Excursions del Joan Ramon

Un altre cop una bona colla d'amics i amigues ens hem retrobat per posar un pessebre al cim d'una muntanya. Enguany ha estat a l'ermita de Sant Salvador de Toralla. És un goig veure tants excursionistes en aquesta que deu ser la diada social del CEL amb més participació. El dia ens ha acompanyat i ens ha permès jugar amb el mar de núvols que romania als nostres peus. Cada any hi ha més nets i netes d'amics nostres i hi ha menys companys per la banda alta (enguany ens ha deixat un germà Jové). Però és un goig veure les tres generacions compartint el plaer de la muntanya és molt entranyable. És una pujada que he fet diverses vegades però aquest cop m'he aventura`t a visitar la cova de Toralla que s'amaga al cingle nord i és molt fàcil de localitzar i visitar encara que és una mica laberíntica. Característiques : Dificultat :Baixa. La visita, però, de la cova afegeix un toc d'aventura. Desnivell :   350 metres. Distància : 1,7  km. Inici i final: El

Roca dels Arcs amb la feixa que seguirem. A l'esquerra el pas del Nerill. (Abans de res reconeguem la veritat ... anava a escalar amb el Mamerto Montañès y el Joan Escuer la via Navarro a la paret dels Arcs però en trobar-me al peu de la via em va agafar "miedo escènico" doncs sabia que patiria penjat per la paret i em vaig buscar un pla B que va resultar molt a Inici via Navarro gradable i que ara us explico ja que és altament recomanable). La Roca dels Arcs de Vilanova de Meià s'alça imponent a un costat de l 'Estret de Pas Nou . Els escaladors aviat es van fixar en aquesta meravella i la van solcar de vies d'escalada - anar al bar Cirera de Vilanova per veure un preciós mural -) Crec que a més de ser un paradís pels escaladors també pot ser una paradís pels excursionistes. Anirem pel peu de la paret, pel sender dels escaladors fins arribar al pas del Nerill on prendrem el corriol carener fins que en dos indrets es quedarà tallat ... ho comentare

Portem 19 anys recuperant camins per la muntanya i enguany (20na edició) hem volgut descansar i veure la feina que fan altres entitats com per exemple IPCENA que porta uns anys recuperant també camins principalment al vessant nord del Montsec. Estat independent de la  Beguria  regnada pel rei despòtic de Joan Vàzquez I que ens va deixar ocupar el seu fastuós palau del  cobert de cal Sastre. Per la nit vam fer un sopar que ens va preparar sa majestat. Va ser un gustós arròs amb camagrocs i llanegues. Després tots vam portar alguna cosa i va sortir un sopar rodo. En Roger ens va delectar la vetllada tocant la guitarra. Què poden demanar en aquest mar de llàgrimes els pobres humans!! una nit digna dels Déus de Beguria. L'endemà al matí va començar amb un esmorzar suculent. Semblàvem que encara estàvem sopant... però aviat van arribar els companys de Lleida i va començar a caminar. Perdoneu el to de la descripció però va ser una d'aquelles vesprades que es recorden durant mo

Foto de grup Anar a la muntanya només a caminar és una mica absurd. Crec que cal anar a caminar per aprofundir. Aprofundir en el coneixement del territori, per estimar-lo més. Aprofundir en el propi coneixement per millorar. No sempre tinc la sensació de respondre a les premisses anteriors quan vaig d'excursió però aquest dissabte tinc la certesa que he complert amb escreix els objectius. Tinc que agrair mil cops a Pep Coll per haver-nos acompanyat a la sortida que ha acompanyat amb interessantíssimes explicacions. Crec que la resta dels 80 excursionistes que van venir deuen sentir el mateix que jo. Interior de l'església Característiques : Dificultat : Baixa, Sempre anem per un sender ben marcat. Nombrosos cartells informatius que fan impossible perdre's. Desnivell :   470 metres. Distància : 13,8  km. Itinerari circular   Inici i final:  Font de les Trilles Temps : 3  hores 15  minuts. Descripció de l'itinerari : Al cementiri ds'Herba-sav

Com cada any amb l'arribada de la tardor, puntualment arriba la Marxa de regularitat. No m'agrada això de dependre del temps el cap de setmana però crec que és una bona forma de fer vida social i vida de Centre. Després ens queixem que falta caliu... El recorregut coincidia amb una marxa d'orientació que va organitzar el Josep Lluís Gàzquez fa uns anys Descripció del recorregut : Sortim de l'església del poble de Biscarri a l'ombra del cingle de Comiols. Anem a buscar el grau de Moles ja en la carena cimal. Arribem fins a la roca de la Dama i pel barranc de la Gavarnera. Sortim a una pista que abandonem per pujar per una llom que ens duu al punt més alt de la travessa. Més al nord ens queda el vèrtex de Sant Quiri, el punt més alt de la serra, però no hi arriba la marxa. Ara comença una feixuga baixada. El primer tram sense sender però després anem seguint un corriol. La Montse es va parant a agafant bolets. Finalment al control de la Carme i de la Maribel, en

Feia temps que no anava al Montsant. Una muntanya superba. Avui de fet no entro a la muntanya del Montsant sino que ho faig a un dels seus contrforts. L'observatori de la Batalla de l'Ebre de l'ermita de Sant Pau de la Figuera des d'on es va controlar els tràgics esdeveniments de la batalla de l'Ebre i diuen que es pot veure 7 províncies. La sortida està plenament justificada. Ara des de la Figuera és una excursió massa curta- Vaig observar que podia sortir de la Vilella Baixa i pujar pel Grau de la Figuera (fins i tot fer un circuit circular). Característiques : Dificultat : Baixa, Sempre anem per un sender ben marcat. Nombrosos cartells informatius que fan impossible perdre's. Desnivell :   520 metres. Distància : 12,5  km. Itinerari circular   Inici i final:   Vora de la carretera Temps : 3  hores 03  minuts. Descripció de l'itinerari : Un cartell ens indica el sender que he de seguir. De fet tota l'estona trobarem pals informatius.

El president de l'Associació Amics del Segre ens fa arribar el divendres al Centre una caminada popular reivindicativa per recuperar el camí de Lleida a Corbins. En principi tenim prevista una sortida als Ports amb el Joaquim de la Sènia però la previsió meteorològica pinta molt malament. Fet a mullar-me prefereixo anar per casa. Així que a les 9 h del matí ens trobem 31 excursionistes, alguns amb bicicleta, per fer el camí de la Mitjana fins l'escola Alba. En Ramon Vilalta ens explicarà diferents detalls sobre l'ocupació del camí per particulars i el poc interès de l'administració. Com deia el bon amic i millor excursionista Francesc Beato: Caminar per caminar és una tonteria. Característiques : Dificultat : Baixa, encara que hi ha un tram del camí que està brut de canyes i cal parar molt de compte. La baixada al pont de l'autovia esdevé complexa. Desnivell :   Pràcticament  pla.  Distància : 9 km. Itinerari circular en la part final. Tornada i anada pel