farà molt fred i jo, de primer, no em tapo. Vull fer-me el matxote però vaig agafar un mal estar al cos (o va ser algun menjar, o va ser una passa que rondava pel grup) però el dia següent em vaig trobar molt malament. No avancem, però, esdevinemts. A la sortida de Trient hi ha un cartell que indica les dues formes de pujar al col de la Balme. Per on anem nosaltres són dues hores però per la dreta són cinc. En Paulino no es dona compte del cartell i va per la dreta però com ell és un vehicle toterreny no té cap problema... Ahir a Trient ens vam trobar amb un senyor que feia trenta anys que havia emigrat d'Extremadura a Suïssa. Se'l veia feliç cuidant els seus nets i el seu hort que ens va ensenyar amb orgull. Ens va arribar a convidar a fer una cervesa a casa seva ... mantenia el to mediterrani en mig de les muntanyes alpines. Travessem el poble de Trient per la vora del

Avui ens toca ascendir a la Fenetre d'Arpette que és el punt més alt per on passa el Tour del Montblanc. Té alguna cosa de pujada mítica amb els seus 2665 m. i els seus mil de desnivell d'una tirada. El que si he de reconèixer és el seu ambient d'alta muntanya que té tota la travessa amb agulles i cimals inaccessibles. De fet es tracta d'una variant doncs l'itinerari original no arriba a la vall d'Arpette sinó que va voltant la muntanya pel nord. Però, sincerament la proposta d'ascendir per la vall d'Arpette és molt interessant. Primer anem per una vall plana, un antic glaciar, on hi ha unes vaques immenses que arrosseguen unes esquelles pesades. Aquí a Suïssa tot és gran, fins hi tot els comptes bancaris. 1 h 15 min. Trencall a l'esquerra que va al col d'Ecandies per on baixar l'Alta Ruta que va seguir el Paulino. Anem a la dreta. La pujada esdevé feixuga doncs hi ha molta pedra que ens impedeix dur un par regular. Al peu del coll hi ha

Avui ens toca abandonar Itàlia i entrar a Suïssa on l'impacte dels preus cars ens va colpejar els nostres estalvies doncs portàvem 50 francs suïssos pels tres dies següents i ens els vam gastar en el primer dia. Durant el recorregut vam agafar un bus que ens va cobrar 12 francs (12,9 euros) per fer 15 km!!! Sortim del refugi Elena (2016 m.) per un sender que s'enfila pel darrera. Primer és una pista que va fer llaçades prou humanes. 1 h. Grand Col Ferret (2537 m.) on entrem a Suïssa. Al fons atalaiem el Cerví (hi ha algú que ho qüestiona) i el Monte Rosa. Darrera ens queda el Mont Dolent que fa veritablement por. Des del coll vaig a l'esquerra a buscar un pas que va al col petit Ferret on amago la motxilla i m'enfilo cap al Tete de Ferret. Forta pujada herbosa però en anar sense la motxilla sembla que volis. 1 h 20 min. Tete de Ferret (2714 m.) amb una panoràmica excepcional sobre el Mont Dolent i la resta del massis del Montblanc. Al fons es pot veure el refugi El

Ens aixequem i està plovent. Això ens obligarà a prendre la decisió de no pujar per la carena i coronar el Tete Bernada i passar pel Pas entre dues Saults. Hem d'agafar l'opció que va flanquejant la muntanya que resulta menys interessant. Personalment, recomano, si fa bon temps i esteu forts fer l'opció primera però aquí explicaré la segona. Sortim amb les capelines posades del refugi Bertone (1989 m.) amunt. Als 5 minuts hi ha el trencall per anar per la carena o flanquejant. Agafem l'opció de l'esquerra que va planejant. Anem veien la vall de Ferret que passa per sota. Anem passant diferents bordes penjades en la muntanya amb els animals, principalment vaques, que pasturen amb l'herba ben verda mentre que a casa nostra ho fan ja amb l'herba resseca pel sol. 2 h. Refugi Walter Bonatti (2022 m.) al que arribem després d'un darrer tirapits. Del refugi sortim per dalt i trobem l'enllaç amb la variant carenera. De fet del refugi Bonatti també es pod

L'etapa d'avui caldria diferenciar tres parts: - Baixada del refugi a la Cantine de la Visaille. Agafem un autobús fins a Courmayeurs. - Ascensió al pic de Mont Chetif. - Pujada al refugi Bertone. Anem pas a pas: Del refugi Elisabetta agafem un sender que davalla fins al coll per on vam pujar al matí i anem fent dreceres baixant per la vall que s'allargassa davant nostre. HI baixa una pista però en la part superior podem anar fent dreceres. Finalment fem cap a una carretera asfaltada i avorrida. Travessem el pla de Combal que formava un antic llac. Cal observar la morrena del glaciar de Miage que descens per l'esquerra i arriba a tancar la vall principal. Abans de travessar la morrena per l'esquerra surt l'autèntic camí del Tour del Montblanc però nosaltres continuem per la carretera. 1 h 45 min. Cantina de la Vasaille on para el bus que recorre la val Veny i que ens durà fins a Courmayeur. Passa cada hora. Cal parlar amb el xofer perquè ens pari/avi

El perfil de l'etapa d'avui vindria a ser una mena de M majúscula gegant, així que preparem-nos per anar pujant i baixant ... Sortim del refugi del Col de la Croix du Bonhomme vers el coll homònim. 5 min. Col de la Croix du Bonhomme per on vam passar ahir al pujar de Contamines. 40 min. Col des Fours (2665 m.) que deu de ser el punt més alt en el vessant sud de la travessa. Aquí tenim ocasió de fer un parell d'alternatives molt recomanables, especialment la Tete Nord des Fours. Des del coll, on hi ha alguna congesta de neu, anem a l'esquerra sortejant algun blog de pedra de tartera fins trobar un sender que ens duu al cim. 1 h Tete Nord des Fours (2756 m.) amb una taula d'orientació amb un bon reguitzell de muntanyes però he de reconèixer que la majoria no les conec ni em sonen. És un dels encants d'anar a la muntanya a llocs desconeguts i t'adones que no saps res. Ascensió molt recomanable. En un quart d'hora torno a estar al col des Fours i m