Avui repeteixo una excursió que havia fet fa molts anys. Si la repeteixo deu ser perquè és una petita meravella en el nostre ben estimat Montsant. Com vaig a l'ermita de Sant Joan del Codolar passo a veure a l'ermitana Montserrat que sap transmetre pau i felicitat malgrat una torta al turmell que l'impedeix ara mateix fer vida normal. Parlar amb ella és un veritable encant que cal saber retrobar encara que potser feia vint anys que no ens havíem vist.
Com aquesta descripció la tenia ja feta en una col·laboració amb el diari La Manyana he decidit posar-vos els fulls de l'itinerari i estalviar-me la feina. Perdoneu però cal ser pràctic. El camí és sempre prou evident malgrat que les marques de color verd s'han anat esborrant però es segueix el recorregut sense gaire dificultat. En aquesta vegada em vaig endinsar a la
cova Santa que resulta molt interessant encara que cal anar amb frontals i un sentit d'aventura per endinsar-nos en una bella cavitat que no oblidareu amb facilitat.
Avui repeteixo una excursió que havia fet fa molts anys. Si la repeteixo deu ser perquè és una petita meravella en el nostre ben estimat Montsant. Com vaig a l'ermita de Sant Joan del Codolar passo a veure a l'ermitana Montserrat que sap transmetre pau i felicitat malgrat una torta al turmell que l'impedeix ara mateix fer vida normal. Parlar amb ella és un veritable encant que cal saber retrobar encara que potser feia vint anys que no ens havíem vist.
Com aquesta descripció la tenia ja feta en una col·laboració amb el diari La Manyana he decidit posar-vos els fulls de l'itinerari i estalviar-me la feina. Perdoneu però cal ser pràctic. El camí és sempre prou evident malgrat que les marques de color verd s'han anat esborrant però es segueix el recorregut sense gaire dificultat. En aquesta vegada em vaig endinsar a la cova Santa que resulta molt interessant encara que cal anar amb frontals i un sentit d'aventura per endinsar-nos en una bella cavitat que no oblidareu amb facilitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada