Excursions del Joan Ramon

Nosaltres encara no havíem arribat Un any més un altre pessebre de muntanya . Enguany el Quim - el meu net- m'ha preguntat: - Quants pessebres has anat? La veritat és que no sé comptar-los. Segurament dec estar prop de la quarantena d'edicions. Enguany, com en els darrers, he tingut l'ocasió d'anar-hi amb els meus nets Quim i Nil, és un encant especial.  En aquesta edició l'ermita triada ha estat l'ermita de la Mare de Déu del Montsant. Com ermita no m'agrada però he de reconèixer que el paratge és bestial.  Aquí vaig pujar amb en Pau Salla i en Manel Cortés que ens han ja deixat però m'agrada recordar. El Quim -que puja com un jabato - em diu que ha trobat l'excursió curta. Està acostumat a caminar per la muntanya. El recorregut és molt evident. Sortim del llogarret d'Albarca i ens anem enfilant cap al Montsant per un sender.  4 min arribem a una cruïlla . A l'esquerra va el camí a l'ermita de Sant Joan del Codolar on vam posar el pesse

  La serra del Montsant és una meravella geològica del sistema litoral. De tant en tant m'encanta perdre'm pels seus rodals. No en canso mai d'anar-hi. Ha tingut molta sort que els anys 60 del segle passat el Club Reus Deportiu es va dedicar a senyalitzar els principals itineraris per la muntanya. Recordo un article de la revista Muntanya on sortien una vintena de graus per ascendir als seus cimals. Aquesta feina va permetre que fou una muntanya molt visitada, estimada i que ha acabat esdevenint un Parc Natural protegit de les agressions medio-ambientals. No com el nostre estimat Montsec. El grau de Barrots és segurament el més popular i no presenta massa dificultats tècniques. El de Carabassal o de Carbassal potser és menys fressat. No patiu gaire per l'orientació ja que trobareu cartells i indicacions per tot arreu. No seran cartells tan bonics com els troquelats del Club Reus Deportiu però ... CARACTERÍSTIQUES : Valoració : Itinerari superb per descobrir els graus

Avui repeteixo una excursió que havia fet fa molts anys. Si la repeteixo deu ser perquè és una petita meravella en el nostre ben estimat Montsant. Com vaig a l'ermita de Sant Joan del Codolar passo a veure a l'ermitana Montserrat que sap transmetre pau i felicitat malgrat una torta al turmell que l'impedeix ara mateix fer vida normal. Parlar amb ella és un veritable encant que cal saber retrobar encara que potser feia vint anys que no ens havíem vist. Com aquesta descripció la tenia ja feta en una col·laboració amb el diari La Manyana he decidit posar-vos els fulls de l'itinerari i estalviar-me la feina. Perdoneu però cal ser pràctic. El camí és sempre prou evident malgrat que les marques de color verd s'han anat esborrant però es segueix el recorregut sense gaire dificultat. En aquesta vegada em vaig endinsar a la cova Santa  que resulta molt interessant encara que cal anar amb frontals i un sentit d'aventura per endinsar-nos en una bella cavitat que no obl

He anat d'excursió pels vols de Siurana i crec que és un territori que hem perdut els excursionistes de sola de bota i que ens han pres els escaladors. Totes les parets estan plenes de parabolts. tothom escala i ens mira d'una forma estranya, com si estiguéssim fora de lloc. Potser és una sensació personal però que ve d'un escalador mediocre... Fora percepcions personals la volta a la Siuranella pel grau de la Covassa és una meravella per les sensacions. Característiques tècniques : Valoració : Excursió molt interessant per descobrir país. Dificultat : Moderada. Hi ha algun tram amb el sender no gaire evident. El grau de la Covassa requereix descendir una curta llastra. Distància : 5,2 km. Desnivell : 510 metres Temps : 2 hores 32 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Aparco al km. 4,6 de la carretera que puja de Cornudella a Siurana en un petit espai per a dos vehicles. A l'esquerra a l'altre costat de l'asfalt hi ha un carte

No em diuen gaire cosa les coves doncs m'agraden els espais oberts, però crec que per fruir de la natura també cal conèixer-les. Vaig demanar als bons amics Antonio Satorra, Jaume Garcia i Soci de Juneda si volien portar-me. Per uns espeleòlegs refutats com ells, els hi va semblar poca cosa, però com sóc un pesat no van tenir cap altra opció que dur-me. Gràcies, no hi ha com tenir bons companys com vosaltres. La cova és força divertida ja que hi ha alguns passos equipats amb grapes (tipus ferrata) i s'entra per una boca i se'n surt per una altra fent un circuit. Característiques : Dificultat : Mitja. A la cova cal grimpar uns passos amb esgraons  metàl·lics .  Desnivell :   + 100 metres - 100 metres Distància : 2,7 km. Inici i f inal: Presa de Margalef. Temps: 23 min anada + 1 hora de la cova + 29 min de tornada = 1 h 54 min. Descripció de l'itinerari : Baixem una pista encimentada que ens duu al fons del riu de Montsant i seguim el camí a Ulldemolins. C

Feia temps que no anava al Montsant. Una muntanya superba. Avui de fet no entro a la muntanya del Montsant sino que ho faig a un dels seus contrforts. L'observatori de la Batalla de l'Ebre de l'ermita de Sant Pau de la Figuera des d'on es va controlar els tràgics esdeveniments de la batalla de l'Ebre i diuen que es pot veure 7 províncies. La sortida està plenament justificada. Ara des de la Figuera és una excursió massa curta- Vaig observar que podia sortir de la Vilella Baixa i pujar pel Grau de la Figuera (fins i tot fer un circuit circular). Característiques : Dificultat : Baixa, Sempre anem per un sender ben marcat. Nombrosos cartells informatius que fan impossible perdre's. Desnivell :   520 metres. Distància : 12,5  km. Itinerari circular   Inici i final:   Vora de la carretera Temps : 3  hores 03  minuts. Descripció de l'itinerari : Un cartell ens indica el sender que he de seguir. De fet tota l'estona trobarem pals informatius.