Excursions del Joan Ramon

La proposta d'avui és pujar als pics Mojstrovka situats damunt del coll de Vrsic (1611 m.) per la carretera russa. Ja hi varem estar per la zona quan vam pujar al pic Jalovec però com ens va agradar no ens va saber greu tornar-hi. En algun moment ens vam plantejar pujaral Prisank, a l'altre costat de la carretera però no vam trobar prou informació i vam anar cap aquí. Descripció de l'itinerari : Sortim del coll de Vrsic vers a ponent cap a una bretxa molt evident. Si teniu problemes de localització, cerqueu una tartera vertiginosa que surt al peu de la bretxa. A la baixada podeu descendir per ella. Nosaltres porucs no ho vam fer però vam veure un pare amb el seu fill d'uns 5 any que hi baixaven i vam pensar que l'havien cagat poden fruir lliscant entre el pedregam... Fins a la bretxa puja un sender amb uns revolts lògics que fan la pujada més sua del que sembla des de la base. 45 min. Bretxa. Una mica abans de la bretxa hem vist el sender que puja al pic Sitn

Avui hem decidit tot el Campament que anirem a fer una sortida col·lectiva a una muntanya fàcil. Anirem al pic Vogel. El principal desnivell el farem en un telecabina que ens deixarà a 1500 metres. El Vogel és un cim còmode que corona unes pistes d'esquí que porten aquest nom. Diria que per la roca i la situació no podríem parlar d'Alps Julians ja que no presenta la salvatgia que presenten les muntanyes julianes. Una excursió agradable envoltats d'excursionistes, alguns amb sabatilles i bosses. Vida social de l'entitat. Descripció de l'itinerari : Quan arribem al cap del telecabina ens trobem en una explanda plena d'edificis. Al fons veiem una muntanya altiva, joliva que està a la dreta. Lluny. És el Vogel. Si no la trobeu tampoc patiu gaire doncs hi ha una munió de cartells que ho indiquen. Nosaltres anirem per la dreta. Als cartells posa que hi ha 2 h 40 min. Crec que seria més real posar-hi 1 h 30 min. Tornarem per un sender que ve per l'esquerra i f

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de l'ascensió la vam fer coberts de núvols i no vam poder fruir plenament d'aquesta bellesa. Ara, quan des del Triglav, li vaig comentar al manter que venia cerveses al cim que volia pujar al Jalovec es va emocionar i me'l va ensenyar. És una excursió exigent, però altament recomanable. Descripció de l'itinerari : Ens situem al coll de Vrsic (1611 m.), un dels paratges més interessants dels Alps Julians (en honor a Juli César) on agafem un camí que inicialment baixa per flanquejar la muntanya. Cartell vermell indicatiu. Anem entre boscos tot pensant que a la tornada ho haurem de pujar. 1 h 30 min. Deixem un marcat sender i agafem un corriol que puja per la dreta. Cal estar amatent. 1 h 40 min. Trencall a la dreta. Per l'esquerra va el sender que va al refugi Zavetisce pod Spickom. El Paulino

Restes de bombes i metralla que formen una tanca de jardí Casualment, o no, uns quants dels amics del grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida també van venir al Campament Internacional del Centre i vam dedicar un dia a posar el nas pels vestigis històrics i com ells han conservat el seu passat. Comencem dient que ells també ens passen la mà per la cara. En tots els pobles hi ha el típic monument amb els noms dels partizants que van lluitar contra el nazisme. Primer vam voler anar a buscar vestigis de la Gran Guerra. Hi ha un fulletó amb els diferents punts que es poden anar a veure del front del riu Izonso (Soca en eslové). Prop de Tolmin vam anar a Mengore per on passa el Sender de la Pau. Primer vam anar al llogarret de Volce i vam preguntar com anar a Mengore que va ser darrer l'indret on es van produir combats importants quan els alemanys van trencar el front italià i es van plantar a l'Adriàtic. En aquest sector van haver m

El Triglav és la muntanya més alta d'Eslovènia. Etimològicament vindria a dir Les tres caps. Els eslovens creuen que una vegada a la vida han de pujar al Triglav. És una muntanya amb una gran devoció on els dies d'estiu pot estar bloquejada per la gentada que hi puja i baixa. És una muntanya que amb la munió de ferro que hi ha a la paret no és difícil però diríem que tampoc és fàcil doncs els excursionistes amb vertigen hauran de marcar-se d'altres fites. Vam pujar al Triglav en tres etapes: 1r dia: Vam sortir de Polkjura o Rudno Polje al refugi de Palmika Dom. 2n dia: Refugi de Palmika Dom al Triglav al refugi de Kredarici Dom i descens al refugi Volnikov Dom. 3r dia: Del refugi Volnikov al pic Visecnik i retorn a Polkjura. De fet els molt matxotes ho poden arribar a fer en un dia però nosaltres volíem fruir de la sortida. Si ho tornés a fer pujaria al refugi Kredarici i baixaria pel Palmika (més fàcil) i al refugi (Dom) Kredarici hi ha tota mena de serveis mentr

Em preguntava perquè tothom de tornava de fer muntanya d'Eslovènia en venia encantat. Així que la millor forma per descobrir el motiu és anar-hi. Enguany el Centre ha decidit fer-hi el IVrt Campament Internacional. És un campament assembleari amb moltes discussions i poques decisions encara que enguany no ha hagut gaires discussions Les seves muntanyes són meravelloses. És un error pensar que els Alps Julians només són Triglav i hi ha molt més. Té un color de roca clar, blanc, que es pot arribar a confondre de lluny amb neu. Les parets són imponents. Els camins senyalitzats meravellosament bé, amb una munió de cartells vermells, pintura i camins ferrats que et permet pujar als grans cims. Els eslovens i eslovenes (perdó per comentari masclistes, molt guapes) són amables, educats, parlen un anglès perfecte però no italià i molt menys francès com es pensava jo. Alguns castellà. L'àngles esdevé la llengua de comunicació normal (i jo sense saber-ne). Un error que vam fer va

En el massís del Cotiella hi ha una carena plena de referències horàries. De pics de Migdia n'hi ha bastants a les nostres muntanyes (Tuixent, Montsec,...). Generalment corresponen a pics prominents que coincideix que en el seu cimall el sol s'instal·la a migdia (sud) i això es pot contemplar des d'un poble i serveix com rellotge natural. En aquesta carena hi ha el pico de las Diez, el pico de las Once i el pic de Mediodia. Quan arribo al primer cim veig a sota el poble de Plan i desvetllo el petit misteri. Segurament, des de Plan, el sol es deu de situar a les deu damunt del primer pic, a les onze en el segon i al migdia sobre el del Mediodía. Penseu que sempre a migdia el sol està encarat al sud per tant és un punt que no canvia durant l'any a diferència de l'oest i l'est que va canviant de l'estiu a l'hivern. Bé, des del punt de vista excursionista constitueix una excursió prou interessant perquè el massís del Cotiella té una orografia molt dife