dimecres, 16 de maig de 2012

L'ENCANT MÀGIC DE SANT URBÀ

Segurament tots hauré estat a l'ermita de Sant Urbà al terme de Santa Linya. No? Com us haveu permès el fet de no conèixer un indret tan singular com aquest. En poques paraules és una meravella. La vella ermita romànica està suspesa sobre una agulla amb un equilibri  inestable.
Encara us meravellarà més l'indret quan llegiu el llibre  Monclús Misteriós naixement i desaparició d'un poble.(varis autors) i us assabenteu que al voltant havia hagut el llogarret de Monclús i que un terratrèmol, el 3 de març de 1373, va donar lloc a una terrible esllavissada que va partir el poble pel mig i obrir una sèrie d'escletxes i agulles que donen aquest aire encantat que té tot el conjunt.
Si fa temps que no hi aneu a Sant Urbà ara ho trobareu tot molt canviat. La mateixa ermita ha estat restaurada; caldria fer-ho però aquí ha perdut un xic de romanticisme. No ens avancem esdeveniments,




Com arribar-hi?
Ens situem a la part alta del poble de Santa Linya (Noguera) i prenem una pista que duu a l'estació de trens. Poc després trobem l'antic camí que surt per l'esquerra.
0,7 km. Trencall a l'esquerra que agafem deixant el que baixa a l'estació de trens.
1,1 km. En un revolt surt un trencall a la dreta. Nosaltres per l'esquerra.
1,5 km. Per la dreta surt la pista al balconet i sant Pere de Queralt. Nosaltres rectes.
2 km. Arribem a un collet. Per l'esquerra arriba el camí vell. Hi ha un trencall a la dreta que puja  a un repetidor i poc després un que baixa a l'ermita de Sant Pere de Queralt. Continuem recte.
2,3 km. Trencall a l'esquerra. Anem recte.
2,8 km. Nou trencall a l'esquerra. Continuem recte.
3,4 km. Nou trencall a l'esquerra. Continuem recte.
4,3 km. Pla de Monclús. Per l'esquerra surt una pista cap a l'ermita de Sant Marc. Una mica abans ha sortit un trencall a la dreta cap al camí de l'Adoratori. De totes formes no cal patir gaire ja que totes les cruïlles estan senyalitzades amb cartells informatius.
6,9 km. Aparcament de Sant Urbà. La pista ha estat en tot moment bé potser aquest darrer tram és on trobem pitjor el terra.




Què hi trobarem?
Baixarem per un senderó fins una esplanada on trobarem un alegre banc a l'ombra i una primera visió del castell. Baixarem per unes escales i per un senderó.
Ara resulta el moment ideal per perdre-us perquè hi ha una munió de cruïlles. Si no coneixeu l'ermita el primer que cal fer és anar a veure-la. No us deixeu de fer un tomb pel seu perímetre i veure les fondalades que l'envolten.
A la tornada pugeu al castell. Em direu que són un munt de pedres però ja que esteu en l'antiga línia divisòria entre els comptats catalans i els sarraïns no us passeu per alt les restes que van suposar tant de sang.
Si teniu sort, podreu baixar cap al laberint. Abans passareu per la cova de Sant Urbà. Penseu en agafar una llanterna. És tracta d'una gran escletxa amb una fondària d'uns 25 metres. L'entrada és d'uns 4 m x 4 metres. Es troba amb facilitat. Es baixa amb facilitat encara que cal fer una petita grimpada descendent.
Després de visitar la cova ara entreu al laberint: un conjunt d'agulles i escletxes que formen un caos de blocs per on us toca perdre.us i jugar recuperant la vostra infantesa. Espai molt interessant i sorprenent. No aneu amb presses i entreu a totes les escletxes i refeu les vostres passes. No és un laberint per perdre's  ja que aviat el trobareu petit.
Passem per una fondalada al peu de l'ermita i ens dirigim a l'altre extrem de l'esllavissada més gran. Pugem per una canal, al peu d'una espectacular agulla. En arribar dalt veiem que el camí es bifurca. Anem a l'esquerra i als pocs metres trobem uns exemplars de dinoicnites (penjades de dinosaures). Estan en una placa inclinada i un xic exposades. Corresponen a sauròpodes. N'hi ha 14 i es poden distingir unes de grans (60 cm) que correspondrien a les potes de darrer i unes de mes petites (40 cm) que serien les de davant.
Retornem al camí principal cap al barri Sobirà on veurem encara parets de les cases del llogarret de Montclús. Tot és un caos de pedres que formarien part del poble. Tot és molt inestable i cal anar amb molt compte.
Pujant de nou al barri Jussà trobarem a la dreta una pedra de molí al terra al peu del cingle.

La llegenda:
No podria faltar la llegenda que ens parla que els habitants de Montclús portaven una vida molt relaxada moralment. I aquí podeu posar la salsa que vulgueu. Una velleta davant dels tarannà dels seus veïns i veïnes sempre estava a l'esglesiola de Sant Urbà resant. De sobte va sentir un gran terrabastall i va sortir ben amoïnada. Els seus no s'ho podrien creure. Tot el poble s'havia enfonsat i només s'havia salvat ella i l'ermita.

1 comentari:

  1. a la meva edat me puc permetre el luxe de no haver visitat Sant Urbà, tot esperant que algú??? trobi un camí decent directe entre Sant pere de Queralt i Sant Urbà. Hi ha un noi d'Albatàrrec que apunta maneres però...

    ResponElimina