Excursions del Joan Ramon

L'associació cultural Àgora d'Albatarrec ha organitzat avui l'arranjament d'un niu de metralladores de la Guerra Civil. Al poble en tenim 7 de localitzats encara que segurament n'hi havia més però alguns ja han passat a millor vida. La primera vegada que hi vaig anar amb en Ramon del Txato i el Jordi Cebolla ni el vaig veure doncs estava colgat d'herbassars. Ara costa de creure que estigues tan abandonat. Ha estat un dia redó. El poble treballant i fent vida social. Al final hem descobert que sota aquell munt d'herba havia un element del nostre patrimoni amagat. Tots hem aprés a estimar-lo. El niu de metralladores com tant d'altres de la zona té el sostre volat. L'Eduard ens ha explicat que de petits tiraven les bombes que no havien explotat dins dels búnquers. Era una diversió per nens de la postguerra que jugaven amb petards de la guerra. Molts nens del Pla de Lleida van morir a la postguerra jugant amb els explosius que no s'havien

Avui al matí el Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem iniciat una nova aventura. Portar pel·lícules de temàtica memorialistes i passar-les a l' Espai Funatic  (gràcies). Per començar hem portat la pel·lícula Terra Cremada . Primer, ens ha desbordat la gent (a l'acaba volíem fer un col·loqui i ha estat impossible) i, segon, la gent estava tan contenta que continuarem per aquesta línia. Bé, doncs amb el que faré demà i avui resulta que no sortia a la muntanya aquesta setmana. M'he buscat un pla senzill que he fet després de veure de la pel·li i fer el vermut. Volia veure si al voltant de l'ermita de la Pertusa havia una possibilitat per un dels meus projectes... resulta que no però calia anar a veure-ho. Per no perdre el temps havia decidit tornar a fer la ferrata de la Pertusa: Olmo-Soler. Quin rotllo us he fotut??? L' ermita de la Pertusa és un dels racons més bonics del nostre estimat Montsec. Sols la seva visita ja justifica amb es

Avui he hagut de pujar a Tuixent a fer un encàrrec.  A la tornada he decidit passar un moment pel Santuari del Miracle. Feia temps que havia llegit que al turó de davant del santuari hi havia un dòlmen. He cregut que tenia prou temps per un tomb per la contrada. He dissenyat la ruta des de casa però en arribar-hi, em trobo que correspon a un itinerari senyalitzat. Millor. Primer cal fer una visita al s antuari del Miracle i molt especialment el seu espectacular r etaule barroc de Morato . Visites obligades pels que estimen el patrimoni històric. Com jo tinc la sort d'haver-lo visitat força cops, decideixo fer una excursió per la contrada. Característiques tècniques : Valoració : Passejada amb prou elements interessants que s'assoleixen amb poc esforç. Dificultat : Minima. Hi ha un corriol que segueix el recorregut i algunes estaques indicatives de la direcció. Distància : 1,38  km. Desnivell :Inapreciable. Temps : 24 minuts. Recorregut circular. Descripció de l'i

Després de molts dies sense anar a les sortides de l'autocar del Centre avui hem decideixo tornar doncs fan una travessa molt interessant i que només es pot fer amb autocar. Ha estat un plaer retrobar-me amb la colla de companys/es. Sortim de la presa de Sallente en la capsalera de la Vallfosca. Encara recorda haver-hi passat quan no hi era aquesta presa i haver dormit en una cabana que havia en el fons del pantà. És el que té moltes excursions per aquests topants. Característiques tècniques : Valoració : Travessa amb esperit d'alta muntanya Dificultat : Moderada. La principal dificultat és seguir el sender pel vessant de la vall d'Àssua. Distància: 14,8  km. Desnivell: + 490 metres - 840 metres. Temps total: 3 hores 51 minuts. En anar amb una colla molt nombrosa pot haver alguna errada. He mirat de traure el temps aturat.. Descripció de l'itinerari : Pugem per la canal de Pigolo en l'extrem de la resclosa de Sallente (1765 m.) i comença la pujada ferma.

Fa molts anys el meu mestre excursionista en Manel Cortés organitzava una sortida a aquesta contrada però, el mateix dia, venia un grup de muntanyencs d'una entitat excursionista que volien a fer el Feixant de Carlets al Montsec. I com ell, que tenia moltes qualitats, la de l'omnipresència no la tenia, em va encomanar a mi que els dugués. Així va ser com em vaig quedar sense poder anar-hi. No em va saber gaire greu doncs estava content que el mestre em tingués en consideració com alumne excursionista. He tardat anys però avui he fruit com un nen ascendint aquest modest cim. Us ajudaré a localitzar-lo. Segur que heu passat pel congost del Ventamillo per pujar a Benasc; doncs bé, aquest cim estaria a l'extrem de llevant del congost. És una serra secundària del conjunt de la serra de Turbó. Orogràficament m'ha recordat molt a les meves muntanyes del Cadí, el Pedraforca i la serra del Verd. Característiques tècniques : Valoració : Molt interessant. Entorn genial. D

Avui no us parlaré de cap excursió de caminar sinó que la colla del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem decidit anar als actes que organitza l'ajuntament de Tàrrega al voltant del 80è aniversari de Guerra Civil a les terres de Lleida. El primer acte ha estat dignificar les tombes - fins llavors anònimes - del tinent William Mitchell que va venir a Espanya a defensar la llibertat com a brigadista. Al costat hi ha la tomba del soldat Juan Medina Palmero del qual encara ara no coneixem res. La XVa Brigada Internacional estava a Tàrrega recuperant-se dels combats del Cap de Pont de Balaguer. En la documentació apareixia que estaven enterrats a Mollerussa però gràcies al servei fotogràfic de l"Abraham Lincoln Brigade Archives es van trobar fotos de l'enterrament de Willian Mitchell. Es va veure que el cementiri corresponia a la capital de l'Urgell. Es va exhumà el cos que allotjava el ninxol 1040 i que corresponia al del

Em truca en Pinto. És dimarts. Demà pot sortir. Em proposa anar a fer la Ferrata de les Roies de Pinyana. No m'agraden les ferrates però no li puc dir que no. A més és una ferrata que està a tocar de Lleida i em feia certa il·lusió de fer-la. La classifiquen com una K4 que vol dir que comença a ser exigent. Crec que la classificació és correcta però és curta - intensa - i es pot fer prou bé. Encara que heu de tenir clar que no sempre haurem de posar els peus o les mans al ferro sinó que de tant en tant haureu d'agafar-vos a la roca. Descripció de la via : Els primers metres són drets. Les grapes són petites i cal fer lloc per posar els peus. Hi ha un petit desplom on cal fer una mica de força de braç fins poder posar bé els peus (en la roca). Després hi ha un flanqueig. No m'agraden els flanqueig però no el veig exigent. Cal agafar-se a les grapes amb les mans. Nou mur que es posa dret. Més amunt les grapes estan posades verticals i només es pot posar un peu en equ