Excursions del Joan Ramon

El primer 2000 del Pirineu i el Mediterrani Tot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona  i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que havia cims més a l'est a la carena del Canigó. Quins cims eren? Segons el mapa era el Pic Gallinassa encara que sobre el terreny he vist que no era el primer (sinó el tercer) així que fins allí he anat a explorar... Volia seguir la carena fins arribar al pic dels Setzevents encara que alguns li redueixen la ventada i li diuen el Puig dels tres vents. Com vulgueu, però jo vaig patir fortes ventades i fred quan la previsió no havia previst res. Característiques tècniques : Valoració : Excursió llarga per una carena que mai s'acaba però permet pujar als primers 2000 orientals del Pirineu. Una forma diferent de pujar al pic d eSetzevents.. Dificultat : Mitja. És llarga però no pas difícil. Bona part per carreranys. Distància : 18,4 km. Desnivel l: 1610 metres Temps : 8 hores 57 minuts. Descripció de l'

Puig de l'Estela (a l'esquerra) pujant l'endemà al Setzevents No estic massa motivat pels 100 cims però em serveix per motivar-me. Volia fer el Puig del tres vents o dels Setzevents i a la tarda aprofito per fer el Puig de l'Estela. I fet a aprofitar el temps, en passar en passar pel coll d'Ares decideixo pujar al coll de Montfalgar. No és un 100 cims però tampoc m'importa gaire. Descripció itinerari al Montfalgar : En el coll d'Ares (1513 m.) veig amb tristesa el monument que recorda el pas de cent mil catalans camí de l'exili. Va ser el pas més emprat per fugir del feixisme. Veig que hi ha un camí de la Retirada que baixa cap a Prats de Molló. Vaig a l'esquerra (est) i veig que hi ha un circuit anomenat la Volta al Vallespir que seguiré. Per cert, tot perfectament marcat amb pintura groga i vermella i força estaques. 15 min. Arribo al cim de Montfalgar (1663 m.). El cim està envoltat de pins i no hi ha vista. Hi ha un vèrtex geodèsic. Aques

Vaig llegir en un blog que era el camí més impressionant del Pirineu. Ho trobo una mica exagerat però la veritat és que és un camí SUPERB que ens ajudarà a comprendre que Tor és el racó més perdut del nostre Pirineu. Serà la millor manera de comprendre els esdeveniments que allí hi van passar. Feia molts anys que hi volia anar però la logística era una mica complicada. Vaig aprofitar que el grup de whasapp Lletraferits hi pujava havent llegit el llibre Tor, tretze cases i tres mort  i volen conèixer l'escenari. Va ser un jorn rodó amb uns organitzadors que es preocupen perquè tot vagi bé. No pertanyeria mai a un club com aquest on poden acceptar gent com jo. Vaig i enlloc de fer una descoberta del poble i contorns em dedico a recórrer l'impressionant camí d'Alins a Tor. Mireu que ja em van suspendre en l'avaluació que van fer... Característiques tècniques : Valoració : Imprescindible per a tot excursionista que estimi el país. Dificultat : Moderada. Hi ha algun tram

El Roc de l'Estany Xic pujant al port de Tavascan Volia anar a mirar la pujada al Port de Tavascan per la Trobada Transfrontera que fem al setembre. Però quan estava a l'estany de Port he vist molt clara la pujada i he decidit anar a un cim que havia pel costat. Després he mirat el nom, el Roc de l'Estany Xic, quin nom més lleig per un cim amb el que he fruit de valent. Val a dir que encara hi ha força congestes de neu que m'han obligat a fer combinacions que en unes altres circumstàncies no hauria fet. Després he decidit voltat per complert el cim i sortir a l'Estany Xic del Port fent una volta molt complerta. Quan estava al cim tenia la sensació que feia molt anys que ningú pujava a aquest cim. Característiques tècniques : Valoració : Força positiva. Tenir la sensació que assoleixes un cim on tens la seguretat que fa anys que ningú hi ha pujat. Terreny d'aventura. Dificultat : Moderada. Encara que cal tenir present que hi ha paratges exposats com l'h

En Jordi Cebolla ens ha tornat a sorprendre amb el vídeo que va muntar de l'acció que vam fer el passat 10 de juny. Im - presionante... Observeu com estava en començar l'acció i com queda ... i encara es pot fer més feina.

He de reconèixer que darrerament estic mirant força la llista dels 100 cims de la FEEC . L'atzar em duu a trobar un cim que desconec totalment i està dins dels meus dominis: El tuc de Comamarja  que té fins i tot una entrada a Viquipèdia. El miro i el remiro. Miro i no trobo cap track a Wikiloc (de fet, devia ser un error doncs avui n'he trobat algunes entrades); igual ho vaig escriure malament doncs és un nom ben estrany. Intentaré pujar directe i després baixaré per la carena. En algun mapa posa que hi ha camí de pujada. No us ho cregueu-ho pas. És un tira amunt i prou. No es puja malament però és força dret. La baixada és més còmoda. He trobat un grup que ho feia a la inversa. No sé com els hi anirà el descens. Característiques tècniques : Valoració : No és una gran travessa però té l'encant que té una panoràmica excepcional. Dificultat : Moderada. La principal dificultat és el desnivell i anar molta estona sense sender definit. Distància : 10,4  km. Desnivel l: 10

Potser el nom no us sona però si sou observadors quan aneu pel fons de les Valls d'Andorra us podeu haver adonat d'un agrest pic on hi ha instal·lades unes lletgíssimes antenes de comunicació. És el tribut als Temps moderns. Aquest és el bony de Carroi. Si des de molts topants de sota es veu el cim, des del cim podreu fruir d'una vista aèria dels principals nuclis andorrans (Andorra la Vella, Escaldes, Engordany, La Massana, Sant Júlia de Lòira,...). Ja sols aquesta visió compensaria l'ascensió, però resulta que igualment podeu delectar-vos amb la panoràmica de totes les muntanyes frontereres. No és una gran excursió però si una visió superba d'Andorra. Accés : En la carretera CG-4 a La Massana, poc després de la rotonda on s'ajunten la carretera que puja d'Andorra la Vella i el túnel que puja d'Escaldes, agafem el trencall que puja al llogarret de Sispony (CS-320). Passat el centre neuràlgic hem d'estar atents doncs hi ha un cartell a l'e