Excursions del Joan Ramon

La col·locació del pessebre és una de les sortides amb més força de la meva entitat. Enguany el lloc triat ha estat l'ermita de Sant Miquel de la Tosca al Vilosell. Es una ocasió excepcional per trobar-nos els amics i amigues. És el preàmbul de les festes de nadal. Al resguard de la serra de la Llena trobem un paratge singular. Hi brolla una font amb 7 aixetes encisadora que és el naixement del riu Set. Han dit que s'anomena així pels 7 canelles que hi ha a la font. Poc es pot esperar d'un riu que es diu Set. En les èpoques de pluja arriba a formar un salt. És un racó ombrívol i feréstec. Al costat hi ha l'ermita de Sant Miquel de la Tosca de grans dimensions. FITXA TÈCNICA : Temps : 50 min. d'anada. Desnivell : 100 m. Distància : 3,6 km. Accés : En el km 55,5 de la carretera N-240 prenem un trencall a l'Albi. 2 km. Agafem una bifurcació a l'esquerra cap al Vilosell. 6,7 km Arribem al Vilosell. El seu casc antic manté l'est

Avui he hagut a anar a Ponts a mirar de solucionar un problema amb el GR3. Quan baixava cap a Lleida he tingut temps de para-me a Artesa de Segre a mirar l'agulla del Codós que fa temps que m'atreia. És una formació rocosa, molt evident, que hi ha sota del Castellot - Sagrat Cor - d'Artesa. A dalt hi destaca una alterosa estelada. Per arribar-hi he agafat el primer entrant del poble abans del pont sobre el barranc del Senill i he anat a sortir a un grup de cases noves on he aparcat i he tirat amunt. Darrer tram de cadenes. Encara que si torno pujaré pel carrer de Sant Jordi i seguir per una pista que surt del poble. No crec que passi molt lluny de la casa de l'Emma. Un cop al peu de l'agulla cerco una forma fàcil de pujar i una possible via d'escalada. Per darrera trobo una cadena, relativament nova. Seran uns 10 metres que puja fins una mena de collet on hi ha un altre tram de cadena, ara més dreta que en uns 5 metres em deixa dalt del cim (413 m.

Sortint de Coll de Port la pujada a la serra del Verd constitueix una de les excursions més agradables que es pot fer per les valls de Tuixent. La vaig fer fa anys amb el Nico i com pensàvem que era molt llarga ens vam endur la tenda i vam dormir a les Collades. Ara que ja sé els corriols hem baixat a dinar a Tuixent sense anar pas corrent. El camí ofereix vistes molt agradables vers el Solsonès (Port del Comte, serra de Busa, la depressió central si no fa boira..). En arribar al cim impressiona la panoràmica sobre el Pedraforca i el poble de Gòsol i l'allargadassada serralada del Cadí. Descripció de l'itinerari : Sortim de coll de Port (1665 m.) per una pista que s'inicia abans d'arribar al refugi (venint de Solsona). Anem per un corriol on encara es pot veure algun clot on s'instal·lava la Guàrdia Civil quan controlava el pas del maquis. 4 min. Arribem a un collet. Per aquí baixava l'antic camí ral a Solsona. No baixem sinó que anem recte. Caminem fla

Tots estarem d'acord que el Solsonès - com tota la geografia de casa nostra - té racons encisadors que mereixen una excursió. Al Solsonès hi destaquen les seves imponents masies, les seves ermites enlairades i els seus cingles penjats. La sortida d'avui sense ser una gran caminada si que té tots aquests elements i ens va deixar aquesta sensació tan agradable de voler tornar a fer alguna cosa més. Va ser una sortida curta perquè no teníem més temps. A destacar la panoràmica de l'ermita de la Mare de Déu del Puig Aguilar, superba. Característiques : Valoració: Excursió molt curta, però no per això excenta de bellesa. Ens va servir per descobrir un nou indret que ens ha de servir per properes incursions. Dificultat : Molt baixa. Bona part del recorregut per sender. Desnivell :  120 metres.. Distància : . Temps :  1 hores 10 min. Descripció de l'itinerari : Prenem una pista que surt de l'aparcament (1356 m.) amunt. Aviat sortim a la pista principal que s

Estem seguint la Cabanera que va del Pla de Lleida fins a Andorra. Fa prop de 30 anys que cap ramat el segueix però en Tonet va ser dels darrers pastors a passar-hi. Té molt bona memòria i amb en Caseret d'Alfarràs l'anem seguint i anotant. Potser algun dia ens plantejarem recuperar-lo. El primer capítol el podeu veure a: Alfarràs al Port d'Àger El segon capítol a: Del port d'Àger a Sant Esteve de la Sarga (Cabanera del Montsec) . Ara anem a explicar de Sant Esteve de la Sarga fins a Vilamolat encara que bona part del recorregut el vam fer amb Tot terreny. I va ser el mateix dia que vam fer l'apartat del Montsec. Hem dinat a Sant Esteve tot recordant el pas dels ramats i diferents anècdotes. Com encara ens queda llum decidim anar cap a Castellnou del Montsec pel GR-3. Descripció de l'itinerari : A la part alta agafem el GR-3 que passa a tocar de la casa de damunt del poble. Cartell indicatiu. 9 min. Sortim a la carretera que va a Castellnou del Montsec

Després de tants anys trescant pel Montsec aquest diumenge he descobert el camí més important de la muntanya que roman en un secret ritual que només poden trencar els elegits. És l'antic camí que pujava d'Àger al Coll d'Ares. Hi ha un camí, el camí més autèntic, que pujava  d'Àger directe al coll d'Àres. L'he trobat mig casualment quan avui intentava resseguir la cabanera que anava de la Plana de Lleida a Andorra i que m'ha estat ensenyant en Tonet i en Caseret d'Alfarràs. El primer va ser el darrer que la va seguir fa prop de 30 anys i ara pacientment ens ho ensenya. Ja vam fer la carrerada d'Alfarràs al Port d'Àger . Descripció de l'itinerari : Al Port d'Àger agafem el camí que baixa per la via romana a Àger. Aquest camí va ser recuperat pels companys/es del Centre Excursionista de Lleida l'any 1995 ja que en aquell moment les restes estàvem mig colgades pel terra i nosaltres ens vam entestar en recuperar-lo amb l'ajut

L'altre dia vaig pujar al Monteró des de l'embassament de Sant Llorenç de Montgai i vaig passar pel pas de l'Orellut . Avui torno a tenir la companyia del Vicenç Saiz que em porta per les carenes del Monteró. No hi ha cop anar amb un bon guia. Aquesta proposta té l'avantatge d'anar pràcticament sempre per carenes i la visió panoràmica dels contorns és molt complerta. Penseu que el Monteró és segurament la primera elevació important venint de la Plana així que cap al sud la visió se'ns perd en la Depressió Central. Característiques : Valoració: Proposta força interessant que permet assolir el Monteró fruint de les panoràmiques que contemplem tot pujant per les carenes. Només té el problema que és una sortida molt curta. Dificultat : Baixa.Bona part del recorregut per sender. Desnivell :  270 metres.. Distància : 6,7 km. Temps :  1 hores 50 min. Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : Seguim uns 50 metres la pista i deixem un trencall a l