diumenge, 28 de febrer de 2016

ELS PINACLES DELS MONEGROS

Avui en Antoni Satorra ens ha portat d'excursió. Fa anys ens va portar a les Coves Fecundants dels Monegros i a les Pintures Rupestres de Guara. Van ser dues excursions que vaig qualificar com excursions 10.
Els pinacles dels Monegros no és una excursió 10, per a mi, però si que és una sortida excepcional que em permet descobrir un terreny com els Monegros, tan proper però tan desconegut.
L'itinerari segueix la ruta de Jubierre 
Descripció de la sortida:
Hi ha 4 fites:
- El Tozal de la Coveta (ells escriuen Cobeta)
- Tozales de los Pedragales
- Tozal de Colasico
- Tozal Solitario.
El Tozal de la Coveta
De davant de l'ermita de Sant Miguel de Jubierre baixem uns metres i anem a buscar un cartell informatiu. El corriol no és molt evident però es pot anar seguint. Ahir va nevar i trobem tot el terreny amb fang i una mica de gel. Terreny ideal per fer una patinada.
Anem vorejant una serra, evitant entrar als camps sembrats. Passem a tocar d'una altra agulla destacada però sense nom.
45 min. Arribem a la base del Tozal de la Coveta, si tardeu molts anys a anar a veure'l potser haurà caigut doncs està amb un equilibri inestable.
Pujo al tossal que hi ha davant. Per pujar al cim cal fer un pas de grimpada. Quan poso el peu a la roca foto una patinada i em foto una esllomada al terra caient damunt d'una pedra que em clavo a l'espatlla. No li vaig preguntar a la pedra si s'havia fet mal però jo vaig quedar ben estomacat. Com vull fer una foto de la colla decideixo atacar pel costat i la veritat és que pujo millor.
Per tornar al cotxe cal posar uns altres tres quarts d'hora encara que el ritme és prou lent.

Tozales de los Pedregales:
Pugem al cotxe i fem 2,8 km. més i arribem a un nou aparcament. A l'esquerra anem cap als tozales de los Pedregales.
No activo el GPS així que poca cosa us podré explicar. Baixem a un barranc i ens enfilem cap als tozales que estan marcats.
El Tozzal 1 no em diu gaire cosa ja que es un monticle de terra, ha perdut la roca que li feia de barret , però més amunt trobem el Tozal 2 que el trobo més genuí, el Tozal 3 és més lleig però ens divertim pujant fins tocar una pedra que hi ha al cim. Ningú gosa pujar-hi ja que abans al Quim Fillat li ha caigut una pedra grossa que tenia als peus però que estava descavalcada.
Abans d'arribar al Tozzal 2 hi ha un trencall que passa pel costat del tossal 4. Podríem baixar pel mateix cantó però es més interessant tirar cap al barranc per on baixarem i fem un tomb circular. Temps no crec que arribi a l'hora de caminada real encara que vam fer moltes fotos i el ritme va ser molt lent.

Tozal de Colasico:
Des de l'apartament de los Pedregales ja es veu aquest tossal. Una mica més amunt hi ha el cartell explicatiu (a tots els recorreguts) però nosaltres el vam agafar per avall per evitar xafar els sembrats. En arribar al peu del turó li donem una volta. Sembla que es pugui arribar fins dalt però en el darrer tram queda tallat i no val la pena aventurar-se. Vam estar 50 minuts entre anar-hi,  fer fotos, fer la volta i tornar-hi.

Tozal Solitario:
Seguim la pista 1,1 km més amunt de l'aparcament anterior. Una pista esborrada surt a mà esquerra que seguim caminant.
7 min. Deixem la pista i agafem un trencall que surt a l'esquerra. Travessem un camp de terra campa, ara erm, cap a dues fites. Alerta a la tornada que us podeu desorientar.
14 min. Estem al peu del Tozal Solitario i li donem la volta. Intentem pujar-hi però el fang no dóna sensació de seguretat així que no passem de fer un divertiment. Tornem al cotxe sense comptar el temps de les fotos caldria posar com a molt mitja hora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada