dissabte, 9 de juliol de 2016

QUATRE MILS DE L'ATLAS (1): NOCIONS BÀSIQUES

El Toubkal des d'Imlil
Aquest estiu m'he decidit per anar a l'Atlàs. La majoria de companys/es em recomanaven no anar-hi per la calor. Malgrat el seu retret he decidit anar-hi i dir que a 3200 m. d'alçada on està el refugi del Toubkal no fa calor. Ja veurem a les fotografies com ma filla va tapada bona part del dia. La roba que cal portar bé a ser igual que quan anem al nostre Pirineu. Vam matinar bastant doncs ens llevàvem a quarts de cinc (penseu que hi ha dues hores de diferència amb nosaltres i vindria a ser quarts de sis). Principalment ens matinaven per evitar la força del sol. Veureu que hi ha moltes fotografies que estan cremades en la part alta doncs el sol s'imposa amb força.
Però en la meva petita vida personal el millor per mi va ser poder anar amb la meva filla i compartir una setmana intensa de muntanya. Gràcies Alba!!!
Alguns consells:
- Observar el tracte que els magrebís ens tenen vers nosaltres però nosaltres, a casa nostra, no el tenim vers ells. La relació humana és encantadora i el millor del viatge . Anava amb prejudicis i resulta que són més puntuals que nosaltres, més honrats ... Si podeu mireu d'aprofundir en la seva manera de ser. Són majoritariament, berbers. No els agrada parlar de política. A l'escola els ensenyen el berber. Estan orgullosos del seu rei Mohamed VI.
- La majoria dedicats al turisme xapurregen l'anglès. Jo pensava que parlàvem també el francès però crec que està en resecció. Ens pot servir per anar per Marraqueix però no gaire aquí.
- Al refugi podem pagar en dirhans o euros però res de targeta bancària.
- Al refugi del Toubkal els Mouflons hi ha un punt on hi ha connexió telefònic.
- A l'arribar a l'aeroport pots obtenir una targeta telefònica i recarregar-la en una botiga i tenir accès a whassapp o internet.
- A Imlil hi ha molts hotels (raids, que tenen el típic pati interior) hi ha wifi.
- Val la pena llogar el servei dels muler per pujar el material als refugis. Només us costarà 15 euros i és una de les millors ocasions per parlar amb ells. El nostre sempre anava darrera nostre i ens feia de guia si tenia algun dubte. Com era el ramadam el primer dia anava dalt de la mula per superar la debilitat del dia.
- La gestió la vaig fer trucant i per correus electrònics amb el refugi del Toubkal dels  Mouflons. M'ho vam posar molt fàcil doncs ells es van encarregar de contractar el taxi que em va dur de l'aeroport de Marraqueix a Imlil (50 euros per viatge). Són uns 70 km. A Imlil em van contactar un hotel/raid a mitja pensió. Podia haver estat un refugi - alberg però ells sempre miren de tirar amunt l'oferta. Em va anar prou bé tenir un hotel còmode a la torn
ada.
- Van contactar els serveis dels mulers (150 dirhans/15 euros) i els hi paguen ells.
- El primer dia em vaig voler estalviar la pujada del poble d'Imlil (1780 m.) a Armed (1980 m.) i vaig contactar (jo pel meu compte) un taxi que m'estalviava la pujada més forta del primer dia. Diuen que em vaig saltar un tram de camí bonic entre noguers però em feia por la calor (150 euros).
- Imprescindible tenir el mapa de l'editorial Piolet. Els camins estan ben assenyalats. Si esteu acostumats a anar per la muntanya crec que no us podeu perdre. Molta gent va amb guia però crec que no és necessari.
- No m'agrada gens els que vam anomenar el Toubkal Exprés que seria pujar al Toubkal i baixar en tres dies sense aprofundir en el massís.
- Com pugem a 4000 metres cal tenir precaució amb el mal d'alçada. És recomanable prendre un ibuprofeno la nit abans.
- Hi ha dos refugis al Toubkal: El de la CAF i el dels Mouflons. El primer és una mica més barat i és més tipus refugi d'alta muntanya. Els Mouflons és més modern i més ampli. Alerta us voldran encolomar habitacions de parella quan la zona dontoir (habitacions col·lectives són molt més econòmiques). 23 euros/mitja pensió/persona als Mouflons.
- El menjar més habitual és el tagine de pollastre que n'acabes una mica tip. Si voleu que us facin dinar els hi heu de dir el dia abans.
Descripció de l'itinerari al refugi de Toubkal:
Ja he explicat que en lloc de sortir d'Imlil vaig sortir amb taxi fins el poble d'Armed on ens esperava el Mohamed que duia la mula.
En sortir d'Armed veig uns munts d'herba com arbusts que es movien. Després de mirar-ho detingudament m'adono que són dones que porten herba cap al poble. Veig algun pagès que baixa en mula mentre les dones baixen carregades. Sense comentaris.
Quan faig les fotos de prop de les dones s'emprenyen amb mi. La seva religió mig els hi prohibeix. Mentira, quan vaig anar a la cascada d'Imlil tothom es feia un munt de selfings.
A mig camí trobem el templer de Sidi Chamharouch (2310 m.) on destaca una curiosa pedra blanca de gran dimensions. Es parla d'un culte anterior a la religió musulmana que parlaria de genis de la muntanya que serien adorats aquí. Encara s'hi celebra una tradicional festa on pugem els pobles del voltant. Tipus aplec de les nostres ermites. No es pot visitar l'interior. També es diu que hi hauria viscut un santó.
Hi ha un munt de xiringuitos però quan passem estan encara tancats.
Ara el riu Ait Mizane gira a la dreta i aviat el nivell de pujada es va suavitzant.
 Veiem al fons els refugis del Toubkal on arribarem en unes tres hores des d'Armed.
Estem a 3200 m. d'alçada. A mà esquerra tenim el camí de pujada al Toubkal que es bo descobrir-lo per pujar el dia següent. La vall s'estén vers les muntanyes de Timesguide, el Ras i l'Akioud però això serà part d'altres entrades...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada