dijous, 23 de novembre de 2017

EL CAMÍ DE LA MINA DE VERGÓS GUERREJAT

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents.
En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864.

Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró.
Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar.
Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la riera. Era un camí que anava a tocar d'aquest torrent que ha tingut rubinades com de l'any 2015  l'any 2015 que va causar 4 morts. Poca broma quan s'enfada. Nosaltres amb l'aixada i el rasclet anàvem deixant el terra compacte i aplanat.
Finalment vam arribar a la mina. Vam haver de baixar amb una pila. Allí s'ajuntaven diferents rierols subterranis que duien l'aigua cap al sobreeixidor que és per on va el nostre camí. Impressionant aquest do d'aigua que amaga el subsol de la Segarra. Vaig preguntar molt doncs encara tinc els meus dubtes sobre aquesta vella instal·lació que és una meravella d'enginyeria.
Em comprometo que un altre dia faré el recorregut de la mina fins a la capital de Cervera, i si el recorregut em sembla interessant podríem muntar una sortida en autocar. Ja tinc deures.
Era una feina dura però no perdríem gaires calories ja que a l'hora de dinar un altre cop els segarrencs ens van omplir el pap. Quin bon rotllo amb gent que feia unes hores ni ens coneixíem!!
A la tarda encara vam tenir ocasió de visitar el castell del poble. Per fora fa patxoca encara que l'interior està fet malbé però aquest poble tan ferm està aconseguint rehabilitar-lo.
M'expliquen la guerra que van tenir fa anys contra la Generalitat que volia fer passar l'autovia pel poble d'Estaràs. Amb el temps molts llogarrets van anar sucumbint davant del poder,  però ells van ser forts i resistir. Van saber guanyar a Goliat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada