Excursions del Joan Ramon

Tram inferior de la cova Porto 35 anys caminant per Tuixent i l'altre dia em diuen que a tres-cent metres de poble hi ha una cova. Per favor!!! i jo que em pensava que coneixia bé el terme... i resulta que la cova té la seva història ben particular. Parlant de la cova del Cabanil començo a descobrir el melò dels emboscats de Tuixent. Informació detallada aquí . que em porta a parlar amb la gent gran del poble. Tema interesantíssim, i cada vegada que parlo amb algú m'adono que en sé menys. Sortint de la cova gràcies als boixos i a una corda La recerca de la cova del Cabanil no ha estat fàcil. Els meus interlocutors em diuen per on està però no em donen massa detalls. La colla dels Xerpes de Tuixent ens vam posar a buscar la cova. Semblava fàcil però buscant escletxes en mig d'un cingle emboscat no ho és gaire. Finalment l'equip troba la part de dalt de la cova però no tenim "moral" per baixar així que decidim voltar el cingle i agafar l'avenc-cova per sota

S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien mengar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar. Entrada a la balma Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve. El seu pare en Joa

Buscant per internet trobo un vídeo al youtube que parla del búnquer i les trinxeres de Bellestar (l''he penjat al final d'aquesta entrada). Descobreix les defenses de la línia de defensiva militar dels Pirineus , denominada també Línia P o Línia Gutiérrez . Estava previst que tindria 10000 búnquers (només se'n van fer 6000), però quan miro les defenses de Bellestar diria que no van ser fetes a la postguerra per l'exèrcit franquista ja que aquest en aquesta línia es va emprar molt de ciment armat. És parla de 3,5 tones per niu de metralladora mentre que en aquestes proteccions estan construïdes picades directament sobre la roca. A més no estan encarades cap al Pirineu sinó cap a ponent. Llavors m'adono que segurament aquests vestigis van ser construïdes per presoners que estaven en el camp de treball num 2 que durant uns mesos va estar allotjats a les dependències de l'ermita de la  Trobada de Montferrer . Estant molt prop i havien de defensar la possib

  El  Cadí  és una contrada farcida de localitzacions del pas dels maquis.  Aquí  he recollit algun indret però hi ha molta feina a fer. Es un tema eternament pendent. L'oblit dels més oblidats. Conec tantes estades de maquis per la contrada que crec que puc afirmar que aquesta cova fou ocupada pels maquis. Hi ha al fons de la cavitat un mur de pedra fet pel humans i indicis de foc. No es cap bestiesa afirmar que aquí van ajaçar-se els guerrillers antifranquistes de la zona. Sabem que van estar a l' ermita de Sant Salvador  i a la  cortal de cal Tauler  per on passem per anar a la cova.  Per instagram veig unes fotos on unes conegudes han visitat aquesta cavitat. Ho sento com una provocació amistosa. Demano informació i em diuen que és difícil de localitzar. Cerco per internet. ( espeleoindex i espeleoworld)  els hi dona la raó però en Joan ha trobat un track a wikiloc més raonable per assolir la cova. Nosaltres afegim un accés/sortida més interessant des del punt de vista excu

Llegeixo que Castellserà ha obert una ruta dels 4 aixoplucs  on hi ha algun vestigi de la Guerra Civil així que decideixo anar un matí a fer un tomb. No vull seguir la ruta tal com està senyalitzada sinó anar una mica al meu aire, un xic d'aventura però molt controlada. La volta resulta molt interessant ja que permet descobrir força elements patrimonials.  FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió que esdevé un passeig per descobrir l'Urgell amb el seu canal i alguns vestigis de la Guerra Civil. Hi ha una ruta propera senyalitzada: 4 aixoplucs. DIFICULTAT : Baixa encara que hi ha trams sense sender. TEMPS : 1 hora 52 minuts LONGITUD : 7,8 km DESNIVELL : 70 metres Descripció de l'itinerari : En lloc de sortir de Castellserà (on hi ha un plafó informatiu) prefereixo agafar la carretera a Preixens (LV_3028). En el km 4,9 creuem el canal d'Urgell . A la dreta - seguint el curs de l'aigua - surt la Primera

Quan faig el buidatge de les víctimes de l 'hospital d'Almacelles en Oscar Lalana m'explica dades de memòria històrica del poble. Em deixa bocabadat ja que descobreixo la transcendència que va tenir Almacelles - el meu poble natal -  i on els meus pares em vas explicar tantes anècdotes que ara puc compaginar millor. CONTEXTE HISTÒRIC : Almacelles és ocupada l'1 d'abril pel franquistes per la 53 Divisió. A nivell històric s'ha parlat molt de l'avançament des de Fraga per part del  General Yagüe  amb el Ejército de Àfrica   cap a Lleida seguint la carretera Nacional-II i per la vora del riu Segre mentre coordinadament l'Ejército de Aragon avança des d'Almacelles per la Cerdera. Sobre la ciutat de Lleida els dos exèrcits faran una funció de pinza. Les forces del general Yagüe ocuparan el castell de Gardeny i combatran pel carrer de l'Alcalde Costa mentre que el general Moscardó que dirigeix l'Ejército de Aragon entra per la carretera d'Osca