Excursions del Joan Ramon

En Feliu m'anima a presentar-me les seves investigacions al voltant de la conducció d'aigua de Freixenet - Vergós-Guerrejat a l'estació de ferrocarril de Cervera. Volem portar una sortida col·lectiva de Sant Guim a Cervera (o Oluges) properament i l'hem de preparar bé. En Feliu hi ha anat molts cops i millorar el recorregut per trobar l'antiga mina. Ja hi vaig estar en una primera ocasió ( aqui ) a partir de la neteja del camí que hi vam fer ( aquí ). Descripció de l'itinerari :  Agafem el tren fins l'estació de Sant Guim de Freixenet. Curiós el nom. Penseu que aquest indret fins l'any 1850 no existia. Havien de fer una estació propera a Sant Guim (ara vell) i Freixenet. Van decidir una estació amb el nom dels dos indrets i ara els dos nuclis inicials romanen pràcticament deshabitats enfront de l'estació de trens que ha pres força. Sortim per la carretera en direcció a Freixenet - Les Oluges. 6 min Deixem la carretera que gira a la dreta. Nosa

La sortida a posar un pessebre és l'activitat més arrelada del Centre. Ja passem per l'edició 59na. Jo hi vaig des de l'any 1986 (menys un any que vaig estar malalt i vaig enviar la meva filla Alba). Enguany ha estat un encert l'indret triat. També el dia ha acompanyat. Personalment opino que ha estat un dels millors, però aquesta opinió la dic casi bé tots els anys!!! I mira que inicialment no em va agradar perquè pensava que era una proposta molt curta però hem fet un itinerari circular que ha estat molt bé i que aquí descriuré agafant el text que ha fet en Josep Lluís Gàzquez que és el responsable de l'activitat seguint la tradició del seu pare. Característiques : Valoració: Excursió que ofereix una altra forma de descobrir la mole de la torre de Vallferosa.  Dificultat: Baixa, encara que a la pujada abans de CRP La Collita es pot perdre el camí i cal adreçar entre camps i erms. Distància : 10,1 km. Desnivell: 240 metres. Temps total :  2 hores

Avui feia molt de fred i els companys/es em van dir ahir que no anaven a fer una ferrata de Tivissa que teníem programada perquè feia molt de fred. Jo vaig insistir que mai havíem anul·lat una sortida pel fred ... però malgrat els meus arguments em van plantar. Vaig haver de buscar un pla B; en tinc força al congelador (mai millor dit). L'altre dia quan vaig netejar el camí de la riera de Vergòs Guerrejat em van explicar una història al voltant del tema de l'aigua per abastir les màquines de vapor de l'estació de tren de Cervera. Em va sorprendre. Li vaig comentar a en Feliu Isard que en sap un niu del tema dels trens a les terres de Lleida. Ja en sabia alguna cosa i havia volgut anar a la mina però no va poder arribar-hi per la vegetació. Li vaig comentar la setmana passada però estic segur que ja hi ha estat. HISTÒRIA DE LA MINA : Resulta que en acabar les obres de la línea de trens de Barcelona a Lleida (1860) es van trobar que calia repostar aigua les màquines

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents. En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864. Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró. Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar. Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la

No, no, els GR's no es fan sols cal l'esforç de molts excursionistes cuidadors de senders. Avui la Brigada Criminal de l'Aureli, en Pep Vicedó i jo hem anat a fer dues intervencions. En algun moment he pensat que aquelles pintures algú les havia pintat feia trentena d'anys i nosaltres repintavem aquelles marques. Potser d'aquí 30 anys més algú refarà les nostres. Ells com nosaltres no sabran que vam ser els darrers de fer-ho com avui nosaltres no sabíem que van ser els nostres antecesors però un té la sensació de ser d'una col·lectivitat. Perdoneu per la filosofada barata. 1ra Intervenció : G R ®3: Etapa 14: De Madrona a Ponts. Doncs resulta que en un punt el GR anava a buscar la serra de Castellar i passava per la carena. Per algun problema amb el propietari dels terrenys causats tristament per les motos hem hagut de cercar un sender alternatiu que passa pel fons de la vall. Més curt i prou interessant. Us passo el tram. No faig la descripció doncs a

He hagut a anar a comprovar com estava un tram del GR ® 171 ja que algú va fer arribar a l'Àrea de senders de la FEEC que havia un tram que estava malament. El camí tenia un tram que està perdut (es passa entre vegetació selvàtica) i hi ha un altre que va per un camp. Així que a buscar una alternativa. Al mateix temps que ho mirava he dissenyat una proposta diferent per fer un itinerari circular que passa pel castell de Malacara. Segurament el tram del GR acabarà passant pel camí de tornada. Característiques : Valoració: Proposta prou interessant que ens permet descobrir un dels racons de la nostra Segarra. Dificultat : Baixa. Hi ha un tram del GR ® 171 que no hi ha marques encara que la lògica permet seguir la ruta. Desnivel l: 180 m. Distància : 8,6 km.  Temps :  2 hores  Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de la plaça de la bascula del poble de Ferran (660 m.) en la carretera N-141f en el km. 14,5. S'hi arriba molt bé per la carretera

De petit vaig viure un any i mig a Cervera. Tenia nou anys. Amb un parell d'amics vam decidir anar a un turó que havia davant de la nostra escola, la prestigiosa Universitat de Cervera. Era el tossal de les Forques. Algú ens havia explicat que allà ajusticiaven els delinqüents. En el seu cimal havia una immensa creu d'on pensava que els penjaven. Vam fer l'excursió i a les roques del tossal vam veure un munt de petroglif, segurament contemporanis, com creus, altars, inscripcions que veritat emva fer por; van impacta la meva innocent ment. L'altre dia vaig tenir ocasió de tornar-hi i vaig recordar aquest moment de la infantesa. Perdoneu aquest toc autobiogràfic però el tossal de les Forques és un d'aquests racons que m'agraden descobrir. Podria ser que ja de petit em cridessin l'atenció la descoberta. Descripció de l'itinerari : Comencem en un entorn urbà per la qual cosa hi ha un grapat d'opcions però aquí explicaré la més fàcil, que no és la qu