Excursions del Joan Ramon

El 27 de maig farà 7 anys que ens va deixar el Juanjo Garra al Dhaulagiri. Ha passat tant de temps però encara el tenim molts ocupant part del nostre cor. Des de llavors cada anys ens trobàvem al pavelló que porta el seu nom entre la barriada de Balàfia i el Secà. Era una trobada informal d'amics per recordar un amic. Enguany el malparit de covid-19 ens ha impedit fer la trobada, però l'Associació Esportiva Km0 ha tingut la genial idea de trobar-nos de forma individual al tossal de Moradilla i fer una foto que hem enviat al seu instagram km0Ponent. He tingut la sort que mentre pujava m'he trobat a la Sumpta, la seva companya, i la seva filla. Per a mi ha tingut també una significació molt especial. Ja que he aconseguit "enganyar" a les filles i als nets de dos anys per pujar al tossal i la foto que hem fet al cim ha estat el primer cim familiar i recordant a un bon amic. No podia ser més bonic. Crec que d'aquí uns anys tindré uns portejadors que em duran

La fita d'avui és assolir el tossal de Moradilla que contsitueix un dels cims més interessants de l'entorn urbà de la ciutat de Lleida. La seva ubicació l'ha convertit en un dels elements de la història local més interessant de les nostres contrades. Personalment em dur molts bons moments viscuts allí. Entre d'altres, aquí vam fer la foto del llibre Itineraris pel Front del Segre . Vaig a situar-vos una mica sobre els elements culturals que trobarem en el cim del tossal de Moradilla: - Jaciment de l'edat del bronze (ja estudiat per l'arqueòleg Rodrigo Pita Mercé. - Jaciment de l'edat de ferro-ibèric . - Poblat medieval . Observar algunes sitges que trobarem per tota la serra. - En el segle XVIII es va construir una torre de comunicacions que enllaçava tota Espanya amb senyals visuals i que es va provar durant les guerres carlines com forma de comunicació però aviat es va descartar aquest sistema per les dificultats meteorològiques i l'aparic

En Diego Arànega del diari La Mañana em fa un whassap dient-me que ha localitzat un nou niu de metralladores. Em puja l'adrenalina. Quedem per anar a ver-ho. La Sra. Dolors Comes ha tingut el detall de comunicar al Diego que es veu un niu de metralladores a la zona de les Comportes. Resulta que Endesa ha hagut de reparar una torre elèctrica i per fer-ho han hagut de netejar un tram del canyissar que hi ha a la llera del riu. Casualment han netejat un niu prou ben conservat que havia en el camí obert cap a la pilona. La descobert és molt interessant. Feia temps que algun de la partida de Granyena m'ho havia comunicar de l'existència d'aquest vestigi. Havia passat per la vora de la carretera mirant cap aquella selva però no havia localitzat res. És una zona de vegetació esponerosa. Gràcies a la sensibilitat de la Sr. Dolors ara el podrem incloure al llistat d'elements a protegir per la Paeria. Igual que Endesa ha salvat les restes les podria haver destruït. De fe

 Ahir vaig decidir perdre'm per l'horta de Lleida. La meva fita era el Parc Ambiental de Serrallarga. Va ser l'abocador de Lleida fins l'any 2000 - a quins llocs vas Joan Ramon - però la Paeria va fer una actuació. Una bona actuació cobrint l'abocador i fent una central d'aprofitar el gas que continua fent l'abocador. Crec que encara trau fluids que es deuen reciclar. L'any 2006 es va inaugurar un parc ambiental pretenciós que la veritat amb els anys ha quedat degradat. Sembla un escenari de pel·lícula del far west. Hi ha una zona cuidada en començar la zona: uns bancs, una font (que no vaig veure si funcionava), un llac artificial (mig buit) i quatre arbres. Però no entrareu fàcilment doncs la porta està tancada i cal voltar-ho per l'altre costat i traginar tota la serra.   Algunes dades el parc hauria de tenir 12 ha, però ja us dic que només està dignificat la part del davant. El cim del tossal arrodonit és de 220 metres. Malgrat la seva mode

Avui a la tarda hem anat al cementiri de Lleida on la Regidoria de Drets Civils organitza un recorregut comentat pels espais de Memròria Històrica que hi ha. El Centre també intervé com a coordinador. La xerrada ens la duu en Joan Segués i visitem els espais: 1. Víctimes de la repressió revolucionària. 2. Víctimes dels bombardejos. 3. Combatents i civils morts durant la guerra. 4. Víctimes de la repressió franquista. I des d'allà es farà referència al plafó que hi ha al carrer Almeria i a la paret dels afusellaments. 5. Intervenció dels anys '80, modificada al 2010, dedicada a tots els afusellats. 6. Deportats als camps de concentració (amb la intervenció de Josep Serra). Han assistit més de 100 persones. Ha estat un acte social molt interessant gràcies a les explicacions d'en Segués i el fet de poder-nos retrobar tanta gent interessada en el tema. Per a més informació podeu consultar la meva entrada Circuit 3: El cemintiri

Un any més - i en portem 14 - el Centre Excursionista de Lleida ha tornat a organitzar la Caminada de Sant Jaume. Bé, estrictament parlant, els tres primers anys no estàvem en l'organització. És la caminada degana de la ciutat. Enguany s'ha afegit a l'organització la Fundació Vicente Ferrer que li ha sabut donar un toc nou. Un vessant solidari que ha estat molt ben recollit pels caminadors. Gràcies per la feina que heu fet des de la Fundació.  Enguany calia inscriure's per fer la donació de 10 euros. S'han apuntat 350 excursionistes. Jo comparant amb altres anys, crec que hi ha, si més no, 100 persones més que han vingut a la caminada i no han fet la inscripció. El recorregut era el de cada any: La banqueta del riu - instituts - camí de Rufea - vora del riu - Aiguamolls de Rufea - ermita de Butsenit. És un recorregut de 8 km, essencialment pla. A l'ermita de Butsernit havia beguda i fruita pels participants. També havia l'autobús per tornar a Lleida. D

Els companys de Memorial Democràtic de la Paeria tenen a ver a organitzar una altra caminada tot recordant els escenaris del 18 de juliol del 36 a la ciutat de Lleida. Val a dir que el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del CEL també vam treballar la proposta. Quan ens vam reunir per organitzar la caminada, pensàvem que no arribaríem a la 50 d'assistents. Doncs el principal problema és que ens vam veure desbordats per l'assistència de caminadors. Això és morir de glòria. El Josep i la Pilar per animar a la gent a sortir de casa havien pensat que en acabar donar-los un tros de coca i un got de cervesa artesana. Aquest va estar el detonant. Vam haver de tallar les invitacions a 140. Personalment, crec que ha haver el doble de persones que van venir i que la meitat es van quedar sense poder consumició gratuïta doncs es van apuntar tard. Vull pensar que la massiva assistència no va ser per la cervesa si no per la brillant explicació d'en Jaume Barrull que ens va

Hi ha dies que toquen fibra. Dissabte, va ser un d'aquests dies. Resulta que el 20 d'abril d'enguany vam posar la primera Stolpersteine a la ciutat de Lleida però l'escultor alemany Gunter Demning ens en va deixar 10 més. Per motius polítics (eleccions municipals) no vam poder posar-les. Vam decidir que fariem una caminada per anar-les posant. I ahir va ser el dia. Aquestes stolpersteine es posaven en els domicilis on van viure els deportats als camps d'extermini nazis que encara tenien familiars vius i coneguts. Va ser impressionant sentir les declaracions de les famílies que recordaven la figura dels deportats. No em fa vergonya dir que vaig arribar a plorar en algun moment. Deixeu-me explicar com anava la cosa. Anàvem passant pels diferents domicilis i es posava la llamborda mentre un alumne de secundària llegia una petita biografia. Després si algun familiar volia deia unes paraules. Acte seguit la Montse Micuesa i el Pep Tort interpretaven una cançó (difer

Aquest dissabte, conjuntament amb la regidoria de Drets Civils de la Paeria hem organitzat una caminada-cultural al voltant d'alguns dels escenaris de la repressió franquista a la nostra ciutat. Organitzar "eventos" sempre genera nervis. Però avui he de reconèixer que tot ha anat tot rodo. Ens hem concentrat al monument La Fita dedicat als deportats als camps de concentració nazi de la nostra ciutat. 45 lleidatans que van patir l'horror del nazisme. I pensar que hi ha negacionistes... Uns 70 excursionistes es van animar a fer l'excursió que començava a les 4 de la tarda i el sol escalfava de valent. Vam comptar amb les explicacions de l'historiador Joan Sagués. En el temps no està inclos les parades explicatives. Des de la vora del riu vam anar pujant fins al segon tossal de la ciutat, Gardeny (27 min. - 1500 m.), on es va instal·lar un batalló de treballs forçats que van construir la caserna de Gardeny. Encara es pot veure l'àliga imperial que la P

En Diego Aranega, periodista del diari La Mañana,  - i molt interessat pels temes de memòria històrica - l'altre dia em comenta que en el tossal de Puigdevall, en la part alta del barri de la Bordeta de Lleida poden haver restes prou rellevants de les defenses republicanes de la nostra ciutat. No ens podem pas negar a veure-ho. També vindrà en Gabriel Ramon de l'UdL. Aparquem poc després de superar per sota la variant sud. Ens enfilem vers la muntanya. Aviat trobem les restes d'un niu de metralladores que està totalment malmès, segurament per aprofitar el ferro que tenia ja que durant la postguerra era un material molt escàs i es pagava molt bé. Les construccions eren volades amb les nombroses bombes que havia per la contrada i no havien arribat a explotar. Només en resta un escampall de pedres de formigó.Coordenades UTM: 31T  x=304346  y=4607722.  Uns metres més a l'esquerra hi ha l'entrada d'un refugi . Hi entrem. Sembla que havia estat colgat. Baixa