ESTARAGNE, DARRER TRES MIL DE JORDI PONS

Avui he tornat al pic de l'Estaragne (zona del Neouvielle). És la tercera vegada que hi pujo i podríeu pensar que ho faig perquè és un cim molt bonic. No, la veritat és que no té res de particular... sinó és que és el pic que va decidir el meu amic Jordi Pons per celebrar la finalització de tots els 3000's dels Pirineus.
Al cim ens vam arreplegar una cinquantena de companys per fer la festa. A grans trets va consistir que li vam fer un passadís amb els pals i el Jordi - que era el darrer de coronar la muntanya- va passar me'l mig entre crits joiosos dels companys/es.
En Feliu Isard va fer el parlament d'entrada amb els seus cants i crits habituals. Després va diluviar i a ningú ens va arribar a sorprendre.
En Jordi entrava al club dels membres del Centre Excursionista de Lleida que tenim el mèrit d'haver completat la llista dels 3000´s pirinencs. Després en Lluís Garrofé i Jaume Brescó li van passar l'entranyable piolet de Juli Sole i Santaló però el moment més emotiu va ser quan en Jordi Pons va parlar recordant els seus primers "pinitos" muntanyencs i com va acabar la cacera de 3000´s.
Característiques:
Dificultat: Baixa. Segurament és el 3000 més fàcil del Pirineu.

Desnivell:  980 metres.

Distància: 7,1 quilòmetres

Inici i final: Pont d'Estaragne, abans d'arribar al llac del Cap Long

Temps total: 3 hora 30 minuts

Descripció de l'itinerari:
Des del pont d'Estaragne (cartell) surt un senderó, prou marcat, no així fa 20 anys quan vam baixar per aquí amb el Jordi Monerris. Des de l'aparcament (2020 m.) no és veu encara el cim però a mesura que anem pujant se'ns obre a la dreta. Petit i insignificant.
54 min. Deixem a la dreta el coll d'Estaragne que està damunt d'una immensa tartera. Hi ha un rastre d'un corriol.
Pugem per un fort coster que ens duu fins una feixa rocosa. Passem per la seva base fins que un munt de fites ens indiquen el pas per on hem de superar el mur (1 h 37 min), sense cap dificultat.
A les dues hores assolim el cim de l'Estarange (3006 m.) que malgrat la seva modesta alçària ofereix una privilegiada vista sobre el pic Long i el Neouvielle i els seus cims satèl·lits. Es pot completar la travessa amb la pujada al cim del Cambieil que està al costat però avui ens toca estar formals ...

A les 4 h. dinar de germanor... molt bon ambient amb els companys de tota la vida i més parlaments.

Trac de la sortida: