dimecres, 15 de juliol de 2015

CORCEGA (1): COMENÇAR PEL MÉS ALT: MONT CINTO

L'altre dia vaig trobar una oferta en un viatge d'avió hi he decidit passar una setmana per Corsica. La veritat és que m'ho he passat molt bé fent el que m'agrada: pujar muntanyes i fer una mica el salvatge sense horaris i descobrint territori. La majoria dels dies feia bivac a la vora del cotxe que vaig llogar.
He estat molt poc per la platja, tot just per rentar-me. Em banyava a les tolles dels rius que és un esport nacional cors mentre que a les platges només havia guiris. Per cert a els dues platges que vaig estar havia molt poca gent: la platja de l'Arone (Piana) i Marana (aeroport de Bàstia).
Croquis
A l'estiu fa molta calor, així que vaig prendre la determinació de matinar i penseu que allí el sol surt una hora abans que aquí. Així que cada dia a les 5h ja em despertava i fent bivac en un moment ja tens tot recollit i comences a caminar.
Mont Cinto:
La primera fita va ser pujar al Mont Cinto, la muntanya més alta de la illa. Essencialment hi ha dues vies accessibles. La que puja pel sud, pel refugi lliure de l'Erco, per Lozzi, però cal fer uns 10 km. de pista, mentre que la sortida pel nord, des de l'estació d'esquí d'Haut Ascó, és - per mi - millor.
Característiques:
Dificultat: Alta. Pel desnivell i hi ha trams entre la carena i el cim on cal grimpar passos de PD.
Desnivell: 1460 m.


Distància: 13,45 km.
Temps: 8 hora 40 minuts
La primera ascensió coneguda és la realitzada pel vessant sud, per Édouard Rochat i els seus companys el 6 de juny de 1882
Accés:
Cal anar a Ponte Leccia i agafar la carretera D147 que s'endinsa per la vall d'Ascó. La carretera és estreta i amb prou trànsit. Això cal de tant en tant cal aturar-se per cedir el pas.
Fins al poble d'Ascó hi ha 17 km i d'aquí a l'estació d'esquí d'Haut Ascó hi ha 13 km. més.
No tenia cobertura pel mòbil.
A l'estació hi ha a la dreta l'hotel i un restaurant  i darrera hi ha el refugi de muntanya - mig amagat - per on passa el GR-20. Hi ha força tendes de campanya i senderistes curtits.
Descripció de l'itinerari:
Estany Cinto i, al fons, el Paglia Orba
A l'extrem esquer de l'aparcament (1620 m.) hi ha el cartell al mont Cinto. Caldrà anar seguint dues marques grogues que indiquen una variant alpina del GR-20. Com la etapa era llarga i no volia estar al migdia caminant vaig decidir aixecar-me a les 3 h i aprofitar la lluna plena. No em va servir de gaire perquè anava pel bosc de pi larici, vaig tenir que obrir molta estona el frontal i vaig perdre el sender en algun lloc però quan va sortir el sol ja estava a la carena cimal.
Anem per un sender en mig d'un agradable bosc de pins. Tram planer.
45 min. Creuem el torrent de Tighiettu per una passarel·la. Ara comença la pujada. Anem entre llastres de granit. Ens anem decantant cap a la dreta per entrar en una nova vall.
1 h 10 min. Trobo uns trams de cadenes que han muntat fa dues setmanes que ens ajuda a fer primer un flanqueig i després a pujar per una canal. Els passos no són difícils del terra està sec.
Poc a poc les agulles que de sota veiem esveltes van quedant als nostres peus. Pugem per l'esquerra de la barrancada fins que la travessem  i comença la pujada ferma que ens porta prop de l'estany d'Argentu (2250 m.).
Ara comencem un flanqueig a l'esquerra per evitar el cingle, impressionant, que baixa del mont Cinto.
3 h 20 min. Arribem a la carena cimal. Per l'altre vessant baixa la variant alpina del GR-20. Al costat hi ha el pic Eboulis (2607 m.).
Nosaltres anem a l'esquerra. Em penso que caldrà pujar 100 metres de desnivell i ja faré cim. Error.
Doncs pujarem a una primera cota, i després agafar una canal on hem de descendir un bon grapat de metres que després hem de remuntar fins al cim. No hi ha un sender marcat sinó que hem d'anar seguint fites (nombroses). Hi ha algun pas que ens hem d'agafar a la roca. No és un pic difícil però tampoc és un pic fàcil.
4 h 40 min. Arribo al cim  (2706 m.). Observo la panoràmica. Estic content. No hi ha cap cim
que pugui identificar. Tot això és nou per mi. Per cert hi ha un cim que m'agrada molt, després ho identifico, és el Paglia Orba. Queda pendent per una altra vegada. La muntanya no s'acaba mai. Diuen que és la muntanya més bonica de Corsega o el Cerví cors.
Baixo pel mateix camí que a la pujada (4 h.).
Quan vaig arribar al cotxe aquest marcava 33º graus i encara no eren les dues de la tarda.
Aquest track segueix el meu itinerari encara que no és el que vaig fer jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada