Excursions del Joan Ramon

Torno al rocs de Queralt damunt de la Pobla de Segur . Feia anys que no hi pujava. És un lloc que em té el cor robat. He trescat per les seves canals cercant feixes i passos impossibles i sempre bruts de vegetació. Avui he volgut tornar a la Canalissa sobre la mervellosa casa rural de Gramuntill.  Fàcilment puc comprendre que el nom vindria de canal llisa. Vaig pujar a l'any 2006 i per la part baixa no havia camí. Ara està tot marcat i han posat uns cent metres de cadena i trams d'esgraons. Quan hi pujava pensava, com vaig pujar per aquí sense res?  Per les notes que tinc apuntades vaig pujar per la canal de la dreta i la de l'esquerra.  A la dreta vaig remuntar un mur de III grau d'escalada. He baixat pel Grau de Graells - com fa anys. Tinc la sensació d'haver fruit molt fent aquesta travessa. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut molt interessant que passa per indrets singulars. DIFICULTAT : Moderada. Cal pujar per unes cadenes

Feia temps que tenia aquesta excursió planejada i avui he tingut ocasió de fer-la. No m'ha defraudat. Segurament quan havia fet la ferrata, generalment de baixada després d'escalar el cingle de Pessó, trobava que a la ferrata li faltava alguna cosa. Arribar dalt d'una carena i quedar-se així crec que és poca cosa. La fita més propera és la mítica roca de la Geganta Dormida. Cal saber navegar entre carenes i matolls però és una sortida que omple encara que entenc que mai serà una clàssica. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la Geganta adormida des de la carretera de Collegats. Dificultat : Alta. No tant per la ferrata sinó perquè tresquem tota l'estona sense sender, amb difícil orientació. La pujada al tossal de l'Àliga exigeix grimpar. Desnivel l: 700 m. Distància : 7,8 km.  Temps :  4 hores 46 minuts Itinerari no circular. Descripció de l'itinerari : A l'aparcament (573 m.) prenem un sender q

El roc de Santa és una sèries d'agulles que tenen un perfil que recorden un castell emmurallat o aquelles esveltes torres que veiem a les pel·lícules de l'oest en els deserts americans. Però malgrat la seva impressionant bellesa rebent poques visites. I no m'ha d'estranyar gaire. Fa uns anys vaig intentar pujar però a mig camí vam desistir de l'aventura ja que la vegetació ens impedia el pas. Aquella vegada vam anar pel vessant nord i pensava que pel sud hauria menys herbassar. Error. Arribant al cim. Aquesta excursió només la puc recomanar per aquelles persones que en algun moment de la seva existència han pensat que en una vida anterior van ser porcs senglars i volen saber si encara els hi resta alguna toc de la seva passada existència. Característiques : Valoració: Recorregut MOLT salvatge. Dificultat : ALTA. Tot el recorregut es fa sense sender i pel mig de carrasques. La feixa del coll és exposada i el pas per pujar al roc de Santa està amagat i ca