Excursions del Joan Ramon

El tuc de Vaciver (abans n'escrivíem Baciver) és una muntanya que m'ha portat una ambivalència de sentiments. No hi havia pujat mai, però ja intuïa que fruiria d'una dilatada panoràmica dels Pirineus des del seu cimadalt, però en canvi en arribar al cimal m'he trobat una antiestètica línia d'instal·lacions metàl·liques de l'estació de Vaqueira-Beret. Han obert una pista cap al vessant de la vall del riu Malo. La primera pregunta: Calia malmetre aquesta bella raconada per afegir uns quilòmetres més esquiables? La segona, penjava aquesta entrada en el meu blog?. Resposta a la primera pregunta: NO CALIA. Resposta a la segona: SI .perquè la muntanya de Vaciver és prou interessant i agradable. Penso que els excursionistes sempre hem callat de les agressions que pateix les nostres muntanyes. Crec que aquesta pàgina podria recollir el meu mal estar emocional que vaig sentir mentre trepitjava la pista d'esquí més absurda del món encara que en arribar al cim vaig x

La penya Foratata és una mola  que s'imposa damunt nostre com un vaixell de pedra que atrau fortament, obsessivament, als excursionistes el desig d'assolir el seu cim . Com podeu intuir és una muntanya que m'ha agradat des de sempre, així que quan he tingut ocasió me mirat de pujar-hi. He d'insistir en la idea que no és un cimal per a novells sinó que cal tenir experiència en muntanya doncs haurem de superar passos de III grau. Actualment hi ha instal·lats trams amb corda però crec que no ajuden gaire a superar els passos més compromesos. Hi ha l'opció de plantejar la sortida seguint un itinerari circular però jo ho desconeixia i em vaig plantejar la travessa de forma lineal i vaig tornar pel mateix camí que a l'anada. De la web del komando kroketa La Penya té dues puntes destacades: Foratata Oriental (2341 m.) i la Foratata Occidental (2288 m.). Vaig anar sol, però m'atreviria a dir que no és un bon indret per anar sol, doncs vaig fer una patinada

Feia 12 anys que hi vaig pujar al Tuc de la Salana des del Pont del Ressec de Valarties. Avui hi pujaré des de la vall de Tredòs  o d'Aiguamog. Val a dir que volia anar més amunt però la calor era tan aclaparadora que he preferit posar coneixement. Això vol dir que ja tinc massa anys? Característiques tècniques : Ascensió excepcional doncs el tuc de la Salana és un dels cims amb una panoràmica més excepcional del nostre Pirineu. Us podeu quedar extasiats en el seu cim contemplant tanta bellesa. Dificultat : Fàcil doncs bona part es fa per camí, i orientació evident. Hi ha una pujada directa per un prat. Distància : 12,8  km Desnivell : +870 metres Temps : 5 hores 17 minuts. Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament dels Banys de Tredòs. Hi ha un camí que va per la vora del riu molt joliu. Si anem cap a la zona de Colomers, és molt recomanable i no anar per la pista com havia fet altres vegades. 15 min. Deixo a l'esquerra la caba

Hi ha dies que toquen fibra. Dissabte, va ser un d'aquests dies. Resulta que el 20 d'abril d'enguany vam posar la primera Stolpersteine a la ciutat de Lleida però l'escultor alemany Gunter Demning ens en va deixar 10 més. Per motius polítics (eleccions municipals) no vam poder posar-les. Vam decidir que fariem una caminada per anar-les posant. I ahir va ser el dia. Aquestes stolpersteine es posaven en els domicilis on van viure els deportats als camps d'extermini nazis que encara tenien familiars vius i coneguts. Va ser impressionant sentir les declaracions de les famílies que recordaven la figura dels deportats. No em fa vergonya dir que vaig arribar a plorar en algun moment. Deixeu-me explicar com anava la cosa. Anàvem passant pels diferents domicilis i es posava la llamborda mentre un alumne de secundària llegia una petita biografia. Després si algun familiar volia deia unes paraules. Acte seguit la Montse Micuesa i el Pep Tort interpretaven una cançó (difer

He pujat 4 vegades al Campirme però he anat combinant diferents opcions. Una vegada vaig tirar la carena al nord fins assolir el Ventolau. Una altra venia per la carena oposada pel sud per Montalto. L'altra vaig fer la normal però amb raquetes. Avui he descobert una altra manera de pujar-hi (encara que no ho he fet) doncs he volgut continuar una carena lateral que puja fins al pic de la Cima que està damunt de les pistes d'esquí de Tavascan. Es podria baixar per un coll lateral i així es podria fer un tomb molt interessant. Característiques tècniques : Excursió imprescindible en qualsevol carnet excursionista. Enllacem història amb excursionisme. La panoràmica cimal em va tornar a sorprendre.No incloc la variant d'anar al pic de la Cima, opció molt personal. Dificultat : Moderada Distància : 10,3  km Desnivell : +900 metres Temps : 4 hores 35 minuts. Itinerari linial. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de la Pleta del Prat (1740 m.) pel marge dret

Fa anys, quan vaig pujar al pic del Mont-roig, vaig admirar una agulla que atreia els meus ulls amb força. Quan vaig arribar a casa vaig cercar com es deia aquella altiva roca, era la roca Estana. Ha calgut que passessin els lustres per poder assolir aquella roca. De fet quan vaig pujar a la roca de l'Estany Xic  ho vaig fer amb la intenció d'ascendir a la Roca Espana doncs tenen una estructura molt similar. Recordo que darrere de la roca Estana hi ha el pic de Mariola  que vaig ascendir amb en Ramon Pach (una excursió exigent). Per internet, com us podeu imaginar, trobo molt poca informació i massa genèrica que no coincideix amb les meves percepcions. Així que passo a explicar-vos-les. Característiques tècniques : Si us agrada ascendir cims on no trobar a ningú i l'excursionisme sense camí, aquest és el vostre cim. Dificultat : Moderada, però cal saber trescar per muntanya salvatge (agafar-vos a la roca, a l'herba i cercar el millor pas entre la verticalitat. D

Si llegiu aquest blog, ja sabreu que estem fent una ruta seguint les passes dels maquis per les Terres de Ponent. 1a etapa: El dia 28 d'abril de 2019 vam anar de Sucs a Bassanova (Almenar). 2a etapa: El dia 19 de maig de 2019 vam anar de la Bassanova (Almenar) a Baldellou . 3a etapa: El dia 2 de juny de 2019 vam anar de Baldellou a Estopinyà . Però en aquesta darrera etapa ens va fer molta calor. Algú va tenir la brillant pensada de fer la següent ruta de nit. La idea era, si més no, original, encara que ha comportat que no veiéssim res de paisatge i fóssim una mica esclaus del GPS. Val a dir que ha suposat un canvi d'horari molt bèstia doncs hem hagut de caminar tota la nit i en arribar a Lluças tenia molt son i el sol començava a apretar. A les 9 h volia dinar...(una mena de jet lag). Ja veieu... però una aventura diferent. Característiques tècniques : Caldria diferenciar dues parts: D'Estopinyà a Tolva que es fa per pista i resulta molt interessant per conèixe