Excursions del Joan Ramon

Avui l'Associació Cultural Àgora i el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida ha organitzat una sortida en BTT i cotxes particulars per anar a visitar l'aeròdrom d'Alfès (que en documentació franquista era denominat també de Vimfaró i d'Albatàrrec). Han assistit 60 excursionistes i ha estat un èxit. A l'arribada teniem una taula amb aigua i nectarines (facilitades per la càmera del Baró). Llavors la gent que anaven en cotxe visitaven el polvorí però resulta que s'ha espatllat el grup electrogen, però en Jordi Cebolla ha demostrat que és un home amb mil recursos i ha aconseguit un altre grup electrogen per il·luminar les visites posteriors. Després ens hem retrobat tots dalt a l'Aeròdrom i hem anat a veure el dipòsit de l'aigua amb la inscripció VIVA REVOLUCION original de la seva construcció l'any 1937. Seguidament ens hem arribat a la unitat antiaèria que dona damunt dels barracons dels soldats republicans

Avui dins de les sortides en autocar del Centre ens ha tocat anar del poble de Rubió a Sant Joan de l'Erm passant pel Port del Cantó. Volíem pujar al pic de l'Orri però la pluja ens ha dit que millor que hi pugéssim un altre dia. Érem 47, inclouen a en Joan Carmona d'Àger que ha fet l'excursió d'anada i tornada doncs era la única forma que podia compartir l'excursió amb nosaltres. Tot un "detallassu" de companyonia. Recordeu que aquesta sortida forma part d'un cicle de 4 sortides que han d'enllaçar Sort, la capital del Pallars Sobirà amb La Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell. La primera va ser el passat 2 d'abril de Sort a Rubió .  Dir-vos també que hem proposat aquest recorregut perquè sigui un tram del proper GR3. Cal agrair a tothom el bon rotllo que hi ha com a grup, especialment un dia de pluja on sempre hi ha més tensió. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant, encara que resulta una mic

No sempre tot ha de ser anar a la muntanya (a no??). Diumenge, 28 de maig, amb motiu que l'escriptor britànic George Orwell va estar ingressat durant una setmana a l'hospital de Santa Maria. Estava defensant la república i la revolució quan una bala li causa una ferida mortal al coll. La sort li va salvar encara que el seu fill diu que el seu pare li deia que la mala sort va ser ser ferit. L'acte va estar molt bé va començar amb música de Jordi Cebolla i Montse Micuesa. Després una presentació de l'acte per part de la Lluïsa Huguet que dona entrada a la historiadora Conxita Mir que va glosar sobre la figura de George Orwell i com la societat civil ens avancem als polítics que sempre estan pendents dels vots.Finalment vam traure una bandera de les Brigades Internacionals que tapava l'artístic plafó que havia fet en Ramon Pach. Érem uns 70 assistents. Va ser un acte entranyable on tot, estranyament, va sortir bé. Estic molt orgullós de pertanya al Grups de Recuper

L'any 2003 vaig pujar amb el Pau Salla al pic de Màniga (i no ho recordava). Ho tenia apuntat a les meves llibretes i he trobat tota la informació de com havia fet l'excursió ... és greu. Alzheimer? No recordar una excursió!!! Bé, aquella vegada vam sortir de Burg i vam baixar per la carena fins al Faro però avui he pujat per la pista més amunt i he pogut arribar fins al pic de Covils. Les excursions, per sort,  no sempre són iguals. Primera sortida de la temporada estiuenca al Pirineu. Característiques : Valoració: Itinerari força interessant que ens permet assolir els pics de Màniga i de Covil que es poden coronar fàcilment per la vall de Virós però aquí és una excursió més complerta. Dificultat : Mitja. Cal tenir present el desnivell i que molta estona es va sense sender. Atenció a la pujada al coll de Màniga que cal agafar bé. Desnivell:  900 m.   Distància : 12 km.  Temps :  4 hora 24 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari :

Feia temps que tothom em parlava de la Ferrata de Cala Molí a Feliu de Guíxols i em cantava les seves meravelles. Jo em resistia dient que estava molt lluny,  finalment m'he decidit a anar-hi. La veritat l'entorn és superb. Primer de tot la roca és un granit rosat que te'l menjaries a mossegades. Després anar a tocar de l'aigua del mar té un encant especial especialment per la gent de secà. Una mica és com anar a PortAventura però sense pagar entrada. La via està superequipada amb material d'acer inoxidable doncs la salabror del mar és molt corrosiva i podria fer malbé la instal·lació. Crec que ja la van tenir que tanca un cop per algun problema de manteniment. Ja veieu tot meravelles. Tot no. Diguem les coses pel seu nom. Cal fer cua i a les fotos sempre surt gent que no és de la nostra colla. Vam tenir sort que els del davant anàvem ràpid i no ens vam haver d'esperar gaire. Moltes empreses d'aventures fan aquí el seu arròs. Ara es poden fer unes fotos

Segona sortida del cicle dedicat a la figura de George Orwell. En la primera ens vam dedicar a visitar el que vam anomenar front d'Osca (Sietamo i la ciutat aragonesa). Avui la nostra intenció és traslladar-nos a Alcubierre. La primera fita és pujar al monte Irazo (605 m.) . George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. Està situat en el km. 34,6 de la carretera A-129 entre Leciñena i Alcubierre. Es puja per una pista. Dalt s'han reconstruït les trinxeres, els refugis i els bivacs que van fer anar els soldats del POUM. Bona feina feta pel Govern aragonès recuperant la Memòria Històrica. Havia força gent trescant per les trinxeres. Es denominada Ruta Orwell. No cal ser cap gran estratega militar per comprendre que era un emplaçament molt precari doncs estava dominat pel Puig Ladron que queda molt més alt i que domina també la carretera que hem seguit per venir. La segona fita del dia va ser pujar al Puig Ladrón (700 m.). En el km. 33,5

Avui hem començat la travessa de la Noguera Pallaresa al Segre, o el que és el mateix, de Sort, capital del Pallars Sobirà i La Seu d'Urgell que ho és de l'Alt Urgell. És un projecte de 4 etapes que farem mensualment amb l'autocar del Centre. Característiques : Valoració: Itinerari molt interessant que ens permet enllaçar Sort amb el poble de Rubió, el més alt de Catalunya. Segurament per aquí passarà el darrer tram del GR-3 Dificultat : Mitja.  Desnivell: + 1050 m.  -100 m. Distància : 15 km.  Temps :  3 hora 55 minuts. Descripció de l'itinerari : Sortim de Sort per una mena de polígon que hi ha un camí que passen pels prats de la vora del riu. Paratge totalment pla i que sorprèn en un entorn tan de muntanya. 5 min Passem per la vora de la borda de Ritort on hi ha instal·lacions d'empreses d'aventures que tan s'han generalitzat per la capital pallaresa. Prats de les Vernedes. Nosaltres anem un xic elevats. 24 min. Cruïlla de camins