Excursions del Joan Ramon

Els camins d'Aransa i de Lles cap a Andorra ens parlem de paquetaires que creuaven la frontera amb pesats fardos amb Andorra, de Guràrdia Civils andalusos i amb mala llet que els putejaven. Avui hem pujat al refugi dels Estanys de la Pera per fer els pics que hi ha a la dreta (est). La darrera vegada vaig estar amb el Juanjo Garra - ja fa un bon grapat d'anys - anàvem de parella en una Raly d'Alta  muntanya que organitzava el CEL. Vam quedar medalla d'argent. Vam córrer com els contrabandistes d'abns. L'excursió que aquí us presenta ha estat molt tranquil·la. L'nomenaria la CARENA DELS NOMS LLETJOS: el pic Sirvent, el pic de la Colilla i el tossal Bovinar... amb perdó però l'etimologia no ha fet cap favor a aquests modests cimals. Els noms seran lletjos però avui anava acompanyat per due belles senyoretes: la Rosàlia i la Maria José amb que hi pogut passar una feliç jornada de muntanya. El dia abans vam pujar des de la font de Pollineres al r efugi

L'altre dia vaig anar a la Biblioteca Pública a buscar un llibre i casualment vaig trobar Del Teide al Naranjo, Antologia literaria de nuestro monstañismo (Desnivel, 2003)  que va coordinar l'amic Enric Faura ... i la veritat que després d'estar a la muntanya, una altra cosa i  llegir pàgines com aquestes, són els tres plaers de ma vida (l'ordre no és precisament aquest). Són la selecció dels millors texts de muntanya del Regne d'Espanya ordenats cronològicament. Vas veien l'evolució de l'excursionisme i les diferències concepcions de la muntanya que hi ha a la península. 700 pàgines que se me faran curtes. Fruir amb les descripcions del l'Estasen al Pedraforca, l'aventura del Cavall Bernat, el Naranjo de Bulnes, los Hermanitos de Gredos, el coulour de Gaude ... el millor del millor en un sol llibre.

Estem preparant el bivac amb el Marcos al costat del refugi forestal de la Selva d'Oza i la mirada se'ns escapa tossudament cap a ponent. Els colors del Castillo de Acher ens magnetitzen. El verd del bosc, el roig intens de terra, el gris clar dels faigs, el blanc de la roca calcari ... el blau del cel. Poc a poc el negre de la nit que cau sobre nosaltres. Demà serà un ball de colors. Ara ens toca descansar després de l'excursió de la Peña Forca . Volem pujar al pic més emblemàtic de la Selva d'Oza: el Castillo d'Acher . Tot serà per bon terreny, una excursió 100 per 100 recomanable.Com ja us podeu imaginar el Castillo ve a ser un flam monumental encimbellat per tots costats. Ha calgut fer-hi un parell de cullerades gegantines per poder fer-hi pas en el seus merlets rocallosos. Característiques : Dificultat: Moderada. Sender trillat. Cartells a l'inici del recorregut. Desnivell:  1275 metres. Distància:  12,3 km. Inici i a cabament: Casa forestal de

La Sierra d'Alano és una bella raconada que faltava al meu carnet excursionista... i he enganyat al Marcos Manceñido per anar-hi. Ens hem quedat sorpresos perquè els seus cingles ens ha recordat les Dolomites on vam anar fa dos anys. Tresquem pel que vam denominar les Dolomites de la Jacetània ... Paisagísticament ens ha encantar. L'endemà encara teníem forces per anar a fer el Castillo d'Acher - que expliquem en el post següent. Travessia de muntanya molt interessant i variada per la vall d'Hecho. Característiques : Dificultat:  Excursió amb forts desnivells.  Donem opció a fer tres cims, però si es vol, es pot fer sols la Penya Forca. Desnivell:  1450 metres. Distància:  12 km. Inici i a cabament: Casa forestal de la Selva d'Oza. Temps total:   7 hores  30 minuts. Descripció de l'itinerari : Al costat del petit refugi forestal de la Selva d'Oza (1140 m.) hi ha un cartell que ens indica l'inici de la sortida. Anem enfosquits enmi

Agafar els mapes, buscar algun lloc desconegut, o que fa temps que no he estat, és un dels millors plaers de les meves vacances. Treballo durant l'any amb afany tot esperant la meva llibertat estiuenca. Aquest cop he decidit anar a Andorra. Hi ha racons veritablement bells, malgrat el centre de la vall on tot és comerç i especulació que han malmès bona part del País dels Pirineus, però les valls laterals són molt interessants pels excursionistes. Pels racons principals hi ha molts caminadors i turistes però no cal negar-nos el plaer d'anar-hi. Avui he pujat fins la vall d'Incles - d'una estructura glacial amb un perfil de U, de manual. A la cua aparco el cotxe, sembla que durant el dia hi ha restriccions. Estreno el cotxe - un peugout 308 familiar -  que m'ha de servir de llit. Excel·lent, encara que millor, si no plou, i fer bivac pur. Pujaré als estanys de Juclars - on hi ha un bon refugi -  i coronarem al pic d'Escobes - el gegant de la vall. Ja que estic

Pujant als estanys Gemenes per anar als Bessiberris m'havia adonat que havia un pic rogenc que cridava amb força la meva atenció. Finalment he enganyat al Sergi Miranda i hem anat a posar-hi el nas. És el pic de Ferro i el pic de l'Estany Roi (ben evident el nom). Una excursió ben recomanable i no gaire exigent per una contrada solitària del nostre estimat Pirineu. Característiques : Dificultat: Mitja, donada pel desnivell, anar sense sender evident i l'aresta d'unió dels dos cims. Travessa de muntanya. Desnivell:  1100 metres. Distància:  11,6 km. Inici i a cabament: aparcament. Temps total:  5 hores 55 minuts. Descripció de l'itinerar i : De l'aparcament (1498 m.) prenem un corriol un xic esborrat inicialment. 5 min. Enllacem amb el camí que puja de Caldes de Boi. Actualment més fressat - quan fa uns anys no era pas així - Començar a Caldes suposa fer més desnivell. A la tornada cal tenir present aquesta cruïlla. Anem pujant per un sender

Per allà el terciari la subplaca ibèrica va topar contra la placa africana (que es mou cada any 2,5 cm). En el lent xoc van emergir els materials dipositats en la mar i van formar les muntanyes penibètiques i bètiques (segons qui us ho explica ho dirà d'una forma diferent) però finalment van sorgir una serra que va tenir la peculiaritat de superar els mítics 3000 metres. Va ésser tanta l'empenta que van superar al nostre estimat Pirineu. És una serra petita però més alta que l'Aneto. Tan  petita que la podem travessar en només 4 dies. Com ja us haureu imaginat és la Sierra Nevada. La nostra intenció era tatxar cims com quan fèiem quan érem joves pel Pirineu. DADES ESTRATÈGIQUES : Hi ha el mapa Sierra Nevada, la integral de los 3000  de l'editorial Piolet que ens anirà molt bé.. Sortim de Lleida, i passem a buscar al Joaquim de la Sènia, vam estar unes 8 h 30 min. per travessar la península. Ja sabeu que un cop heu sortit de Catalunya tot seran autovies i no us cald