Excursions del Joan Ramon

La Mola de Genessies és un tro formidable embolcallat de cingleres en una de les contrades – les muntanyes de Vandellós – verament feréstegues amb una munió de parets i d'agulles que atreuen la mirada dels aventurers més asselvatjats. Fa por perdre's per aquest rodals. La vegetació és pútida, selvàtica en els vessants obacs i en les fondalades. Aproximació : En el km. 13,5 de la carretera C-44 de l'Hospitalet de l'Infant a Tivissa prenem una carretera vella que surt a ponent cap a Gavadà. 2,4 Km Arribem a la masia de Genessies (495 m.) d'unes grans dimensions. Antigament devia ser una casa forta de la contrada però ara roman abandonada i oblidada. Si les pedres parlessin... Descripció de l'itinerari : Prenem una pista que s'endinsa a la muntanya enllà amb algun tram encimentat. 9 min. Cruïlla de camins on hi ha un pal informatiu. Anem per la dreta cap a la Jovera. Tornarem del Coll de Rourar que ve per l'esquerra. 12 min. Passem per la

El Centre d'interpretació de Miró de Mont-roig ha fet un itinerari per endinsar-nos en els escenaris mironians – encara que no està gaire ben indicat – i cercant l'espai vaig a parar a la punta de la Pixerola entre Cambrils i Miami Platja. Quina sorpresa m'he pegat quan he trobat una fortificació encarada al mar. Corresponen a les defenses militars franquistes per protegir-se d'un temut atac dels aliats democràtics europeus. Està format per dos búnkers units per un llarg passadís en forma de Y. Podem entrar a l'interior d'una de les construccions i observar tres espitlleres per posar metralladores. L'altre búnker està tapiat a l'igual que el llarg passadís. Damunt de la construcció hi ha un xiringuito. Coordenades UTM 35T 33 23 02E 45 45 685N Descripció de l'itinerari: En la rotonda de la N-340 que ens duu a Mont-roig i al nucli de Mainou prenem la carretera que duu a la platja de Mont-roig. 0,9 km Arribem a la platja on hi ha un xiring

Avui em retrobo amb l'Estivi de l'Alforja amb qui compatim la passió per la muntanya i l'aventura. També compartim amb Joan Miró l'admiració per aquest paratge tan singular com és la Mare de Deu de la Roca que ajuda a entendre la capacitat creadora de Miró que deia que per pintar un paisatge abans cal haver-lo trepitjat. La qual cosa no vol dir que els que trepitgem el territori tinguem la seva sensibilitat. Ell per carregar-se de la força dels arbres – especialment del garrofer – sempre duia una garrofa amb un sobre a la maleta de viatge per recordar d'on venia. Per aquells que no conegueu la Mare de Déu de la Roca dir-vos que és un paratge excepcional, està bastit sobre unes roques d'arenisca vermella esculpida pels anys i pel vent que formes uns forats capritxosos en la roca que em recorden els treballs arabescos de les mesquites. La nostra proposta es fer un tomb a l'Areny que és el turó del Santuari. Descripció de l'itinerari : Sortim  d

Feia anys que no pujava a la vall d'Anglios (ara veig que escriuen Anglos). He fet un itinerari circular molt interessant que permet visitar una munió de llacs en una antiga conca glaciar. Finalment pujo a la tuca de la Solana de Llauset que es sobre el punt que pivota l'excursió i fruir de la panoràmica des dalt. Travessa molt interessant i poc cansada amb senders ben traçats. Aproximació : En el poble d'Aneto en la carretera que puja a la Vall d'Aran a mà dreta prenem una pista asfaltada d'uns 11 km. oberta per la construcció de la pressa de Llauset. (i ara ve l'abuelo: Recordo de jove aquesta esplanada on havia acampat un parell de vegades i només havia un bell estany, sense formigó ni asfalt). Passat un llarg túnel arribem a l'aparcament. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la coll

Tristament al costat de casa tinc les ruïnes del castell de Vinfaro i no en tenia ni idea. El desconeixement del nostre territori és total. Encara hauré de donar gràcies a la malaltia de no poder pujar al Pirirneu!!! De fet ja feia temps que em mirava aquest modest turó que hi ha al costat de la carretera però mai hauria pensat que dalt del cim guardaria un munt de pedres amb tanta història. Hem de valorar tot el nostre patrimoni encara que sapiguem que les constants guerres ens han portat a la destrucció parcial o total del nostre patrimoni. Accés : Prenem la carretera C-12 en direcció a Maials després de passar l'autovia i abans d'arribar a Alfés. Veiem a la dreta un petit turó amb una gran masia al peu. És el nostre objectiu. Descripció de l'itinerari: Seguim una pista que va per la dreta del mas de Vinfaro - recentment restaurat abans tenia un bon ramat d'ovelles que encara feia la carrerada al Pirineu a l'estiu - Anem a p

Fa uns anys algú em va parlar del paratge del Muladar de Sudanell - a tocar de casa meva - així que em vaig decidir a anar-ho a buscar. Tenia poques referències però explorant ho vaig trobar. Espero que les meves indicacions us estalvien passos endebades com vaig fer jo. Fins el segle passat era l'indret on els habitants de Sudanell deixaven les mules i altres animals morts per alimentar els animals carronyers. Però segurament no us interessen gaire l'ossamenta de les mules. Així, per què us pot agradar anar-hi? Doncs perquè hi ha un jaciment arqueològic prou important encara que com passa a casa nostra ningú ho coneix i està pràcticament malmès. Sinó aneu aviat potser d'aquí uns anys haurà ja desaparegut del tot. Només us quedarà aquest blog per recordar-ho. Era una necròpolis medieval amb 38 tombes excavades a la roca. Distribuïdes en 5 files i orientades els peus cap a on surt el sol i el cap cap a on es pont. Actualment només en queden 5 i dos mig partides j

Avui hem anat tota la famíly (menys la Montse) a Areu a col·laborar en l'organització de la Cuita el Sol que es basa en un conte del Pep Coll que parla de l'home que corria més que el sol. Sortia del poble en arribar l'ombra de la nit i coronava el cim de la muntanya abans que ho fes el sol. En Feliu Isard, amb molt d'encert, ho va saber traslladar a la Vallferrera i al cim del Monteixo; però muntar aquesta prova comporta una gran complexitat. Per exemple va caldre més de 60 voluntaris per col·laborar. La família es va bolcar a treballar desinteressadament (bé, ens van donar un buff i el sopar). Ei! També va venir l'Ira que es va "apretujar" al maleter. Al matí vam estar ajudant en el podíem. Al migdia el Charli, el Gerard i jo - amb el Sisco de Juneda - vam anar a marcar el camí de la baixada per les bordes de Crusos. Les bordes de Crusos estan situades en una petita vall que acaba a dos quilòmetres del poble d'Areu pujant aigües amunt. Allí es