HOSPITAL DE GUERRA: COVA DE SANTA LLUCIA

 
El pla A era pujar al grau de Carrasclet al Montsant però va fer un dia molt fred i amb vent  em fa desistir i  passar a un bon pla B. Casualment m'havia caigut a les mans un article que parlava d'un hospital de guerra a la vora de la Bisbal de Falset que havia estat dignificat.

Crec que és una bona proposta. De fet està tan amagat que ni el vent sembla que hi bufi.

Com arribar-hi?

Un cop estem a la Bisbal de Falset agafem la carretera a la Palma d'Ebre (T-702). Als dos quilòmetres, en un revolt molt marcat trobem un cartell indicador i un espai per aparcar. Curiosament el color és el que fan anar els del Memorial Democràtic però no hi ha cap designació, sols el de l'ajuntament de la Bisbal. Crec que ho han pagat ells ... no sé la feina que ha fet aquí el Memorial, una llàstima.

Baixem per una pista de terra uns 400 metres i ja trobem la balma de Santa Llúcia. Hi ha un petit altaret i una imatge penjada del sostre de la santa martiritzada arrancant-li els ulls, però clar - respectant totes les creences ... nosaltres no hem baixat aquí per adorar la santa. 

La balma és immensa i durant la batalla de l'Ebre fou habilitat com un hospital militar. Hi ha uns plafons amb fotografies de l'època molt interessants. El servei hospitalari estava dirigit per personal sanitari de les Brigades Internacionals. Sembla que en el cementiri de la Bisbal hi ha algun brigadista enterrat. L'espai està molt ben arranjat. Fins hi tot hi ha una àrea de pic-nic i lavabos. Crec que és un indret ideal per completar una ruta turística del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida. Ja tenim feina... ara a esperar que passi la pandèmia. Salut i muntanya.

Per obtenir més informació, clica aquí.

Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA POLÈMICA PASSAREL·LA DE MONT-REBEI

Imatge
Avui he anat a veure la passarel·la de Mont-rebei, el pas encara està tancat però potser hi havia una cinquantena de persones a la passarel·la. La veritat és que el pont sobre el riu està molt bé i és molt interessant. Com explicaré al final vaig estar un dels responsables d'aturar el pont que volien enllaçar l'ermita de la Pertusa i Sant Quitèria i vam permetre aquest passarel·la menor. El problema és que els aragonesos han resolt molt malament el pas cap a Montfalcó. Han fet uns baixadors extremadament complexos. No pot passar tothom ja que estan 80 metres per damunt d'un cingle vertical. Jo que no tinc vertigen em feia cosa. El pas és estret. Si feu 60 centímetres de cadera segurament no passareu. Les rampes han estat fetes de fusta i ja està una mica resseca que passarà d'aquí 30 anys?. No m'estranya que no s'inauguri. No compleix els requisits bàsics de seguretat. I això ho hem pagat entre tots a traves d'una subvenció de la Unió Europea que  va recol...
Read more »

VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL DE CERVIA DE LES GARRIGUES: OBSERVATORI DE LA PUNTA DELS MARQUESOS I TRINXERES DE VALLSEQUES

Imatge
  Al bar Claver de Cèrvia de les Garrigues ens trobem 4 exploradors de soca-rel.  Pere Casamitjana que és el nostre guia local al qual no em cansaré d'agrair les descobertes, en Melito Camprubí , un estudiós que està aprofundint en la biografia de l'arquitecte  Josep Torres Clavé que es va encarregar de les fortificacions republicanes de la L2, en Josep Casas d'Ulldemolins que és el nostre relacions públiques i jo, encara mig coix. Ens hem trobat per descobrir vestigis de la Guerra Civil que ha localitzat en Pere. En aquesta descripció hi ha trams fets en vehicle que estan indicant en km i caminant indicat en temps parcials. BREU RESUM :  Ascendim a la punta dels Marquesos on localitzem un post d'observació amb una panoràmica excepcional. Després descendirem a les trinxeres de Vallseques . Hi ha dos emplaçaments prou destacats. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ:  Treball de camp per localitzar vestigis de la Guerra Civil a Cervià de les Garrigues  DIFICULTAT...
Read more »

ELS EMBOSCATS DE TUIXENT: ESPLUGA DEL SOLA - ESPLUGA DEL QUICO - CABANIL

Imatge
S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien menjar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar. Entrada a la balma Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve . El seu pare en J...
Read more »

TRAVESSA MUNTANYES DE PRADES: DE LA FONT DE LA TEULA - CASA DEL TILLAR A PRADES

Imatge
El Joan i la Maribel de Juneda són els meus àngels de la guarda en aquest procés de recuperació. Avui em porten a fer una excursió inèdita i desconeguda per a mi a les M untanyes de Prades. Una autèntica meravella pel bosc d'alzines en la part inferior i en la part superior roures. També he pogut veure teixos - un arbre relíquia residual en els nostres boscos, pins plantats per la Mancomunitat de Catalunya del segle passat que va fer una ordenació forestal dels boscos de Poblet . La Mancomunitat va bastir la c asa forestal del Tillar per on passarem i la de Castellfollit . Justificació - resum : Passeig pel bosc que en estar encarat al nord es pot fer molt bé a l'estiu. Pugem pel barranc del Tillar que baixa amb força aigua i en el coll del Bosch (nom molt adient), passant arran del tossal de la Baltasana. Recordo un agent forestal que em va afirmar que des d'aquest cim es podia veure els dies clars La Seu Vella de Lleida. Baixem per Los Tillans fins a la locali...
Read more »

UN PATRIMONI PER DESCOBRIR: LES PEDRERES D'ASPA. AVUI LA PEDRERA DE L'ASTOR

Imatge
  Cabana de picapedrer (pedrera de l'Astor) L'altre dia quan vaig descobrir una pedrera d'Aspa prop d'una excepcional cabana de falsa cúpula . I vaig recordar la figura de J osep Pinyol Gil que em va explicar detalls de la seva feina de picapedrer. Aspa tenia una gran tradició de picapedrers. De les seves canteres va sortir pedra per la Seu Vella (article de Francesc Fite Llevot titulat: Notícia sobre les pedreres, en epoca mediaval a l'parea de Lleida)  i per l'església de Sant Llorenç. en Josep Pinyol em va explicar que havia repicat les pedres de l'antiga Audiència de Lleida, seu de l'actual Museu Morera , i segurament de la Catedral Nova . L'altre dia em van informar que també part de la pedra de la Sagrada família de Barcelona. Eren canteres ben importants, actualment no conservem ni el nom de les pedreres que resten anònimes. Li comento a en Josep Gallart d'Artesa de Lleida i em proposa anar a visitar la pedrera de l'Astor que f...
Read more »

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

Imatge
 Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig  demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...
Read more »

JUNCOSA: ITINERARI CIRCULAR CERCANT LA COVA XEPERA (ERMITA TROGLODITICA DE SANT JOAN)

Imatge
L'altre dia vaig anar a Juncosa de les Garrigues a buscar l 'ermita de Sant Joan  - que sincerament em va encantar - i complementar la sortida amb la cova de Xepera .i malgrat voltar i voltar no la vaig trobar. Vaig pensar que avui tindria més sort després que en Christian Romero em va passar una foto - es veu un pal de la llum que hauria d'ajudar a localitzar-la i jo creia que podria localitzar fàcilment però tampoc he tingut sort. Però m'ha quedat una volta singular de la que trauria les errades que són prou evidents perquè ho he fet d'anada i tornada. Per veure l'excursió de l'altre dia  AQUÍ FITXA TÈCNICA VALORACIÓ:  Passeig matinal que estava pensat per localitzar la cova de Xepera però he de reconeixer la meva impotència però m'ha sortit una excursió prou bonica. La cova de l'ermita de Sant Joan justifica amb escreix la caminada. DIFICULTAT:   Baixa.  DESNIVELL :  90 metres DISTÀNCIA:  5,5  km   TEMPS : 1 hora  55 minuts Descrip...
Read more »

RECORREGUT DE MEMÒRIA HISTÒRICA DEL BARRI DE LA NOGUEROLA 1936

Imatge
M'encanten els recorreguts de Memòria Històrica per què és una forma entretinguda de descobrir la nostra història menuda. Memorial Democràtic de la Paeria organitzat un nou itinerari. Aquest cop amb el guiatge d'Eva Legal i una sorpresa final a càrrec de Dolors Ciutat. Ens hem concentrat en la plaça Noguerola (coneguda per la plaça de la Taüt , per la seva forma). Aquí en el setge de Lleida en el setge de Felipe V en la guerra de successió (1707) els francesos van forçar les muralles el 12 d',octubre i van conquerir la ciutat. Hi ha el carrer de Ramon Castejon, un destacat republicà del segle XIX - alcalde i parlamentari. Curiosament els franquistes no van eliminar aquest nom del nomenclator de la ciutat perquè segurament desconeixien qui era aquest il.lustre lleidatà. El barri estava ocupat per fàbriques que foren expropiades en esclatar la revolució el juliol de 1936. Davant havia l'Ateneu llibertari que es va bastir durant la Guerra civil aprofitant la fàbrica de M...
Read more »

PASSEIG D'ALBATARREC AL NIU DE METRALLADORES DELS PATAMOLLS DE MONTOLIU

Imatge
Hi ha vaga de mestres a les escoles. Em solidaritzo plenament amb els meus ex-companys de professió així que decideixo no portar els nets a l'escola. Decideixo anar a caminar amb ells pel terme. Idea bestial. Decideixo portar-los a veure el niu de metralladores del Patamolls de Montoliu . Un agradable passeig primaveral. Descripció de l'itinerar i: FITXA TÈCNICA  VALORACIÓ:  Passeig matinal per l'horta. Gaudint de la floració dels fruiters i del nostre patrimoni.  DIFICULTAT:   Baixa.   DESNIVELL :  15 metres  DISTÀNCIA:  6,5  km   TEMPS : 2 hores  ITINERARI CIRCULAR Sortim de l'extrem del poble cap a Montoliu. Travessem la carretera i passem per darrera de les darreres cases d'Albatàrrec.  0,150 km Passem a veure la roda de la Sènia . Hàbil construcció que permetia pujar el nivell de l'aigua i poder regar més terres. Coordenades UTM: 31T  x=299939  y=4604933. Travessem la Sèquia de Torres i anem a l'esque...
Read more »

RUTA DELS LLACS: DE L'ESTACIÓ DE TREMP A LA POBLA DE SEGUR

Imatge
No en sabia res de la Ruta dels Llacs , però per la carretera C-13 vaig trobant indicacions. Miro per internet, poca informació. Poder es tracta encara d'un itinerari nou. De juny de 2024. Descobreixo que el projecte va costa 2,1 milions d'euros ...una passada. Nosaltres arreglant camins de franc!!! Clar el camí perfectament senyalitzat amb cartells informatius, fletxes de confirmació de camí, passarel·les metàl·lics afegits als ponts, baranes de fusta, ... que han de justificar aquest cost. És un trajecte que va de La Pobla de Segur a l'embassament de Cellers .  Són 32 quilòmetres. Compartim l'espai el ciclistes i els excursionistes. Veure part2 de Cellers a Tremp FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió de bon fer i plenament lògica. Poder em va escandalitzar el cost de l'obra, després de tants anys obrint camins de franc. DIFICULTAT : Baixa, malgrat la llargària. DESNIVELL : + 155 metres - 122 metres DISTÀNCIA:  16,1 kilòmetres TEMPS :  3 hores 46 minuts ITIN ERARI LI...
Read more »