Excursions del Joan Ramon

Ahir els companys es desdiuen d'anar a escalar i he de buscar un pla B amb urgència. Recordo haver-me mirat la Pala Pedregosa de Llesui com un cim prou interessant doncs està encarat al sud i la neu marxa molt aviat i ja hi podia pujar a principis de juny. Però, ves per on, he decidit fer-lo avui. No és un gran cim - mentiria - però si que suposa un bon exercici d'orientació/aventura doncs t'has de moure pràcticament tota l'estona sense camí i has de decidir per on et vols moure. Especialment aquest sentiment l'he tingut a la baixada doncs m'he plantejat baixar a l'Estany Gento de forma directa amb el perill de trobar-te algun tallat. Característiques tècniques : Ascensió reservada a col·leccionistes de cims. Dificultat : Mitja, doncs molta estona es va sense camí i cal pensar quina opció és millor. Distància :   9,2 km Desnivell :  1060 metres Temps :  5 hores  16 minuts. Itineraris circular. Descripció de l'itinerari : Aparco en la presa de

L'altre dia estant a Panticosa, vaig estar observant la Penya Telera i em vaig adonar que era un dels cims més destacats del Pirineu i que encara no hi havia pujat. Així que vaig començar a cercar informació al voltant d'aquesta muntanya. La visió que em ve més present és quan davallo del port de Monrepós i veig aquella llarga serralada amb el Bisaurin, Collarada, Tendenyera i en mig, prou destacat, hi ha la penya Telera. El desig de pujar una muntanya és el primer pas per ascendir-la. Vaig dir alguns companys/es de la colla perquè m'acompanyessin.  L'ascensió no m'ha defraudat gens. És una pujada excepcional i molt variada. Característiques tècniques : Ascensió imprescindible per qualsevol excursionista. Dificultat : Mitja encara que hi ha passos un xic compromesos:  Pujada de la canal, flanqueig i superació del mur. Però la dificultat exacta no passa de II. Distància : 15,6  km Desnivell : + 1350 metres Temps : 6 hores 22 minuts. Descripció de l&

 En començar la primavera passada es va organitzar una Trobada de cuidadors de senders de les Terres de Lleida, però per problemes familiar em va ser impossible anar-hi. A més d'una xerrada formadora que va fer el Josep Sierra van enllestir un sender que voltava per darrera de l'estació de trens d'Àger fins a la palanca de Rúbies que evitaven dos quilòmetres de carretera molt feixucs del GR-1 (etapa 24). Van fer molt bona feina. De fet en el camí havien treballat molts dies abans. Avui he decidit anar a fer d'inspector d'obres i veure l'alternativa que havien fet. He decidit anar amb tren doncs els horaris m'ho permetien. De tren a tren tenia només 2 hores (1 h 55 min per ser més exactes). Havia de fer l'anada i la tornada. Surto cap a l'Ametlla del Montsec (7 min.) però no trobo cap indicació, així que reculo. A la vora de la via hi ha un sender que penso que pot ser la variant. No, és el camí que estan fent els que fan el manteniment de la via

Els companys de Memorial Democràtic de la Paeria tenen a ver a organitzar una altra caminada tot recordant els escenaris del 18 de juliol del 36 a la ciutat de Lleida. Val a dir que el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del CEL també vam treballar la proposta. Quan ens vam reunir per organitzar la caminada, pensàvem que no arribaríem a la 50 d'assistents. Doncs el principal problema és que ens vam veure desbordats per l'assistència de caminadors. Això és morir de glòria. El Josep i la Pilar per animar a la gent a sortir de casa havien pensat que en acabar donar-los un tros de coca i un got de cervesa artesana. Aquest va estar el detonant. Vam haver de tallar les invitacions a 140. Personalment, crec que ha haver el doble de persones que van venir i que la meitat es van quedar sense poder consumició gratuïta doncs es van apuntar tard. Vull pensar que la massiva assistència no va ser per la cervesa si no per la brillant explicació d'en Jaume Barrull que ens va

El tuc de Vaciver (abans n'escrivíem Baciver) és una muntanya que m'ha portat una ambivalència de sentiments. No hi havia pujat mai, però ja intuïa que fruiria d'una dilatada panoràmica dels Pirineus des del seu cimadalt, però en canvi en arribar al cimal m'he trobat una antiestètica línia d'instal·lacions metàl·liques de l'estació de Vaqueira-Beret. Han obert una pista cap al vessant de la vall del riu Malo. La primera pregunta: Calia malmetre aquesta bella raconada per afegir uns quilòmetres més esquiables? La segona, penjava aquesta entrada en el meu blog?. Resposta a la primera pregunta: NO CALIA. Resposta a la segona: SI .perquè la muntanya de Vaciver és prou interessant i agradable. Penso que els excursionistes sempre hem callat de les agressions que pateix les nostres muntanyes. Crec que aquesta pàgina podria recollir el meu mal estar emocional que vaig sentir mentre trepitjava la pista d'esquí més absurda del món encara que en arribar al cim vaig x

La penya Foratata és una mola  que s'imposa damunt nostre com un vaixell de pedra que atrau fortament, obsessivament, als excursionistes el desig d'assolir el seu cim . Com podeu intuir és una muntanya que m'ha agradat des de sempre, així que quan he tingut ocasió me mirat de pujar-hi. He d'insistir en la idea que no és un cimal per a novells sinó que cal tenir experiència en muntanya doncs haurem de superar passos de III grau. Actualment hi ha instal·lats trams amb corda però crec que no ajuden gaire a superar els passos més compromesos. Hi ha l'opció de plantejar la sortida seguint un itinerari circular però jo ho desconeixia i em vaig plantejar la travessa de forma lineal i vaig tornar pel mateix camí que a l'anada. De la web del komando kroketa La Penya té dues puntes destacades: Foratata Oriental (2341 m.) i la Foratata Occidental (2288 m.). Vaig anar sol, però m'atreviria a dir que no és un bon indret per anar sol, doncs vaig fer una patinada

Feia 12 anys que hi vaig pujar al Tuc de la Salana des del Pont del Ressec de Valarties. Avui hi pujaré des de la vall de Tredòs  o d'Aiguamog. Val a dir que volia anar més amunt però la calor era tan aclaparadora que he preferit posar coneixement. Això vol dir que ja tinc massa anys? Característiques tècniques : Ascensió excepcional doncs el tuc de la Salana és un dels cims amb una panoràmica més excepcional del nostre Pirineu. Us podeu quedar extasiats en el seu cim contemplant tanta bellesa. Dificultat : Fàcil doncs bona part es fa per camí, i orientació evident. Hi ha una pujada directa per un prat. Distància : 12,8  km Desnivell : +870 metres Temps : 5 hores 17 minuts. Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament dels Banys de Tredòs. Hi ha un camí que va per la vora del riu molt joliu. Si anem cap a la zona de Colomers, és molt recomanable i no anar per la pista com havia fet altres vegades. 15 min. Deixo a l'esquerra la caba