Excursions del Joan Ramon

Reflexions personals A les presons de casa nostra hi ha polítics tancats injustament. Per Europa hi ha exiliats que no poden tornar amb garanties. Tots ho sabem, fins hi tot els espanyols més carrinclons. La Unió Europea reconeixerà les errades judicials de tot plegat. Llavors hauran de sortir els presos al carrer i retornaran a Catalunya. No són independentista, però no m’agrada viure en un estat com l’espanyol que permet aquestes injustícies i que li agrada creure’s les seves pròpies mentides. Per aquests motius avui he decidit participar a la iniciativa Camí per la llibertat. Cada cim representava un polític. Crec que el Pedraforca representava a la Meritxell Borràs. Aviat la llista per inscriure’s va quedar plena. Crec que al Pedraforca podien apuntar-se 500 excursionistes. Avui a Gósol érem un munt de muntanyencs que volien ascendir al cim per mostrar el nostre malestar. He observat que molts no eren excursionistes habituals- encara que també havia el maquinorro q

Un any més tornem a activitat de recuperar un camí. Enguany ens hem adormit una mica i ens hem posat tard a la feina. Bé, estrictament parlant el que ha passat és que hem avançat la data de fer-lo. Sabeu que es tracta d’un dels racons més entranyables del nostre pre-pirineu. No cal dir que us esperem el 20 i 21 d’octubre per continuar netejant-lo i celebrar la Diada del Camí de Muntanya. Aquest any la responsabilitat del dinar de germanor recau sobre el club Alfaventur i farem el dinar a Ivars de Noguera. Si voleu venir penseu a apuntar-vos al CEL al telèfon 973242329. El dinar està subvencionat per la  Vegueria doncs, des de fa uns anys,  la Diada del Camí de Muntanya la fem coincidir amb la Festa de la Vegueria per acollir més personal. El pas de la Savina sempre l’acabem comparant amb el Congost del Montrebei. El pas de la Savina és menys llarg, però és més salvatge, més autèntic. És el germà petit però més simpàtic. És un pas poc transitat – per això fem el camí – i encarat al

Avui he quedat amb la colla d'amics de Serós per cercar un itinerari que enllaci els principals elements bèl·lics de la batalla de Serós amb la intenció d'organitzar una caminada el proper 25 de novembre. Ha resultat més fàcil del que pensàvem. Hem començat la caminada al Pont de Serós, per passar després pel Molí de la Barca o del Llum, seguidament hem passat per la basílica paleocristiana de Bovalar. Després una mica d'aventura, cercant el millor pas per pujar als nius de metralladores del camp del Ros. Per baixar hem seguit uns corriols que entre camps de fruiters ens han dut davant del Molí. Ja veieu un bon itinerari per capbussar-nos en el Cap de Pont de Serós, ara que farà 80 anys de la batalla de Serós. La caminada tindrà l'atractiu de que haurà parades on diferents persones ens explicaran l'esdeveniment bèl·lic, així com una possible visita del Molí. Característiques tècniques: Valoració: Recorregut ideal per endinsar-se en el menut Cap de Pont de Seró

 Aquest cap de setmana he tingut molta vida social que m'ha impedit fer muntanya però, finalment, he pogut anar a estirar les cames prop de Castelló de Farfanya. He anat a veure una ermita que feia temps que em cridava l'atenció. A més a més he tingut ocasió de parlar amb els propietaris d'un antic moli i m'han donat molt detalls que em semblen molt interessants per estimar la contrada. A l'entrada del poble de Castelló de Farfanya, venint de Balaguer, en el km 17,5 de la C-26 agafo una carretera que va paral·lela al riu Farfanya, passant per les afores del poble. Un pont de pedra em permet entrar al poble però continuo per la vora del riu. 1,5 km. A l'esquerra trobo la font de Mili (que raja) amb una decoració naif i a la dreta un trencall amb un indicador vers l'ermita de Sant Domenech. He aparcat el cotxe aquí encara que tot el recorregut es pot fer en cotxe. Als pocs metres trobo una casa que aviat intueixo que es tracta d'un molí doncs està ar

He quedat amb Àngel Murillo d’Esplús per localitzar la pleta (paridera) del Corralet. Ell, amb l’ajuda de Miquel Abat de Sucs, m’ajudaran a descobrir un dels paratges més desconeguts del nostre passat recent. El tema dels maquis està a la cua dels oblits que envolten a la nostra Memòria Històrica. Resulta que en aquesta cabana – ara només queden algunes pedres i totxos dels murs de les parets – foren encerclats per la Guardia Civil un grup de maquis que segons sembla procedien del sud i pretenien marxar cap al Pirineu. Molts estaven defensant la llibertat contra el franquisme a les terres de Terol. A conseqüència d’aquesta batuda van morir 5  maquis i van quedar ferits tres. Aquesta dada la recorda l’Àngel que va veure a Esplús el camió que duia els cossos. Ell llavors tindria uns sis o set anys i li va impressionar sempre aquesta imatge. Com va nàixer l’any 1940 caldria pensar que els fets van passar entre els anys 1946 i 1947. Mai es va saber el nom dels finits menys el

(Reflexió personal enlloc de les descripcions que m'agraden fer) Avui he anat a la Caminada popular Trenc d’Alba que organitza el meu “tocaIo” Joan Ramon Gonzàlez. Sempre es capaç d’ensenyar-nos detalls de la ciutat, que tan bé coneix i explica. La caminada té la singularitat de començar a primera hora del dia, quan surt el sol, i l’atalaiem des del baluard de la Reina de la Seu Vella. Matinar m’ha permès tenir unes imatges de la Seu Vella captivadores. Com és el 80 aniversari del Front del Segre i la Batalla de Lleida en Gonzàlez ha tingut la brillant idea de dedicar la caminada a recórrer els escenaris de la Guerra Civil de la nostra ciutat. Primer hem visitat el refugi aeri de la Seu Vella, després del niu de metralladores del Camp de Mart, el del pou de gel amb les seves 22 espitlleres i per acabar el darrer niu del darrere de la llar d’infants. Els principals elements del turó de la Seu Vella. En baixar passem per la caserna de la Guardia Municipal, on havia l’antic

Segurament pel calendari, aquesta serà la meva darrera sortida a Pirineu a l'estiu. He escollit un cim de la llista dels 100 cims - perquè m'ajuda a sortir de casa. De fet fa anys vaig passar pel coll i el vaig veure un cim imponent (ara no sé si cal batejar-lo amb l'adjectiu Gran). He fet bivac - també serà el darrer de la temporada - a la vora del cotxe prop del Banys de Tredós. Per cert és el lloc per portar una noia a passar una nit i quedar bé, o molt bé. Jo solet i fent un bivac i fruint dels estels del cel. Qui no es conforma és perquè no vol. Del cim destacaria la seva superba visió sobre les muntanyes de l'entorn. Impressionant. Característiques tècniques : Valoració : Excusió que ens permet descobrir un bell mirador del nostre Pirineu. Dificultat : Moderada. Bona part del recorregut es fa per sender. El tram inferior costa de trobar. Jo he fet alguna variant no interessant.  La principal dificultat és el desnivell. La cresta de dalt exigeix posar les mans