dissabte, 27 de maig de 2017

MUNTANYES DESCONEGUDES: PICS DE MÀNIGA I COVILS

L'any 2003 vaig pujar amb el Pau Salla al pic de Màniga (i no ho recordava). Ho tenia apuntat a les meves llibretes i he trobat tota la informació de com havia fet l'excursió ... és greu. Alzheimer? No recordar una excursió!!!
Bé, aquella vegada vam sortir de Burg i vam baixar per la carena fins al Faro però avui he pujat per la pista més amunt i he pogut arribar fins al pic de Covils. Les excursions, per sort,  no sempre són iguals. Primera sortida de la temporada estiuenca al Pirineu.



Característiques:
Valoració: Itinerari força interessant que ens permet assolir els pics de Màniga i de Covil que es poden coronar fàcilment per la vall de Virós però aquí és una excursió més complerta.
Dificultat: Mitja. Cal tenir present el desnivell i que molta estona es va sense sender. Atenció a la pujada al coll de Màniga que cal agafar bé.
Desnivell:  900 m.  
Distància: 12 km. 
Temps: 4 hora 24 minuts
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
En el revolt de la pista agafo un camí carreter que surt de la mateixa corba. Aviat travesso un primer rierol.
4 min. Tanca agafada amb una cadena amb un mosquetó, sistema prou original fins que algú s'ho endurà. Una mica més enllà deixo el camí i em vaig enfilant per un sender. A la pujada vaig pels prats i pels senders perdedors però a la tornada enganxo molt bé el rastre.
Trobo narcisos i carreretes (moixernons) però no m'estic de recollir-ne doncs serà un dia molt calorós.
35 min. Supero un contrafort i veig l'imponent coll de Màniga. No sé per on agafar-lo. L'altra vegada sembla que no vaig tenir tants dubtes. El sender va per l'esquerra orogràfica - dreta mirant des del prat - i fa 14 anys hi vaig pujar sense cap problema de localització, en canvi aquesta vegada no ho veia clar i com anava molt a l'esquerra he fet un tirapits amunt, per la meva esquerra. He hagut de saltar ginestes i algun ginebró. Pujada molt dreta. A la baixada he anat per l'altre costat i una meravella encara que anava per un corriol perdedor.
1 h. 20 min. Surto a la carena (2355 m.) i continuo la forta pujada per la carena que cada cop és més dreta.
1 h 40 min. Assoleixo el cim del pic de Màniga (2514 m.). M'esplaio mirant les muntanyes del voltant. Un plaer pels sentits: Al sud, el pic de l'Orri,
muntanyes de Comiols, serra de Sant Gervàs, Montseny de Pallars, el Montoroio, la pala Pedregosa, el pic de Mainera, el Peguera, el Pui de Lleràs, el pic de Fonguero, el port de la Bonaigua amb el Pui de la Bonaigua, els pics de Marimanya, el pic de Quenca,  Mont Valier, Mont-roig, Certescan, Baborte, pica d'Estats, Broate, Pic de Lavans, Roca Entravessada, Comapedrosa, el pic de Saloria, Pessons, Tossa Plana de Lles, Montorull, pic Negre, el Puigmal, el Moixeró, el Cadí, la serra del
Verd, Port del Comte, la serra de Turp, Aubens ... Ja veieu la panoràmica justifica amb escreix pujar-hi. Descripció feta de memòria.
Veig al fons el pic de Covil i m'hi dirigeixo.
1 h 55 min. Arribo al punt més baix de la carena (2385 m.) i començo a remuntar. De fet, a la tornada en aquest punt abandonaré la carena per anar a buscar el coll de Màniga.
2 h 17 min. Assoleixo una cota (2541 m.) que penso que és el Covil. Esmorzo però finalment em trobo amb una colla que vénen del Salòria que em diuen que estrictament parlant el cim és un turó més llunyà. Així que he d' arribar-m'hi.
2 h 35 min. Arribo, ara si, al cim secundari de Covil (2573) que es troba en la mateixa línia divisòria que comença al Salòria i que baixa fins al pic de Màniga (fins al Faro) amb el que vaig anar amb el Pau.
Veig per la toponímia que hi ha molts noms relacionats amb el ferro: Meners, Ferri i és que aquí dalt hi ha força ferro com puc veure en algunes roques i fins hi tot en alguns corriols que he vist mentre pujava pels prats de sota. Recordem que estem en la vall Ferrera. Un cop arribo al pic de Covil ara em toca retornar. Vorejo per sota la cota secundària i arribo al punt més baix de la carena (3 h 02 min.).
Traço una diagonal cap al coll de Màniga. Vaig per un terreny esquerp i pendent però podria ser pitjor. Em retrobo amb els 4 excursionistes que venen de fer el pic de Màniga, després de fer el Salòria. Estan fent la llista dels 100 cims.
3 h 27 min. Coll de Màniga (2293 m.). M'encaro cap al barranc i aviat trobo un corriol que va per l'esquerra avall. És un sender que baixa sense grans estridents. Fa de bon baixar - i hagués fet de bon pujar si no m'hagués anat per l'altre costat. Hi ha alguna pedra posada vertical per indicar algun pas.
3 h 41 min. Ja estic pràcticament avall. Aquí em trobo amb una cruïlla doncs hi ha un antic sender que puja per la dreta del Cap del Ras de la font Negra. Aviat surto al prat. Costa més de seguir el corriol però es baixa prou bé.
4 h 24 min. Arribo al cotxe (1795 m.)
Accés:
Agafo la carretera a la Vall Ferrera i només començar agafo la carretera a Tírvia.
2 km Tirvia. Agafo el trencall cap a Burg i Farrera que hi ha a l'entrada del poble.
Aviat a mà dreta hi ha el trencall a Monesclado i Glorieta. Vaig per la carretera principal.
6,7 km. Llogaret de Burg que travesso.
8,1 km. Farrera. A l'entrada veig un cartell cap a Os de Civit. Aquí comença una pista que està prou bé encara que hi ha molts clots fets per rodades dels cotxes per la qual cosa pot ser compromesa amb fang.
9,6 km. En un revolt molt marcat a la dreta hi ha el trencall cap a les bordes de Burg. Continuem per la pista principal.
11,4 km. Revolt molt marcat a la dreta (de fet és el tercer que hem fet) on aparquem el cotxe. A l'esquerra comença un camí carreter on comença l'excursió.
Per obtenir el track de la sortida:


Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada