Passa al contingut principal

Seguidors

REENCARNACIÓ DE PORC SENGLAR: CINGLE DE ROCA LLISA AL MONTSEC DE RUBIES

Hi ha itineraris que estan pensats més per fer-los els porcs fers que no pas els humans. La ruta d'avui no és recomanable per excursionistes de gimnàs que els hi agrada anar amb roba de marca. Aneu amb roba vella per esgarrinxolar i, mai amb pantalons curts... ja esteu avisats.
Feia temps que em mirava un cingle que continua més enllà de la paret dels Isards. La paret dels Isards és una formació rocosa que hi ha en el km. 70 de la carretera C-13, prop de la font de les Bagasses en l'estret de Terradets. Durant el recorregut he anat a peu de cingle amb unes visions superbes, molt boniques, però quan no he pogut tirar amunt... continueu llegint que ho explicaré detalladament.
Descripció de l'itinerari:
Roca de l'Isard. Recorda un isard?
Aparco passada l'agulla de l'Isard, encara que tots en diem dels Isards, una mica abans de l'aparcament de la Font de les Bagasses. El nom el va posar la colla del Manel Cortés per allà els anys 60 doncs deien que semblava un isard. La veritats és que mai he sabut veure aquesta semblança...
5 min. Passo per sota de la paret de l'Isard, on molts lleidatans ens vam batejar en el món de l'escalada i poc després agafo un corriol que puja per la vora del cingle. Veig que sota mateix hi ha una balma d'uns 4 metres de fondària que no havia vist mai...
El corriol està transitat per escaladors que han obert un fotimer de vies. D'alta dificultat i diria, per la vegetació que hi ha, que no estan gaire concorregudes.
Vaig pujant seguint el corriol entre herbassa i peu de paret.
10 min. Intueixo un corriol que surt per l'esquerra que s'escapa del barranc. Vaig per la dreta.
26 min. En l'entrada d'una feixa veig dues arnes. Això vol dir que els humans hi han passat amb altres intencions que l'escalada i l'excursionisme explorador.
El GPS va boig doncs hi ha força moments que vaig per feixes, doncs no em molesta la vegetació i per el contacte. Jo en el track he corregit els punts de fuga doncs n'hi ha una palada.
Per pujar a algunes feixes hi ha alguna corda però són molt dretes i prefereixo seguir per baix ... a poc a poc, el carrerany es va perdent.
40 min. Ja sense camí passo per un túnel que han fet un munt de roques caigudes. Passo entre branques de boixos que em barren decididament el pas. Coordenades UTM: 31T  x=325130  y=4655105
La placa per on vaig pujar una bona estona es pot fer, però solet..
50 min. Hem trobo una corda posada en la paret, molt alta i dreta, d'algun escalador que vol obrir una via encara que sembla un projecte abandonat doncs la corda té anys. Veig, ara un bon tram del barranc, i la veritat és que la visió no és gens bona doncs hi ha el cingle, encarat al sud, que es va estrenyent i una vegetació esponerosa...
1 h 09 min. Trobo una placa a l'esquerra penso que si surt al cap del cingle pot ser una bona opció. Començo a pujar però els pals em molesten i baixo a posar-me-los bé. Veig que no és tan fàcil com em pensava i decideixo deixar el projecte de pujar la placa i sortir per dalt per una altra ocasió que no vaig sol.
1 h 35 min. Davant de la impossibilitat de tirar per l'esquerra (placa llisa), la impossibilitat de seguir barranc endavant doncs cada vegada està més brut ... decideixo deixar-me portar. Heu vist l'Último superviviente a la tele??  sembla que estigués en una de les seves aventures. M'he deixat anar i ja veuria per on sortiria. Sempre podia tirar endarrere. Només trobava espai lliure de arbusts baixant. Volia anar barranc enllà però la selva m'ho impedia. Avall, el barranc era molt dret i tallat.
1 h 41 min. Arribava al fons del barranc, crec que he aterrat en un lloc per on podia passar molt bé.
Coordenades UTM: 31T  x=325275  y=4654995
En la part baixa la vegetació era esponerosa. Penseu que estava en la vessant nord i que aquestes solen ser més atapeïda. Era qüestió de paciència i fer els passos vers on millor terreny trobava i no tan cap a on volia anar. He pres la determinació d'anar pujant amunt.
El GPS em deia que estava en la Costa de la Pedrera. A mesura que anava guanyant alçària el terreny era més obert. Havia trams de tartera que em permetien pujar amb menys estres. En la part superior els boixos estaven morts; crec que la secada de l'estiu i la calor els ha fet una mala passada.
2 h 33 min. Surto en un camí carreter. He deixat a la dreta la pedrera del Castejón (825 m.) que està una mica sota de la Pedrera de Meià. Mai m'havia adonat d'aquesta pedrera. Vaig seguint el camí per l'esquerra. Al costat deixo un cobert on devien viure els picapedrers.
Pas de la Lloba
1 h 41 min. Surto al camí de la Pedrera de Meià a Rúbies. Aviat deixo la pista i agafo el sender de l'esquerra. Estic caminant pel GR-1. Hi ha molt arbres caiguts, segurament per la neu d'aquest hivern, que tallen el camí. Hi ha algun moment que estic dubtant, caldria tallar aquests arbres i marcar millor el camí.
2 h 02 min. Travesso el barranc de Rúbies per on venia pujant en començar aquest itinerari.
2 h 11 min. Surto a la pista i tiro avall. Aviat trobo dreceres que em permeten tallar la pista. Encara que trobo algun tram molt pendent i cal anar amb cura. Vaig camí a la font de les Bagasses.
Veig davant el cingle que volia assolir per damunt de la placa. Potser algun dia hi posaré per allí el nas.
3 h 22 min. Surto a la carretera ben a prop de la font de les Bagasses en la carretera C-13. Vaig a l'esquerra.
3 h 24 min. Arribo a l'aparcament.
Per obtenir el track de la ruta (atenció als punts que han rebotat amb les parets)


Powered by Wikiloc

Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

El camí pel funicular de Camarasa

Després de tres dies netejant el camí del funicular de Camarasa amb els companys crec que ja toca publicar-lo. Aprofiteu per anar-hi ara ja que hi ha llocs molt boscosos i segur que la propera primavera ja costarà de resseguir.Ara, penseu que hi ha encara molta cosa per descobrir. Damunt de la plataforma hi ha una pedrera que segons la cartografia és bestial. Hi ha refugis que podrien correspondre a la Guerra Civil. Hem trobat força bales d'aquella època que explicarien combats pel domini de la zona, força llaunes de menjar pressumiblement de la mateixa època ... encara hi ha molts misteris al voltant d'aquest paratge que romania desconegut per bona colla d'excursionistes.
Gràcies a la colla de la pessigolla que ens vam aplegar el dissabte i molt especialment a en Feliu Isard que va ser l'ànima mater, en Gustavo, que va ser que va fer el primer "disseny" del sender i en Pep Godoy que va currar com un jabato. Característiques: Dificultat: Baixa encara que hi ha a…